Els orígens de la diòcesi són incerts. La tradició, a partir del segle xi, senyala el seu naixement amb la fundació d'un monestir del segle vi pel monjo gal·lès Brieuc. La seva Vita no li atribueix el títol de bisbe. Després de la invasió dels normands, les seves relíquies van ser traslladades a Angers poc després del segle ix. La inscripció agregada més tard el qualifica com el primer bisbe de Saint-Brieuc.
D'acord amb una crònica del segle xii, l'Indiculus de episcoporum depositione, la diòcesi de Sant-Brieuc va ser una de les diòcesis erigides el 848 pel primer rei bretó, Nominoë,[1] en relació amb la reforma de l'Església bretona empresa pel rei. Aquest testimoni es considera fiable per alguns historiadors, encara que amb la deguda precaució; incloent Duchesne, que creu que el monestir de Sant Brieuc va ser elevat al rang de diòcesi per Nominoë. D'acord amb aquest autor, a la carta d'invitació al Concili de Savonnières del 859 s'esmenten, entre altres, dos bisbes, Felix i Garnobrio (o Garurbrio), que no poden ser atribuïts amb certesa qualsevol seu; per Duchesne, eren els bisbes de Tréguier i Saint-Brieuc.[2]
El primer bisbe testimoniat històricament és Adam, que s'esmenta en 1032 en l'acta de fundació de l'abadia de Sant Jordi de Rennes.
La diòcesi era sufragània de l'arxidiòcesi de Tours. Aquesta dependència va ser qüestionada quan els reis de Bretanya, en un intent de crear una Església bretona independent, van elevar la diòcesi de Dol a seu metropolitana de totes les seus bretones al segle ix. Aquesta decisió reial mai va ser aprovada pels papes i arquebisbes de Tours; la qüestió, tanmateix, va finalitzar només a la fi del segle xii amb una decisió del Papa Innocenci III, que va sotmetre totes les diòcesis bretones a Tours.
A l'època del bisbe Saint Guillaume Pinchon (segle xiii) es va iniciar la construcció en estil gòtic de la catedral.
El 1664 el bisbe Denis de la Barde va establir el seminari diocesà; al segle xix es van erigir tres seminaris menors, a Dinan, a Tréguier i a Plouguernével. El seminari major va ser reconstruït en formes monumentals entre 1925 i 1927.
Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi es va ampliar amb la incorporació de la major part de la diòcesi de Tréguier, i algunes parts de la diòcesi de Dol i Saint-Malo. Totes aquestes diòcesis van ser suprimides. S'incorporaren també algunes parròquies que havien pertangut a les diòcesis de Quimper i de Vannes; contextualment va cedir a aquesta última dues parròquies.
Des del 23 de gener de 1852, els bisbes de Saint-Brieuc poden afegir el títol de bisbes Tréguier al seu propi títol.
Amb una ordenança episcopal del 16 de juliol de 1997, Lucien Fruchaud va unir les parròquies de la diòcesi, reduint el nombre de més de 400 a 70, més tard reduït fins a les 61 actuals.
↑Quale dei due fosse il bisbe di Saint-Brieuc non è tuttavia dato sapere. Quest'ipotesi di Duchesne è ignorata da Gallia christiana e da Tresvaux ed esclusa da Guimart (op. cit., pp. 4-6).
↑Guimart dimostra come il bisbe Robert, menzionato da molti autori come successore di Guillaume I, non è mai esistito e corrisponde invece a Rolland della metà del XII secolo. Cfr. op. cit., pp. 23-25. La tesi di Guimart è appoggiata anche da Gallia christiana.
↑Alguns historiadors sostenen que va ser consagrat pel Innocenci II, que va ser papa del 1130 al 1143.
↑Gallia christiana e Gams lo danno trasferito a Tours nel 1157, mentre Guimart e Tresvaux nel 1155.
↑Després Judicaël, alcuni autori inseriscono un bisbe di nome Olivier du Tillay, di cui non esiste alcuna documentazione storica, se non il ricordo liturgico che si celebrava nella cattedrale il 13 de gener de. Ammesso da Tresvaux, è escluso da tutte le fonti bibliografiche citate.
↑Després Pierre de Vannes, alcune cronotassi inseriscono Guillaume Guégen, escluso da tutte le fonti bibliografiche citate (ad eccezione di Tresvaux), in quanto fu bisbe di Nantes nel XVI secolo.
↑Guimart confonde i due vescovi di nome Guillaume, ammettendo solo il secondo, che avrebbe pontificato dal 1379 al 1404.
↑Annullata la sua nomina a Vannes, Prigent fu trasferito nuovamente a Saint-Brieuc entrando in competizione con il bisbe electe Jacques Pencoel; secondo Gallia christiana e Guimart, Prigent è attestato bisbe di Saint-Brieuc dal 1455. Le fonti sono confuse sui due vescovi omonimi di nome Jean; solo Eubel, che ha avuto accesso ai documenti originari dell'archivio segreto vaticano, menziona prima Prigent (1439-1450) e poi L'Espervier (1450); le altre fonti bibliografiche citate invertono i due cognomi, prima L'Espervier (1439-1450) e poi Prigent (1450-1472).
↑El 18 de desembre de 1744 va ser nomenat bisbe d'Alès.
↑El 12 de març de 1770 va ser nomenat bisbe de Rennes.