L'ex catedral de Notre-Dame de Laon.Restes de la façana de l'església abacial de Saint-Jean-des-Vignes, fundada el segle xi, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa.La basílica Notre-Dame de Liesse, santuari marià de la diòcesi de Soissons.Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790.Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi.
El territori s'estén sobre 7.378 km², i està dividit en 43 parròquies, agrupades en 6 zones pastorals, que corresponen als districtes del departament: Thiérache, Saint-Quentin, Laon, Chauny, Soissons e Château-Thierry.
Història
La diòcesi està testificada finals del segle iii amb el bisbe Diviziano, que segons la tradició era el nebot dels sants Sixte i Sinici, fundadors de l'església de Reims i els primers evangelitzadors del territori dels suessions. Una tradició reconegut per Bollandisti atribueix a Sixte i Sinici el descobriment de les restes dels primers màrtirs de Soissons, Crepí e Crepinià.
El primer bisbe històricament documentat és Mercuri, el nom del qual apareix a una de les actes del pseudo-concili de Colònia del 346, durant el qual un grup de bisbes va fer seva la decisió del concili de Sàrdica a favor d'Atanasi. Més populars són els sants bisbes Principi, germà de sant Remigi de Reims i Lupo, el seu fill, que va participar en el concili d'Orléans del 511.
Augusta Suessionum, l'antiga Noviodunum, era la capital i el centre administratiu de la civitas Suessionum, a la província romana de la Gàl·lia belga segona, com ho demostra la Notitia Galliarum de principis del segle v.[1] Tant des del punt de vista religiós com civil, Soissons depenia de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Reims, seu metropolitana provincial.
El 1176, durant l'episcopat de Nivelon de Quierzy, va començar la construcció de la catedral de Soissons, que es va completar després de tres segles; la seva consagració es va celebrar el 5 d'abril de 1479.
Durant l'antic règim els bisbes de Soissons van tenir el privilegi d'ungir el rei de França durant la cerimònia de coronació, en substitució de l'arquebisbe de Reims si aquesta seu estava buida. Aquest privilegi va néixer del fet que Soissons ocupés el segon lloc a la província eclesiàstica de Reims.
El seminari diocesà va ser establert pel bisbe Charles de Bourlon el 1668; encomanat inicialment al clergat secular, a partir de 1675 va ser confiat als oratorians. Confiscat el 1792, el seminari "San Carlo", on va servir com a hospital militar, va recuperar el seu ús anterior el 1814.
Al començament de la revolució hi havia més de 400 parròquies, 8 col·legiates, 25 abadies i un gran nombre de comunitats religioses. El territori es va dividir en 4 ardiaconats (Soissons, La Rivière, Brie i Tardenois) i 18 vicariats.
Seguint el concordat, i mitjançant la butllaQui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi es va incloure dins dels límits del departament d'Aisne. Amb aquesta finalitat va incorporar la major part del territori de la diòcesi suprimida de Laon, parts menors de les diòcesis de Noyon (Vermandois) i de Cambrai, i algunes parròquies de les diòcesis de Meaux, Reims i Troyes; i al mateix temps va cedir parts de l'antic territori a les diòcesis de Beauvais, Meaux, Reims i Châlons. Amb la mateixa butlla, Soissons es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi de París.
El 1817, un projecte de restauració de la diòcesi de Laon, amb territori separat del de Soissons, no arribà a port, i Soissons mantenia intacte el seu territori actual.
El 6 d'octubre de 1822, arran de la butlla Paternae charitatis del papa Pius VII, va tornar a ser sufragània de l'arxidiòcesi de Reims.
El 13 de juny de 1828, el papa Lleó XII, amb la butlla Inter caeteras, concedí als bisbes de Soissons el dret d'afegir al seu títol el de bisbes de Laon.
L'11 de juny de 1901, el papa Lleó XIII va atorgar als bisbes el títol de bisbe de Saint-Quentin, ciutat identificada amb la seu primitiva dels bisbes de les civitas Veromandensis, a l'origen de la diòcesi de Noyon.
↑Els bisbes de Vincenzo a Edibio, menzionats per Gallia christiana, no tenen fonament documental i només són admesos a la cronologia de Soissons per la tradició.
↑Els bisbes d'Anectario a Landolfo són citats per Gallia christiana, sense fondaments documentals; ignorats per Duchesne.
↑Aquest bisbe és citat només a la vita del seu successor.
↑Com fa notar Gallia christiana, aquest presumpte bisbe de Soissons podria ser idèntic al bisbe Goduino de Lió.
↑Els bisbes des de sant Gaudí a Deodat són publicats per Gallia christiana, sense fonamentació documental; però són ignorats per Duchesne.
↑El 10 de desembre de 1206 fou nomenat bisbe de Tessalònica, encara que mantenint el càrrec de Soissons.
↑Nomenat pel rei francès, mai no va ser confirmat per la Santa Seu. El 5 de maig de 1692 va ser nomenat bisbe d'Avranches.
↑In forza del concordato del 1817, Leblanc de Beaulieu fu nomenat arquebisbe de Arles e al suo posto venne nominato Roch-Etienne de Vichy; tuttavia queste nomine non ebbero effetto, per la mancata approvazione del concordato da parte del parlamento di París.
_Cath%C3%A9drale_Fa%C3%A7ade_occidentale_1.jpg)
