3 de març

<<	Març 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30
31
Tots els dies

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs. Queden 303 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1373 - Es produeix un terratrèmol, el primer documentat a Catalunya, que va tenir l'epicentre situat entre el Comtat de Ribagorça i la Vall d'Aran.[1]
• 1862 - Girona: S'inaugura oficialment la linia de ferrocarril Girona-Barcelona.[2]
• 1903 - Barri de Gràcia (Barcelona): Es funda el Cercle Catòlic de Gràcia, una associació social i cultural del barri de Gràcia (Barcelona).[3]
• 1923 - Barcelonaː S’inaugura el Viaducte de Vallcarca, sobre la riera del mateix nom.[4]
• 1983 - El consell executiu de la Generalitat aprova el decret de segregació de Salt i Sarrià de Ter.[5]
• 2007 - Barberà del Vallès: S'inaugura el Teatre Municipal Cooperativa, amb un aforament de 480 espectadors.[6]

Resta del món

• 1857 - Xina: França i el Regne Unit declaren la guerra a la Xina. És l'esclat de la segona guerra de l'opi.
• 1861 - Rússia: El tsar Alexandre II de Rússia proclama l'abolició de la servitud que afectava a més de 40 milions de camperols.[7]

• 1870 - Estats Units d'Amèrica: els indígenes americans són obligats a agrupar-se en reserves per tal de "preservar les seves formes de vida pròpies".
• 1875 - París: S'estrena Carmen, de Georges Bizet, al Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París.[8]
• 1876 - Madrid: Es publica l'última edició de la revista La Flaca.
• 1878 - Se signa el Tractat de San Stefano. Diada Nacional de Bulgària.
• 1886 - Bucarest, Romania: Se signa el Tractat de Bucarest pel qual es posa fi a la guerra entre Sèrbia i Bulgària.
• 1918 - se signa el tractat de Brest-Litovsk, un tractat de pau entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.[9]
• 1923 - Estats Units d'Amèrica: es publica el primer número de la revista TIME.
• 1924 - Turquia: el general Mustafà Kemal Atatürk aboleix el Ministeri de la Sagrada Llei tradicional del califat i el país esdevé el primer estat laic del món islàmic.
• 1938 - Aràbia Saudita: s'hi descobreix petroli per primer cop.
• 1939 - Índia: Mohandas Gandhi comença una vaga de fam en protesta pel govern autocràtic imposat pels britànics a l'Índia.
• 1942 - Veracruz: En un primer trajecte, el Nyassa arriba a Veracruz amb 136 republicans embarcats a Casablanca el 30 de gener.[10]
• 1976 - País Basc: massacre del 3 de març de Vitòria, en què essent ministre de Governació Manuel Fraga, hi moren cinc persones i més d'un centenar hi resulten ferides quan la policia espanyola dispara per dissoldre una assemblea d'estudiants i treballadors que se celebrava a l'església de San Francisco.
• 1979 - Espanya: S'hi celebren eleccions generals: la UCD, encapçalada per Adolfo Suárez, les guanya per majoria relativa.
• 2000 - Santiago (Xile): Augusto Pinochet hi arriba després de ser jutjat a Londres acusat de crims contra la humanitat.
• 2002 - Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.[11]
• 2005 - Salina (Kansas, EUA): després de 67 hores, 2 minuts i 38 segons de sortir-ne amb l'ultralleuger GlobalFlyer Virgin Atlantic, hi arriba Steve Fossett, amb la qual cosa esdevé l'home més ràpid a fer la volta al món per aire, en solitari i sense escales.
• 2019 - Dubai (Emirats Àrabs Units): el tenista suís Roger Federer guanya el títol número 100 de la seva carrera.

Naixements

Països Catalans

• 1800 - Torredembarra: Joan Güell i Ferrer, economista i industrial català.
• 1918 - Barcelona: Conxita Bardem i Faust, actriu de teatre i de cinema catalana (m. 2008).[12]
• 1926 - Barcelona Antonio González Batista El Pescaílla, músic (m. 1999).[13]
• 1932 - Reus: Gabriel Ferraté Pascual, enginyer industrial i perit agrícola català (m. 2024).[14]
• 1943 - Barcelona: Ana María Solsona, presentadora de televisió i actriu de doblatge catalana.[15]
• 1952 - Torregrossaː Conxita Mir Curcó, doctora en història, catedràtica d'Història Contemporània i membre numerari de l'IEC.[16]
• 1955 -
  • Sueca, Ribera Baixa: Josep Franco i Martínez, escriptor, mestre i traductor valencià.
  • Barcelona: Ana Zelich, dissenyadora gràfica i directora creativa.[17]
• 1960 - Reus, Baix Camp: Dolors Murillo i Cabré, advocada i política catalana.[18]
• 1974 - Barcelona: Ada Colau i Ballano, política catalana, ex-alcaldessa de Barcelona.[19]
• 1978 - Terrassa: Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius.[20]
• 1981 - València: María José Català Verdet, llicenciada en dret i política valenciana.[21]

Resta del món

• 1455 - Lisboa, Portugal: Joan II de Portugal, rei de Portugal (1481-1495) conegut com el Princep Perfecte.
• 1506 - Abrantes, Portugal: Lluís de Portugal i d'Aragó, infant de Portugal i duc de Beja.
• 1577 - Douai (Flandes): Nicolas Trigault, jesuïta flamenc, missioner a la Xina (m. 1628).[22]
• 1583 - Edward Herbert de Cherbury va ser militar, diplomàtic, historiador, poeta i filòsof britànic (m. 1648)[23]
• 1652 - Trotton (Sussex, Anglaterra): Thomas Otway, dramaturg anglès (m. 1685).
• 1746 - Varsòvia: Isabela Czartoryska, escriptora i princesa polonesa, promotora de la preservació del patrimoni polonès (m. 1835).
• 1766 - Viena, Imperi Austrohongarès: Joseph Ferdinand Sonnleithner, llibretista, director de teatre, arxiver i advocat austríac (m. 1835).
• 1785 - Milà, Imperi Austrohongarès: Giovanni Ricordi, empresari i editor musical (m. 1853).
• 1831 - Brocton, Nova York, Estats Units: George Mortimer Pullman fou un industrial i inventor estatunidenc conegut per la invenció del cotxe-llit a la companyia Pullman (m. 1897)[24]
• 1845 - Sant Petersburg, Imperi Rus: Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna (m. 1918)[25]
• 1847 - Edimburg, Escòcia: Alexander Graham Bell, científic, inventor i enginyer escocès, a qui s'atribueix la invenció del primer telèfon pràctic (m. 1922).[26]
• 1857 - París (França): Alfred Bruneau, compositor i musicòleg francès, que va tenir un paper important en la introducció del realisme a l'òpera francesa (m. 1934).[27]
• 1871 - Arvier, Regne d'Itàlia: Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França.
• 1880 - Hikari, Yamaguchi, Japó: Yōsuke Matsuoka (松岡 洋右) fou un diplomàtic i Ministre d'Afers Estrangers del Japó durant la primera part de la Segona Guerra Mundial.
• 1895 - Oslo, Noruega: Ragnar Frisch, economista noruec guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1969 (m. 1973)[28]
• 1898 - Buenos Airesː Encarnación López Julves, La Argentinita, ballarina, bailaora i cantant (m. 1945).[29]
• 1903 - Naugatuck, Connecticut, Estats Units: Adrian, modista i sastre estatunidenc.
• 1908 - Las Rozasː Margarita Gil Roësset, escultora, il·lustradora i poeta espanyola (m. 1932).[30]
• 1911 - Kansas City, Missouri: Jean Harlow, actriu estatunidenca i sex symbol de la dècada de 1930 (m. 1937).[31]
• 1914 - Vejrum, Dinamarca: Asger Jorn, artista danès.
• 1918 - Nova York (EUA): Arthur Kornberg, bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1959 (m. 2007).[32]
• 1924 - Ōita (Japó): Tomiichi Murayama un polític japonès que va exercir de 81è primer ministre del Japó, des del 30 de juny de 1994 fins a l'11 de gener de 1996.[9]
• 1925 - Concordia, Entre Ríos: Laura Bonaparte, psicòloga i activista argentina, integrant de Mares de Plaza de Mayo.[33]
• 1926 - Rupperswil, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió (m. 2018).[34]
• 1930 - Călăraşi, (Romania): Ion Iliescu polític romanès, que va ser onze anys President de Romania des de 1989 fins a 1996 i des de 2000 a 2004.[9]
• 1933 - Havars: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (m. 2019).[35]
• 1935 - Veselinovo, Bulgària: Jéliu Jéliev, polític búlgar, primer President de Bulgària elegit democràticament.(m. 2015).[9]
• 1939 - Boulogne-Billancourt: Ariane Mnouchkine, actriu, pedagoga i directora de teatre i cinema francesa que fundà el Teatre del Sol.[36]
• 1940 - Madridː Andrea Pascual Barroso, periodista castellana, especialista en el pintor català Pere Borrell del Caso.[37]
• 1949 - Sunnyside, Estats Units: Bonnie J. Dunbar, exastronauta de la NASA.[38]
• 1958 -
  • Southport, Lancashire, Anglaterra: Miranda Richardson, actriu anglesa.[39]
  • South Sulawesi: Siti Musdah Mulia, escriptora i activista pels drets de les dones indonèsia.[40]
• 1963 - Vitòria, País Basc: Martín Fiz Martín és un atleta basc, especialista en carreres de fons.
• 1965 - Córdoba, Argentina: Oscar Alberto Dertycia Álvarez, fou un futbolista argent, conegut com a Dertycia.
• 1971 - Essex: Sarah Kane, dramaturga britànica, referent del teatre contemporani (m.1999).[41]
• 1982 - Ely, Minnesota: Jessica Biel és una actriu estatunidenca.
• 1983 - Vitòria: Beatriz Nogales González, gimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món.[42]
• 1984 - Madrid, Espanya: Ángel Javier Arizmendi de Lucas, futbolista professional espanyol. Conegut com a Javier Arizmendi.
• 1986 - Malatya, Turquia: Mehmet Topal és un futbolista turc.

Necrològiques

Països Catalans

• 1176 - castell de Colltort, Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa): Ramon Folc III de Cardona vescomte de Cardona, assassinat a traïció per Guillem de Berguedà (segons altres fonts l'any anterior; n. 1151).
• 1459 - València: Ausiàs March, poeta valencià (n. cap al 1397).
• 1944 - Barcelona: Laura Albéniz Jordana, il·lustradora i pintora catalana del Noucentisme (n. 1890).[43]
• 1964 - Barcelona: Antoni Pérez i Moya, músic.
• 1965 - Alcoi: Virgínia Soler i Alberola, metgessa pionera valenciana (n. 1883).[44]
• 1969 - Albaida (la Vall d'Albaida): Josep Segrelles i Albert, pintor valencià (n. 1885).
• 2007 - Figueres: Glòria Compte i Massachs, metgessa pediatra (n. 1953).[45]
• 2011 - Barcelona: Pep Torrents, actor català de teatre, televisió i cinema, amb una extensa trajectòria com a director i actor de doblatge.
• 2013 - València: José Sancho, actor valencià (n. 1944).
• 2014 - Igualada: Josefina Rigolfas, pianista i professora de música catalana (n. 1944).[46]
• 2018 - Barcelona, Jorge Wagensberg, físic i museòleg català (n. 1948).[47]

Resta del món

• 1111 - Canosa di Puglia, Itàlia: Bohemon I d'Antioquia, príncep d'Antioquia (segons altres fonts l'any anterior; n. 1052).
• 1697 - Jiangxi (Xina): Adrien Greslon, jesuïta francès, missioner al Canadà i a la Xina (n. 1618).[48]
• 1703 - Londres, Anglaterra: Robert Hooke, físic i astrònom anglès (n. 1635).[49]
• 1707 - Ahmadnagar, Maharashtra, l'Índia: Abu Muzaffar Muhiuddin Muhammad Aurangzeb Alamgir, emperador de l'imperi Mogol (n. 1618).
• 1792 - Londres, Anglaterra: Robert Adam, arquitecte escocès (n. 1728).[50]
• 1959 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Louis Francis Cristillo, conegut com a Lou Costello, actor de cinema estatunidenc (n. 1906).
• 1961 - Nova York, EUA: Paul Wittgenstein, pianista austríac (n. 1887).
• 1982 - Ivry-sur-Seine, Val-de-Marne, illa de França, França: Georges Perec, escriptor francès (n. 1936).[51]
• 1983 - Brussel·les, Bèlgica: Georges Rémi, conegut com a Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
• 1987 - Los Angeles, EUA: David Daniel Kominski, conegut com a Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1911).[52]
• 1988 - Madison (Wisconsin), EUA: Sewall Wright, biòleg estatunidenc (n. 1889).[53]
• 1991 - Honolulu, illes Hawaii, EUA: Murray Teichman, conegut com a Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).
• 1992 - Milà, Itàlia: Lella Lombardi, pilot de curses automobilístiques, que disputà curses de Fórmula 1 (n. 1941).[54]
• 1995 - Salt Lake City, Utah, EUA: John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).[55]
• 1996 - París (França): Marguerite Duras, escriptora francesa (n. 1914).[51]
• 2003:
  • Berlín, Alemanya: Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
  • Londres, Anglaterra: Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
  • Roma, (Itàlia): Goffredo Petrassi, compositor italià. Fou un dels creadors de la música moderna italiana i gran explorador dels estils de composició amb les modernes tècniques musicals.(n. 1904).[27]
• 2005 - Aalst, Flandes, Bèlgica: Rinus Michels, futbolista i entrenador de futbol flamenc que entrenà el Barça (n. 1928).
• 2008 -
  • Santa Maria Hoè, Milà, Itàlia: Giuseppe Di Stefano fou un tenor italià.
  • Sintraː Maria Gabriela Llansol, escriptora i traductora portuguesa (n.1931).[56]
• 2017 - Jaén: Bernardo Cortés, escriptor, actor i músic de carrer resident a Barcelona també conegut com El Poeta de la Barceloneta.
• 2017 - Angers, França: Raymond Kopaszewski, més conegut com a Raymond Kopa, fou un futbolista francès d'origen polonès.

Festes i commemoracions

• Santoral:
  • Sant Medir de Barcelona[57];
  • Celdoni i Ermenter o Celoni i Emeteri;
  • Cunegunda de Luxemburg, emperadriu;
  • Caterina Drexel, fundadora de les Germanes del Santíssim Sagrament;
  • venerable Faustino Pérez Manglano, laic
  • John Wesley, fundador del metodisme, celebrat a l'Església Episcopaliana
• Dia de la Ce Trencada
• Festa local de Sant Cugat del Vallès
• Diada Nacional de Bulgària

Referències

1. Pons, Marc. «Primer terratrèmol documentat de la història de Catalunya». El nacional.cat, 03-03-2020. [Consulta: 22 març 2020].
2. «3 de març de 1862. El tren arriba a la ciutat». Ajuntament de Girona. 150è aniversari arribada del ferrocarril a Girona. Arxivat de l'original el 2017-11-01. [Consulta: gener 2021].
3. «El Cercle de Gràcia. L'entitat». El Cercle de Gràcia. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 22 març 2020].
4. Corominas i Julián, Jordi. «El viaducte de Vallcarca». Catalunya Plural, 26-09-2018. [Consulta: 15 gener 2023].
5. «3 de març, cronologia d'una independència». Arxiu Municipal de Salt, 17-06-2013. [Consulta: 16 gener 2023].
6. «L'edifici». TMC. Teatre Municipal Cooperativa. Barberà del Vallès. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 22 març 2020].
7. Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4. 
8. «Carmen, Georges Bizet. El muntatge icònic i referent de Bieito...». Gran Teatre del Liceu, 2020. [Consulta: 22 març 2020].
9. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
10. Bladé i Desumvila, Artur. De França a Mèxic: diari de viatge. Barcelona: Duxelm, 2014. ISBN 978-84-942868-0-3. 
11. «Suiza se adhiere a Naciones Unidas 57 años después de la fundación del organismo» (en castellà). El País [Madrid], 09-09-2002. ISSN: 1134-6582.
12. «Conxita Bardem i Faust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
13. «Muere a los 73 años El Pescaílla, inventor de la rumba española y marido de Lola Flores». El País, 13-11-1999 [Consulta: 16 febrer 2022].
14. ARA. «Mor Gabriel Ferraté, fundador de la UOC i exrector de la UPC», 11-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
15. Barba Jiménez, Antonio. «Ana María Solsona». La tele de Ayer, 10-06-2019. [Consulta: 22 març 2020].
16. «Perfil biogràfic». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2016-08-18. [Consulta: 29 maig 2016].
17. Elias Torras, Carla. «Entrevista a Ana Zelich». Arsenal. Escola Municipal d'Art de Vilafranca del Penedès, 12-05-2014. [Consulta: març 2020].
18. «Dolors Murillo Cabré». Govern.cat. [Consulta: març 2020].
19. «Ada Colau i Ballano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
20. «Núria Camón Farell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
21. «IX Legislatura (2008-2011) Catalá Verdet, María José». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
22. Vermander, Benoît, 1960- .... Les jésuites et la Chine : de Matteo Ricci à nos jours. Bruxelles: Lessius, impr. 2012. ISBN 978-2-87299-225-6. 
23. «Edward Herbert,1st Baron Herbert» (en anglès). Ecyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
24. «George M. Pullman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
25. «Georg Cantor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
26. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
27. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
28. «Ragnar Frisch. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
29. «La Argentinita». Discogs. [Consulta: 26 març 2020].
30. Palau de Nemes, Graciela «Nuevos datos inéditos sobre el suicidio de la escultora Marga Gil Roësset (1908-1932) por amor a Juan Ramón Jiménez». Actas del XIV Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas: New York, 16-21 de Julio de 2001, 2004, págs. 413-418.
31. «Jean Harlow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
32. «Arthur Kornberg. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
33. Bellucci, Mabel. «Laura Bonaparte: lesbianas, travestis, maricas y feministas te recuerdan» (en castellà). Rebelion, 09-11-2024. [Consulta: 9 gener 2025].
34. Pons, Miguel. «Lys Assia, Suiza 1956.» (en castellà). ESCplus, 11-11-2011. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 6 gener 2021].
35. «Nos a quitats Rosina de Pèira». Jornalet, 18-06-2019.
36. Miller, Judith. Ariane Mnouchkine. Routledge, 2018-01-31. ISBN 978-1-351-17488-6. 
37. «Pascual Barroso, Andrea». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: març 2020].
38. Bonnin, Richard. «Retired Astronaut, Engineer Bonnie Dunbar to Lead UH STEM Center» (en anglès). University of Houston, 24-01-2013. [Consulta: 19 febrer 2018].
39. «Miranda Richardson». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r març 2020].
40. Williams, Susan H. Social Difference and Constitutionalism in Pan-Asia. Cambridge University Press, 2014-02-10. ISBN 978-1-107-72948-3. 
41. «Sarah Kane | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
42. «Juegos Olímpicos. Deportistas. Gimnasia rítmica» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 6 gener 2021].
43. «Esquela necrològica. Laura Albéniz Jordana». La Vanguardia, 12-03-1944, pàg. 14.
44. Segura Espí, Eduardo. «Doña Virginia ‘La mecha’» (en castellà). El nostre ciutat, 14-03-2023. [Consulta: 18 abril 2023].
45. Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 231. ISBN 978-84-96747-54-8. 
46. Ricart, J. Diccionario biográfico de la música (en castellà). Editorial Iberia, 1986. 
47. «Jorge Wagensberg Lubinski | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
48. Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 á 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], 1973, pàg. 119.
49. «Robert Hooke» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
50. «Robert Adam» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
51. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
52. «Danny Kaye» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
53. «Sewall Wright» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 28-02-2020. [Consulta: març 2020].
54. «Lella Lombardi». STATS F1. [Consulta: 25 març 2020].
55. Reeve, W. Paul. Mormonism: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.148. ISBN 1598841076. 
56. «Maria Gabriela Llansol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
57. Capmany, Aureli. Costums i tradicions catalanes. Barcelona: Laia, 1982, p. 31. ISBN 8472227928.