El territori s'estén sobre 5.978 km², i està dividit en 32 parròquies, agrupades en 7 vicariats.
Història
La diòcesi es va erigir en temps antics. Segons fonts tradicionals, l'evangelitzador i primer bisbe hauria estat sant Taurin, que va viure entre els segles IV i V ; aquesta era una certesa en el moment de Carles el Calb (meitat del segle ix), quan es va escriure la història de la traducció de les seves relíquies, que es va produir durant l'episcopat de Sant Laudulf a finals del segle vi, que va construir la basílica en honor del protobisbe de la diòcesi. Per la primera evidència històrica d'un bisbe d'Evreux cal esperar que el concili d'Orléans de 511, que va ser testimoni del bisbe Maurusi; el bisbe Licini va prendre part en els successius concilis d'Orléans de la primera meitat del segle.
Es deu al bisbe Guillaume Flertel († 1066), la reconstrucció de la catedral, caiguda en ruïnes després de les incursions dels normands, que va ser consagrada el 1077. Destruïda el 1119 per un incendi, la catedral actual va ser construïda en l'estil gòtic a partir del 1220 i es va acabar després de diverses interrupcions a causa de les contínues guerres, al segle xv.
El 1667, el bisbe Henri Cauchon de Maupas du Tour va establir el seminari diocesà.
Jacques Louis Antoine Marie David (2 de febrer de 1996 - 28 de gener de 2006 jubilat)
Christian Philippe Pierre Robert Nourrichard, 28 de gener de 2006
Estadístiques
A finals del 2013, la diòcesi tenia 348.800 batejats sobre una població de 571.000 persones, equivalent al 61,1% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
303.000
315.702
96,0
345
312
33
878
20
500
582
1970
330.000
381.170
86,6
326
289
37
1.012
61
586
583
1980
355.000
428.500
82,8
240
219
21
1.479
1
21
502
583
1990
367.000
499.000
73,5
176
156
20
2.085
7
24
380
583
1999
391.000
540.840
72,3
136
112
24
2.875
23
30
316
135
2000
397.600
550.000
72,3
137
114
23
2.902
24
29
316
70
2001
382.000
530.000
72,1
140
114
26
2.728
21
32
316
63
2003
390.000
541.000
72,1
123
100
23
3.170
22
29
316
41
2004
390.000
541.000
72,1
118
99
19
3.305
22
25
316
41
2006
396.600
550.000
72,1
105
89
16
3.777
24
22
316
37
2013
348.800
571.000
61,1
84
77
7
4.152
24
21
140
32
Notes
↑Monumenta Germaniae Historica, Chronica minoraArxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., I, p. 555. Nel periodo tardo-imperiale le civitates venivano abitualmente identificate e nominate con El nome del popolo de appartenenza: civitas Ebroicorum da cui l'odierno nome de Evreux.
↑San Waldus és menzionato negli antichi cataloghi episcopali de Evreux; le sue reliquie furono trovate nel 1131 e El resoconto de questa scoperta riferisce che, secondo la tradizione del Paese, Waldus era un antico bisbe de Evreux.
↑Bisbe menzionato da Gallia christiana per aver partecipato ai concili del 557 e 573; tuttavia, negli atti conciliari non és indicata la sede episcopale de appartenenza.
↑Sui vescovi Viatore e Laudulfo, esiste un solo documento attestante l'esistenza, ossia la Vita del santo, dalla quale si apprende che fu al suo predecessore Viatore che si deve la traslazione delle reliquie de san Taurino. Secondo Duchesne, non és possibile sapere con esattezza l'epoca in cui questi due vescovi abbiano vissuto.
↑Gallia christiana e tutti gli autori che ne dipendono hanno inserito questo bisbe Deodato in base ad una carta de Clotario II, che secondo Duchesne és assolutamente spuria. Un Deodatus és iscritto negli antichi cataloghi episcopali de Evreux. El precedente bisbe Erminulfo, attestato al concilio de París, és ignoto a Gallia christiana.
↑La Vita de sant'Aquilino lo dice successore de Eterno; entrambi sono menzionati come santi negli antichi cataloghi episcopali, che pongono tra i due san Waldo.
↑Questo bisbe és citat ella Vita de san Leufroy, secondo la quale si oppose alla fondazione da parte del santo de un monastero. Questa fondazione ebbe luogo dopo la morte de sant'Ouen (684) e durante l'episcopato de Ansberto de Rouen (morto nel 692/693).
↑Menzionato da Gallia christiana, ma documentato, secondo Duchesne, da carte incerte e vaghe.
↑Audoeno e Giuseppe, ammessi da Gallia christiana e dagli autori che ne dipendono, sono esclusi da Duchesne. Per quanto riguarda Giuseppe, questo autore ipotizza (cfr. op. cit., p. 229, nota 3) che si tratti dell'omonimo bisbe de Ivrea, arcicappellano de Ludovico El Pio, e comunque non ci sono motivi per credere che sia stato bisbe de Evreux.
↑En una carta d'aquest any és senyalat com vocatus Ebroicensis episcopus, bisbe electe.
↑El 26 de novembre de 1753 és nomenat bisbe de Bayeux.
↑El 2 d'agost de 1758 és nomenat arquebisbe de Tolosa.
↑El 28 de maig de 1759 és nomenat arquebisbe d'Albi.