1982 (MCMLXXXII ) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Aiguats a l'Alt Urgell
Esdeveniments
Països Catalans
Es funda la colla castellera Xicots de Vilafranca .
13 de març : Sísif (1982...) apareix per a la primera vegada en una vinyeta de Jordi Soler i Font a El Punt .[ 1]
26 de març : Es va constituir la Mancomunitat de Municipis de la Safor . Decret del Consell del País Valencià .
28 de març , Madrid : el Congrés dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià .
14 de maig , Barcelona , Barcelonès : El poeta i crític mallorquí Josep Maria Llompart guanya el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes .[ 2]
29 de maig , Barcelona , Barcelonès : El futbolista Diego Armando Maradona és traspassat de l'Argentinos Juniors al FC Barcelona per la xifra rècord de 1,500 milions de pessetes .[ 2]
7 de juny , Barcelona , Barcelonès : L'editorial Bruguera entra en suspensió de pagaments per valor de 3,900 milions de pessetes.[ 2]
10 de juny , Portlligat , Alt Empordà : Gala Dalí , esposa i musa de Salvador Dalí (n. 1894 ).[ 3]
13 de juny -11 de juliol : celebració de la Copa del Món de Futbol de 1982 a Espanya, inaugurada al Camp Nou, i amb partits a Barcelona, València, Elx i Alacant dins els Països Catalans.
18 de juny , Figueres , Alt Empordà : S'inaugura el Museu del Joguet de Catalunya .
26 de juny -8 de juliol : es disputa el Mundialet de futbol infantil a Catalunya
10 de juliol , País Valencià : hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia .[ 4]
12 d'agost , País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.
20 d'octubre , Tous , la Canal de Navarrés : Pantanada de Tous , les pluges torrencials provoquen l'ensorrament de la presa de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada que arrasa les riberes del Xúquer .
3 de novembre : el Fons de Garantia de Dipòsits del Banc d'Espanya assumeix el control de Banca Catalana , després de detectar un forat de més de 130.000 milions de pessetes .[ 2]
7 de novembre , Andorra , Alt Urgell i Baixa Cerdanya : les pluges provoquen uns aiguats , amb 14 víctimes, la incomunicació de la zona i la destrossa completa del poble del Pont de Bar .
7 de novembre , Joan Pau II visita la ciutat de Barcelona .[ 5]
2 de desembre , Barcelona : Pasqual Maragall i Mira esdevé alcalde de Barcelona.[ 6]
5 de desembre , es constitueixen els Col·lectius de Joves Comunistes (CJC), com a organització juvenil del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).[ 7]
Aprovació de la LOAPA .
Resta del món
17 de gener , Trasmoz , Espanya : Els GEOs alliberen a Julio Iglesias Puga , pare de Julio Iglesias , segrestat per ETA pm 20 dies abans.[ 2]
28 de gener , Verona , Itàlia : El NOCS italià allibera al general estatunidenc de l'OTAN James Lee Dozer , segrestat per les Brigades Roges 40 dies abans.[ 2]
5 de març , Venus : Hi arriba la sonda espacial soviètica Venera 14 .[ 8]
11 de març , Bilbao , País Basc : L'inici del judici contra onze dones defensores del dret a l'avortament provoca manifestacions feministes a les principals ciutats espanyoles.[ 2]
23 de març , Guatemala : Triomfa el cop d'Estat del general Efraín Ríos Montt . La seva dictadura causarà la mort de 250.000 membres d'ètnia maia .[ 2]
2 d'abril , Inici de la Guerra de les Malvines (Falklands War , en anglès): va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982 . L'Argentina s'enfrontà al Regne Unit per intentar conquerir aquest arxipèlag així com les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud , situades també a l'Atlàntic Sud.[ 9]
17 d'abril , Ottawa , Canadà : Isabel II , com a reina del Canadà , signa la primera constitució del país, després que assolís la independència l'any 1867.[ 2]
19 d'abril , Espanya : La premsa espanyola , de periodicitat diària, torna a publicar els dilluns des del descans dominical obligatori del 2 de febrer de 1920.[ 2]
5 de maig , Bilbao , País Basc : ETA assassina per segona vegada el director del projecte de central nuclear de Lemoiz .[ 2]
12 de maig , Fàtima , Portugal : El sacerdot Juan María Fernández Krohn intenta assassinar el papa Joan Pau II a cop de baioneta .[ 2]
30 de maig : Espanya ingressa oficialment a l'OTAN com a membre de ple dret.[ 2]
1 de juny , Inici de la Guerra de les Malvines (Falklands War en anglès) va tenir lloc entre l'abril i el juny de 1982 . L'Argentina s'enfrontà al Regne Unit per intentar conquerir aquest arxipèlag així com les Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud .[ 9]
6 de juny : Israel envaeix el Líban en el marc de l'Operació Pau per a Galilea per a expulsar l'OAP del país.[ 2]
14 de juny : Finalitza la Guerra de les Malvines amb la rendició de les tropes argentines davant la superioritat de les tropes britàniques .[ 2]
18 de juny , Londres , Anglaterra : El director del Banco Ambrosiano , Roberto Calvi , apareix penjat d'un pont de la ciutat.[ 2]
4 de setembre - EUA : els New Mutants es presenten a Marvel Graphic Novel nº4, de Marvel Comics , creats per Chris Claremont (guió) i Bob McLeod (dibuixos).
16 de setembre : Comença la matança de Sabra i Xatila d'entre 700 i 3.500 refugiats palestins dels camps de Xabra i Xatila (Beirut ) per milicians libanesos , davant la passivitat de les tropes israelianes .[ 10]
30 de setembre , Biarritz , País Basc : ETA Político-Militar , després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
2 d'octubre , Espanya : Es desmantella la conspiració colpista per al 27 d'octubre de 1982 amb la detenció dels tres principals implicats; dos coronels i un tinent coronel.[ 11]
6 de novembre , Espanya : Santiago Carrillo dimiteix com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya després de 22 anys al càrrec.
12 de novembre , Moscou , URSS : Iuri Andrópov és escollit nou secretari general del PCUS .
1 de desembre , Mèxic : Miguel de Lamadrid n'és nomenat oficialment president.[ 12]
2 de desembre , Universitat de Utah , Estats Units : S'implanta el primer cor artificial del món.
Fundació de la companyia japonesa de begudes carbonatades Asahi Soft Drinks
Cinema i televisió
Categoria principal: Pel·lícules del 1982
El 3 d'octubre , la cadena de televisió japonesa MBS emeté el primer capítol de la sèrie d'anime Chōjikū Yōsai Makurosu .[ 13]
Música
Naiximents
Premis Nobel
Camp
Guardonats
Física
Química
Medicina o Fisiologia
Literatura
Pau
Economia
Pilota
Videojocs
Naixements
Les persones nascudes el 1982 faran 43 anys durant el 2025.
Països Catalans
17 de febrer , Igualada , Anoia : Susanna Castilla i Martínez , jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[ 14]
6 d'abril :
6 de juny , Tortosa ː Laia Forcadell Arenas , atleta catalana especialista en 400 metres tanques , diversos cops campiona d'Espanya.[ 15]
23 de juny , Maó ː Susana Mora Humbert , advocada laboralista i política menorquina; Presidenta del Consell Insular de Menorca .[ 16]
14 de juliol , Torrellano , Elx ː Mireia Mollà , política valenciana , ha estat diputada a les Corts Valencianes i regidora a Elx.[ 17]
31 de juliol , Torrent , l'Horta ː Anabel Medina Garrigues , tennista valenciana.[ 18]
9 d'agost , Mollet del Vallès : Anna Simon i Marí és una periodista i presentadora de televisió catalana .[ 19]
23 d'agost , Matadepera , Vallès Occidental : Ariadna Cabrol , actriu catalana.[ 20]
25 d'agost , Maó , Menorca ː Paula Seguí Carles , jugadora de bàsquet menorquina.[ 21]
13 de setembre , Barcelona , Barcelonès : Teresa Mas de Xaxars , remera catalana.[ 22]
22 d'octubre , Xeraco , Safor : Javier Nadal Corral («Dorín»), pilotari valencià.
29 d'octubre , Barcelona : Elena Gadel , cantant i actriu catalana dedicada a la cançó, el teatre musical i la televisió.[ 23]
6 de novembre , València , l'Horta : Marta Esteban Poveda , atleta internacional valenciana especialista en llarga distància.[ 24]
9 de novembre , València , l'Horta : Arantxa Parra Santoja , tennista professional.[ 25]
16 de novembre , Pineda de Mar , Maresme : Pere Aragonès , polític català (actual president de la Generalitat de Catalunya ).
7 de desembre , Elx : Vanesa Amorós Quiles , jugadora d'handbol valenciana , guanyadora d'una medalla olímpica.[ 26]
13 de desembre , València , l'Horta : Jesús Cebrià del Rey («Jesús de Silla»), pilotari valencià.
14 de desembre , Barcelona , Barcelonès : Laia Yurss i Ramos , jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[ 27]
15 de desembre ,
Resta del món
1 de gener :
5 de gener , Opočno , Txecoslovàquia : Jaroslav Plašil , futbolista txec.
7 de gener - Filadèlfia , Pennsilvània : Lauren Cohan , actriu i model britànico -estatunidenca .
17 de gener , Franja de Gaza : Asma al-Ghul , activista , periodista i feminista palestina , que escriu per al periòdic de Ramal·lah Al-Ayyam. [ 30]
18 de gener ,
25 de gener ,
5 de febrer , Suva , Fiji : Samueli Naulu , jugador de rugbi a XV fijià.
4 de març , Istanbul : Yasemin Mor i , cantautora turca de rock alternatiu .
8 de març , Lindenfels , Alemanya : Timo Glock , pilot de Fórmula 1 alemany.
14 de març , Canadà : Capri Cavanni , actriu porno canadenca.
15 de març , Madrid , Espanya : Malú , cantant espanyola.
28 de març , Madrid ː Barei , cantant i compositora espanyola .[ 33]
30 de març , Aranjuez , Espanya : Javier García Portillo , futbolista espanyol.
24 d'abril , Fort Worth , EUA : Kelly Clarkson , cantant estatunidenca.
26 d'abril , Nettlebed, Oxfordshire : Celia Johnson , actriu de teatre i de cinema anglesa (n. 1908 ).
17 de maig , Mitrovica ː Vjosa Osmani , jurista i política kosovar , 5a presidenta de la República de Kosovo .[ 34]
1 de juny , Lieja , Valònia , Bèlgica , Justine Henin , tennista professional, fou número 1 del rànquing mundial (WTA ) 117 setmanes.[ 35]
3 de juny , Skelmanthorpe , Anglaterra : Jodie Whittaker , actriu anglesa.
6 de juny , Canberra , Austràlia : Angie Ballard , atleta paralímpica australiana .[ 36]
9 de juny , Fukuoka , Japó : Yoshito Ōkubo , futbolista japonès.
13 de juny , Bekoji (Etiòpia ): Kenenisa Bekele , atleta etíop especialitzat en curses de llarga distància .[ 37]
10 de juliol , París , França : Leila Alaoui , fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista (m. 2016).[ 38]
18 de juliol , Almeria ː Raquel Huertas Soler , jugadora d'hoquei herba i d'hoquei sala andalusa, que ha jugat de davantera al CD Terrassa .[ 39]
22 de juny , Parísː Mati Diop , actriu i directora franco- senegalesa , Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Cannes 2019.[ 40]
3 d'octubre , Madrid , Espanya : El Juli , torero espanyol.
25 d'octubre , Egipte : Bassem Sabry , periodista, bloguer i defensor dels drets humans egipci.
18 de novembre , París , Marlène Schiappa , política francesa. Ministra delegada encarregada de la Ciutadania.[ 41]
25 de novembre , Prien am Chiemsee , Romania : Maximilian Nicu , futbolista romanès.
1 de desembre , Illa de França : Malika Favre , il·lustradora i artista gràfica francesa que viu a Barcelona.[ 42]
21 de desembre , Chelmsford , Anglaterra : Tom Payne , Actor britànic.
Belgrad , Iugoslàvia : Marta Popivoda , realitzadora de cinema i vídeo iugoslàvia.
Lugo , Galícia : Xiana Gómez-Díaz , realitzadora i artista visual gallega.
Anne Hathaway
Leila Janah (m. 2020)
Jodie Whittaker
Defuncions
Entre les morts destacades de l'any estan les de l'artiste Josep Renau, els escriptors Ramón J. Sender i Virginia Woolf o la del pianiste Arthur Rubinstein.
Països Catalans
3 de gener - Barcelona : Carme Simó i Saco , mestra i pedagoga (n. 1984).[ 43]
22 de març - Sabadell : Conrad Crespí i Vergés , activista polític català, supervivent del camp de concentració de Mauthausen-Gusen.
2 d'abril - Barcelona : Octavi Saltor i Soler , escriptor i polític català (n. 1902 ).[ 44]
10 de juny - Portlligat : Gala Dalí , esposa i musa de Salvador Dalí (n. 1894 ).[ 3]
18 de juny - Calonge : Pere Caner i Estrany , mestre, escriptor, historiador i arqueòleg català.
8 de juliol - Terrassa : Agustí Bartra , poeta, prosista i professor universitari català.
3 de setembre - Palma : Cristina Valls Aguiló , actriu mallorquina (n. 1901 ).[ 45]
16 de setembre - Cullera , Ribera Baixa ː Maria Mulet , mestra i escriptora valenciana (n. 1911 ).[ 46]
8 de novembre - València , l'Horta : Manuel Sánchez Ayuso , economista i polític valencià, conseller de Sanitat del Consell del País Valencià.
17 de novembre - Barcelona ː Hermínia Grau Aymà , historiadora i traductora catalana (n.1897 ).[ 47]
Barcelona : Jordi Rubió i Balaguer , filòleg, professor i historiador català, organitzador de la xarxa de Biblioteques Populars durant la Guerra civil espanyola.
Resta del món
16 de gener , San Diego , EUA : Ramón J. Sender , escriptor espanyol.
19 de gener , São Paulo ː Elis Regina , compositora i cantant brasilera (n. 1945 ).[ 48]
24 de gener , Ciutat de Mèxic ː María Teresa Prieto Fernández de la Llana , compositora asturiana que visqué a Mèxic (n. 1896 ).[ 49]
25 de gener , Londres , Anglaterra : Virginia Woolf , escriptora i editora anglesa.
28 de gener , Fiesole , Itàlia: Élisabeth Chaplin , artista pintora postimpressionista franco-toscana (n. 1890 ).[ 50]
11 de febrer , Beverly Hills , Los Angeles : Eleanor Powell , actriu de cinema estatunidenca i reconeguda ballarina de claqué (n. 1912 ).[ 51]
26 de febrer , Madrid: Paco Martínez Soria , actor espanyol.[ 52]
3 de març , Ivry-sur-Seine , França : Georges Perec , escriptor francès (n. 1936 )[ 53]
7 de març , New Haven, Connecticut : Ida Barney , astrònoma americana que enregistrà 150.000 estrelles (n. 1886 ).[ 54]
28 de març , Berkeley , EUA : William Francis Giauque , químic estatunidenc.
29 de març , Cambridge , Massachusetts : Helene Deutsch , psicoanalista estatunidenca d'origen jueu, col·laboradora de Freud (n. 1884).[ 55]
29 de maig , París , França : Romy Schneider , actriu austríaca.
31 de maig , Madrid (Espanya ): Juan Antonio de Zunzunegui y Loredo , novel·lista espanyol , membre de la Reial Acadèmia Espanyola (n. 1900 ).[ 56]
3 de juny , Madrid , Espanya : Xavier de Salas Bosch , historiador de l'art català, director del Museu del Prado.
12 de juny , Múnic , Alemanya : Karl von Frisch , etòleg austríac.
18 de juny , Nova York ː Djuna Barnes , escriptora i il·lustradora estatunidenca (n. 1892 ).[ 57]
23 de juny , Gouda ː Marie Braun , nedadora neerlandesa, medallista olímpica (n. 1911 ).[ 58]
29 de juny , Mèxic ː Graciela Salicrup , matemàtica i arquitecta mexicana , investigadora pionera en topologia (n. 1935 ).[ 59]
8 de juliol , Rockville, Maryland ː Virginia Hall , espia nord-americana durant la Segona Guerra Mundial (n. 1906 ).[ 60]
24 de juliol , Laboissière-en-Thelle ː Florence Henri , fotògrafa i pintora estatunidenca de les avantguardes artístiques del segle xx (n. 1893 ).[ 61]
25 de juliol , Los Angeles ː Clara Lemlich , sindicalista i sufragista americana ( n. 1886 ).[ 62]
15 d'agost , Estocolm (Suècia ): Hugo Theorell , metge i bioquímic suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1955 (n. 1903 ).[ 63]
23 d'agost , Nova York , EUA : Stanford Moore , químic i bioquímic estatunidenc.
14 de setembre , Montecarlo , Mònaco : Grace Kelly , actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mònaco.[ 64]
4 d'octubre , Toronto , Canadà : Glenn Gould , pianista i compositor canadenc (n. 1932 ).[ 65]
8 d'octubre , Londres , Anglaterra : Philip Noel-Baker , atleta, polític i diplomàtic anglès.
9 d'octubre , Londres : Anna Freud , psicoanalista , fundadora de la psicoanàlisi en els nadons (n. 1895 ).[ 66]
11 d'octubre ,
16 d'octubre , Mestre , Itàlia : Mario del Monaco , tenor italià (n. 1915 ).[ 68]
30 d'octubre , Lviv , Ucraïna ː Iryna Vilde , escriptora ucraïnesa (n. 1907 ).[ 69]
10 de novembre , Moscou , URSS : Leonid Bréjnev , polític ucraïnès, secretari general del PCUS i president de l'URSS.[ 9]
21 de novembre , Neuilly-sur-Seine ː Madeleine Martenot , pianista francesa, creadora del Mètode Martenot (n. 1887 ).[ 70]
28 de novembre , Lausana ː Helena de Grècia , reina de Romania (1940 - 1947 ) (n. 1896 ).[ 71] [ 72]
8 de desembre , Ciutat de Mèxic ː Encarnación Fuyola , mestra , comunista i activista antifeixista, exiliada a Mèxic (n. 1907 ).[ 73]
17 de desembre , Moscou , URSS : Leonid Borisóvitx Kogan , violinista soviètic.
20 de desembre , Ginebra , Suïssa : Arthur Rubinstein , pianista polonès d'origen jueu.
24 de desembre , París , França : Louis Aragon , poeta francès.
Joseph Heinz Eibl , jurista i músic
Referències
↑ «La Punxa d'en Jap i en Sísif ». L'Absurd Diari. Arxivat de l'original el 2010-09-19. [Consulta: 25 gener 2022].
↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 «Efemérides » (en castellà). La Vanguardia , 1-2 gener 2007, pàg. 27.
↑ 3,0 3,1 «Gala Dalí | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 7 abril 2020].
↑ «Entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana | enciclopedia.cat ». [Consulta: 31 maig 2022].
↑ Hernández , Sergi. «Joan Pau II, una visita passada per aigua » (en 28 d'abril del 2021). Beteve. [Consulta: 28 setembre 2022].
↑ «Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona ». La Vanguardia, 03-12-1982. [Consulta: 2 novembre 2022].
↑ «40è aniversari de la constitució dels Col·lectius de Joves Comunistes (CJC) ». Directa , 23-02-2023. [Consulta: 23 febrer 2023].
↑ «Venera 14 Descent Craft ». NASA, anglès. [Consulta: 28 setembre 2022].
↑ 9,0 9,1 9,2 Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ «Notícia: Efemèrides ». El Punt Avui , 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
↑ País , El «Tres jefes militares, detenidos por presunta conspiración contra el Estado » (en castellà). El País [Madrid], 02-10-1982. ISSN : 1134-6582 .
↑ «Visita del Presidente de los Estados Unidos Mexicanos, Miguel de la Madrid » (en castellà). Congreso de los diputados. [Consulta: 29 setembre 2022].
↑ «Macross' » (en anglés). My Anime List. [Consulta: 2 novembre 2018].
↑ «Susanna Castilla Martínez | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 desembre 2020].
↑ «Laia Forcadell Arenas » (en castellà). Real Federació Espanyola d'Atletisme. Arxivat de l'original el 2022-06-29. [Consulta: maig 2020].
↑ «Susana Mora Humbert ». Consell Insular de Menorca. [Consulta: 28 abril 2022].
↑ «Mollá i Herrera, Mireia | Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche ». [Consulta: 28 maig 2022].
↑ «Anabel Medina Garrigues | Player Stats & More – WTA Official » (en anglès). [Consulta: 29 maig 2021].
↑ «Anna Simon » (en castellà). La Vanguardia, 13-04-2022. [Consulta: 20 juny 2022].
↑ «Ariadna Cabrol » (en castellà). [Consulta: 4 desembre 2022].
↑ «Resultados y estadísticas. SEGUÍ CARLES, PAULA ». Federación Española de Baloncesto - Competiciones FEB. [Consulta: 2 juliol 2020].
↑ «Teresa Mas de Xaxars Rivero | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 21 juliol 2020].
↑ Revista La Torre de Barcelona . «La famosa Elena Gadel es muda a Barcelona ». Revista La Torre de Barcelona, 05-07-2022. [Consulta: 17 setembre 2022].
↑ «Real Federación Española de Atletismo » (en castellà). Rfea.es. Arxivat de l'original el 2017-12-14. [Consulta: 13 desembre 2017].
↑ «Arantxa Parra Santoja | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 27 setembre 2020].
↑ Belda , Raúl. «El Elda Prestigo repesca a la olímpica Vanesa Amorós » (en castellà). Cadena Ser, 11-02-2022. [Consulta: 26 octubre 2022].
↑ «Laia Yurss Ramos | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 octubre 2020].
↑ «8ª legislatura | Marina ALBIOL GUZMÁN | Eurodiputados | Parlamento Europeo » (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2022].
↑ VI7º Certamen de Cerámica, Pintura y Fotografía. Catálogo. AUTOR: Irene Bou Linares (en castellà). Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, Gobierno de España, 2015, pàg. 76.
↑ «Palestinian feminists: 8. Asma al-Ghul ». FamousFix. [Consulta: 8 desembre 2021].
↑ Mwanza , Eddy. «From Housemaid to Multi-Millionaire, the Mary Keitany Story » (en anglès). Kenyans.co.ke, 29-02-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
↑ Acuña , Sol. «Sheila Blanco, el arte de transmitir » (en castellà). The Objective, 26-06-2023. [Consulta: 20 abril 2024].
↑ Fabelo , Rubén. «Eurovisión 2016. Barei » (en castellà). Eurovision Spain, 01-05-2017. [Consulta: 29 gener 2021].
↑ «Kosovo MPs elect lawyer Vjosa Osmani as president ». , 04-04-2021 [Consulta: 5 abril 2021].
↑ «Justine Henin | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 1r abril 2020].
↑ «Angie Ballard | Paralympics Australia » (en anglès australià). [Consulta: 26 juny 2021].
↑ «Kenenisa Bekele | Biography, Olympic Medals, Marathons, & Facts » (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
↑ «Diada per la Noviolència 2019. Leila Alaoui ». Fundació privada Universitat Internacional de la Pau, 01-01-2019. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 16 novembre 2020].
↑ «Raquel Huertas Soler » (en castellà). Fundacion Andalucia Olimpica. [Consulta: 31 maig 2022].
↑ «Mati Diop - Festival Scope: Festivals on Demand for Film Professionals World Wide », 09-08-2012. Arxivat de l'original el 2012-08-09. [Consulta: 11 juny 2022].
↑ «Marlène Schiappa » (en francès). Gouvernement. [Consulta: 4 octubre 2022].
↑ «Malika Favre » (en castellà). Cut Up Studio. [Consulta: 23 octubre 2022].
↑ Simó i Bach , Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar... . Ricard Simó i Bach. Sabadell: Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3 .
↑ Torra i Oliveres , Lluís. «Octavi Saltor i Soler ». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 22 abril 2020].
↑ Perelló , Francesc. «Cristina Valls ». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 26 desembre 2020].
↑ Villafranca Giner , Encarna «Maria Mulet, escriptora i docent (1911-1982) ». Revista Valenciana de Filologia , 10-11-2020, p. 109-133.
↑ «esquela d'Hermínia Grau i Aymà ». La Vanguardia , 19-11-1982, pàg. 26.
↑ Muñoz Sarmiento , Luis Carlos. «Elis Regina: La música no es un asunto de glamour ». El Espectador, 21-01-2019. [Consulta: 15 març 2020].
↑ Rodríguez de la Torre , Fernando. «María Teresa Prieto y Fernández de la Llana ». Real Academia de la Historia. [Consulta: 8 març 2021].
↑ «Élisabeth Chaplin » (en anglès). Obelisk Art History, 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
↑ «Eleanor Powell » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
↑ Aguilar , Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 375. ISBN 84-206-9473-8 .
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9 .
↑ «Ida Barney (1886-1982) - Find A Grave Memorial » (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2021].
↑ Roazen , Paul. Helene Deutsch: A Psychoanalyst's Life . Transaction Publishers. ISBN 978-1-4128-3987-7 .
↑ «Zunzunegui Loredo, Juan Antonio de - Auñamendi Eusko Entziklopedia » (en castellà). [Consulta: 31 maig 2020].
↑ «Djuna Barnes | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 abril 2020].
↑ «Zus Philipsen-Braun Olympic Results ». sports-reference.com . Arxivat de l'original el 22 d'agost 2011. [Consulta: 27 novembre 2018].
↑ «Graciela Salicrup » (en castellà). UNAM. [Consulta: 21 abril 2022].
↑ Anguita , Eduardo; Cecchini , Daniel. «La increíble historia de la “espía coja”, que volvió loco al nazi Klaus Barbie y fue la primera mujer en trabajar para la CIA » (en castellà). Infobae, 11-09-2021. [Consulta: 13 febrer 2022].
↑ «Florence Henri | American-born Swiss photographer and painter » (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 juny 2022].
↑ «¿Quién es esa chica que dijo “huelga general”? » (en castellà). La Izquierda Diario. Celeste Murillo, 26-11-2021. [Consulta: 10 maig 2022].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1955 » (en anglès americà). [Consulta: 11 agost 2020].
↑ «Grace Kelly | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 22 juliol 2020].
↑ «Glenn Gould | Canadian pianist » (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2020].
↑ «Anna Freud | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 15 octubre 2020].
↑ Saxon , Wolfgang «Edith Quimby Dies; radiation expert » (en anglès). The New York Times , 13-10-1982. ISSN : 0362-4331 .
↑ «DEL MONACO, Mario in "Dizionario Biografico" » (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
↑ «Iryna Vilde » (en anglès). Literary Lviv (Base de dades de Lviv literària, ±1939). [Consulta: 23 març 2022].
↑ «About Madeleine Martenot: Pianiste et pédagogue française (1887 - 1982) | Biography, Facts, Career, Life » (en francès). [Consulta: 11 setembre 2022].
↑ Makcimovich , Ivan. «PRINCESA ELENA DE GRECIA. REINA DE RUMANIA. ». Monarquías de Europa y del mundo, 13-06-2009. [Consulta: 6 març 2021].
↑ Barreiro , Cristina. «Elena de Rumania: una Reina marcada por la traición » (en castellà). Tu otro diario, 04-11-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-04. [Consulta: 6 març 2021].
↑ «Fuyola Miret, Encarnación (1907-1982) » (en castellà). Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 15 maig 2022].