5 de febrer

<<	Febrer 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
					1r	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28
Tots els dies

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 329 dies per finalitzar l'any i 330 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1483 - València: Comença la construcció de la Llotja de la Seda.[1]
• 1714 - Prats de Lluçanès (Osona) i Sant Feliu Sasserra (Bages): les tropes filipistes devasten les viles.
• 1714, la Gleva (Les Masies de Voltregà, Osona): Els borbònics fan la Massacre de la Gleva en la que van degollar entre 100 i 120 vilatans durant la Guerra dels catalans.
• 1782 - Menorca: l'exèrcit franco-espanyol ocupa el castell de sant Felip de Menorca després del Setge de Sant Felip en el context de la guerra d'Independència dels Estats Units.
• 1919 - Barcelona: hi comença la vaga de la Canadenca.[2]
• 1946 - Girona: Neix l'Institut d'Estudis Gironins, encara amb el nom castellanitzat.[3]
• 2011 - Camp Nou, Barcelona: comencen les emissions regulars del canal Esport 3

Resta del món

• 62 - Pompeia (l'Imperi Romà): la ciutat és danyada per un greu terratrèmol. Tement l'erupció del volcà Vesuvi, 20.000 habitants deixen les seves llars en una fugida provocada pel pànic.
• 1200 - Comença el regne d'Al-Àdil (Safadí), sultà d'Egipte i germà de Saladí.[4]
• 1819 - Xile i l'Argentina: aquests dos països signen un tractat de col·laboració per contribuir a la independència del Perú.
• 1852 - Sant Petersburg (Rússia): s'hi inaugura el Museu de l'Ermitage.
• 1887 - Milà (Itàlia): s'hi estrena l'òpera Otello, de Giuseppe Verdi.
• 1916 - Zúric: Hugo Ball funda el Cabaret Voltaire, amb finalitats artístiques i polítiques.
• 1917 - Mèxic: s'hi proclama la Constitució de 1917.
• 1919 - Hollywood (EUA): David W. Griffith, Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford funden la United Artists.
• 1956 - Cortina d'Ampezzo (Itàlia): VII Jocs Olímpics d'Hivern.
• 2006 - Detroit: Els Pittsburgh Steelers guanyen la Superbowl contra els Seattle Seahawks.[5]

Naixements

Països Catalans

• 1854 - Barcelona: Josep Maria Valls i Vicens, advocat i escriptor català.
• 1861 - Prats de Lluçanèsː Maria Trulls i Algué, pensadora i escriptora catalana (m. 1933).[6]
• 1863 - Barcelona: Lluís Graner i Arrufí, pintor realista català.
• 1875 - Lleida: Ricard Viñes i Roda, pianista i compositor (m. 1943).
• 1882 - la Selva del Camp: Joan Puig i Ferreter, escriptor i polític català (m. 1956).[7]
• 1899 - Terrassa: Joaquim Ventalló i Vergés, periodista, polític, traductor, poeta i publicista català.
• 1905 - Sabadell: Miquel Carreras i Costajussà, advocat, historiador, arxiver i filòsof sabadellenc.
• 1916 - Llucmajor (Mallorca): Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
• 1917 - Sabadell: Joan Argemí i Fontanet, pediatre sabadellenc.
• 1931 - Oliva (País Valencià): Vicente Parra, actor valencià.[8]
• 1935 - Alcoi, l'Alcoià: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (m. 2005).
• 1956 - Barcelona: Montserrat Colomé i Pujol, ballarina, coreògrafa i mestra de dansa.
• 1959 - Alcoi, l'Alcoià: Francisco González Sarrià, conegut simplement com a Francisco, cantant valencià.
• 1975, Lloret de Mar: Mireia Riera i Casanovas, nedadora catalana, medallista paraolímpica.[9]
• 1981 - Sabadell: Esther Núñez, nedadora catalana, especialitzada en proves de llarga distància i en aigües obertes.

Resta del món

• 1534 - Florència: Giovanni Bardi, militar,acadèmic, escriptor, músic, polític i mecenes, impulsor i animador de la "Camerata Fiorentina"[10]

• 1626 - París, França: Marquesa de Sévigné, escriptora francesa, que elevà les cartes al nivell d'alta literatura (m. 1696).[11]
• 1788 - Lancashire (Anglaterra): Sir Robert Peel, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1834 a 1835 i 1841 a 1846((m. 1850).[12]
• 1811 - Freiberg, Alemanya: Julius Becker, compositor i musicògraf.
• 1848 - París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (m. 1907).
• 1893 - Neuilly-Plaisance: Jane Evrard, música, primera directora d'orquestra francesa.[13]
• 1908 -
  • Del Rio, Texas: Evelyn Pierce, actriu cinematogràfica estatunidenca.[14]
  • Rotterdam: Marie Baron, nedadora i saltadora neerlandesa (m. 1948).[15]
• 1914 - Banbury, Anglaterra: Alan Lloyd Hodgkin, biofísic anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (m. 1998).[16]
• 1915 - Nova York, (EUA): Robert Hofstadter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1961 (m. 1990).[17]
• 1919 - Nova York, Estats Units: Red Buttons, actor estatunidenc.
• 1921 - Birkenhead, Cheshire (Anglaterra): Marion Eames, novel·lista i productora de ràdio gal·lesa (m. 2007).[18]
• 1936- Wuxi, Jiangsu (Xina): Wang Xuan, científic i empresari xinès (m. 2006).[19]
• 1939 - Sant Joan Lohitzune (França): Miguel Boyer Salvador, polític i economista espanyol.
• 1940 - Coira, Suïssa: H.R. Giger, artista gràfic i escultor suís (m. 2014).
• 1946 - Sturmer, comtat d'Essex: Charlotte Rampling, actriu britànica.[20]
• 1947 - Southampton: Mary L. Cleave, enginyera i ex-astronauta estatunidenca.[21]
• 1948 - Los Angeles, Califòrnia: Barbara Hershey, actriu i activista estatunidenca.[22]
• 1951 - Castro de Rei, Lugo: Margarita Ledo Andión, periodista i escriptora gallega.[23]
• 1953 - Cabrera (Cundinamarca), Colòmbia: Mono Jojoy guerriller colombià, comandant a cap de les operacions militars i membre del Secretariat de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).
• 1962 - Hollywood, Califòrnia: Jennifer Jason Leigh, actriu estatunidenca.[24]
• 1964 - Kortedala, Goteborg: Helena Bergström, actriu i directora de cinema sueca.[25]
• 1972 - Hobart, Tasmània: Maria Elisabet Donaldson, princesa hereva de Dinamarca, casada amb el príncep hereu Frederic de Dinamarca.[26]
• 1973 - Salamanca: Carme Chaparro Martínez, periodista espanyola.[27]
• 1975 - Rotterdam, Països Baixos: Gio Van Bronckhorst, jugador de futbol del Futbol Club Barcelona.
• 1982 -
  • Suva, Fiji: Samueli Naulu, jugador de rugbi a 15.
  • Madrid: Laura del Río, exfutbolista espanyola.[28]
• 1985 - Funchal, Portugal: Cristiano Ronaldo dos Santos, futbolista portuguès.
• 1992 - Mogi das Cruzes, São Paulo, Brasil: Neymar Júnior, futbolista brasiler.
• 1996 - Vadstena, Suècia: Stina Blackstenius, davantera de futbol internacional per Suècia i subcampiona olímpica a Río 2016.[29]

Necrològiques

Països Catalans

• 1787 - València: Josep Berní i Català, jurista, fundador del Col·legi d'Advocats de València (n. 1712).
• 1939 - Perpinyà: Teresa Mañé, coneguda com a Soledad Gustavo, escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.[30]
• 1940 - Barcelona, Eliseu Meifrèn i Roig, pintor català.
• 1947 - Buenos Aires, Argentinaː Irene Rocas i Romaguera, folklorista amateur, destacada col·laboradora del DCVB (n. 1861).[31]
• 1964 - Barcelona: Ramona Rovira, cupletista al Paral·lel, una de les primeres figures de la seva època (n. 1902).[32]
• 1967 - Barcelona: Maria Àngels Garriga i Martín, fou una pedagoga, mestra i escriptora catalana (n. 1898).
• 1978 - Sant Cugat del Vallès, Josefina Mascareñas Portusach, fou una pianista i pedagoga catalana.
• 1999 - Barcelona: Carmen Kurtz, escriptora catalana en llengua castellana (n. 1911).[33]
• 2001 - Barcelona: Carme Aymerich i Barbany, fou una mestra i pedagoga catalana (n. 1915).
• 2007 - Miramar (la Safor): Joan Pellicer, divulgador de l'etnobotànica valenciana (n. 1947).
• 2015 - Trullars: André Sanac, jugador de rugbi a 15 (n. 1929).
• 2023 - Barcelona: Josep Maria Espinàs i Massip, escriptor, periodista i editor català (n. 1927).

Resta del món

• 1661 - Pequín (Xina): Emperador Shunzhi de la dinastia Qing.[34]

• 1807 - Londres: Morosaglia, Còrsega: Pasquale Paoli, dirigent polític, considerat el pare del nacionalisme cors (n. 1725).
• 1881 - Chelsea (Anglaterra): Thomas Carlyle, assagista, historiador, professor i escriptor satíric escocès (n. 1795).[35]
• 1894 - Belgrad, Regne de Sèrbiaː Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista primerenca.[36]
• 1927 - Vadodara (Índia): Inayat Khan, teòleg i sufí musulman de nacionalitat índia (n. 1882).
• 1934 - Pasadena (Califòrnia, EUA): William Morris Davis, geògraf nord-americà, sovint anomenat el "pare de la geografia americana" (n. 1850).
• 1937 - Göttingen, Baixa Saxònia, Alemanya: Lou Andreas-Salomé, dona de lletres, escriptora i intel·lectual russa (n. 1861).[37]
• 1943: Bellefonte, Pennsilvània: Anna Keichline, arquitecta i inventora americana; primera dona registrada com a arquitecta a Pennsilvània i inventora del "K brick" (n. 1889).[38]
• 1946 - Londres, Anglaterra: George Arliss, actor britànic.
• 1965 - Hollywood (Califòrnia, Estats Units): Irving Bacon, actor estatunidenc.
• 1967 - La Reina (Xile): Violeta Parra, cantautora xilena (n. 1917).
• 1969 - Nova York: Thelma Ritter, actriu estatunidenca (n. 1905).[39]
• 1970 - Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa (n. 1879).[40]
• 1972 - Nova York: Marianne Moore, poetessa, traductora, crítica i editora americana d'estil modernista (n. 1887).[41]
• 1983 - Silver Spring, Maryland: Margaret Oakley Dayhoff, físicoquímica pionera en el camp de la bioinformàtica (n. 1925).[42]
• 1999 - Sant Petersburg (Rússia): Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973 (n. 1906)[43]
• 2020 - Beverly Hills, Califòrnia (Estats Units)): Kirk Douglas, actor, director, productor de cinema i empresari estatunidenc (n. 1916)
• 2021 - Weston (Estats Units)ː Christopher Plummer, actor canadenc (n. 1929).[44]

Festes i commemoracions

• Onomàstica: sants Jacob patriarca; Àgata de Catània, verge i màrtir siciliana; Avit de Viena, bisbe; santa Calamanda, verge i màrtir, patrona de Calaf; Saba el Jove, monjo; beats Joan Morosini, benedictí a Cuixà, Andreu d'Aragó, frare menor.

Referències

1. «Llotja de València. València-Espanya». Ars Memoriae. [Consulta: 8 desembre 2020].
2. «vaga de La Canadenca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
3. «Neix l'Institut d'Estudis Gerundenses | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
4. Stambouli,, Raymond. Les clefs de Jérusalem : deux croisades françaises en Egypte, 1200-1250 (en francès). Le Scribe, 1991 (Comprendre le Moyen-Orient). ISBN 9782738410115. 
5. «Super Bowl XL - Seattle Seahawks vs. Pittsburgh Steelers - February 5th, 2006» (en anglès). [Consulta: 2 març 2020].
6. Llordella, Joana «Maria Trulls, un exemple de fortalesa que la història a amagat». Setsetset, 08-03-2018. Arxivat de l'original el 2022-02-10 [Consulta: 27 abril 2022].
7. «Joan Puig i Ferreter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
8. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 461. ISBN 84-206-9473-8. 
9. «Mireia Riera Casanovas | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 desembre 2024].
10. Cantagalli, Roberto. «Bardi, Giovanni Maria» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1964. [Consulta: febrer 2020].^[Enllaç no actiu]
11. «marquesa de Sévigné | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 novembre 2022].
12. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
13. «Evrard, Jane» (en alemany). Gosteli-Stiftung (Fundació Gosteli). [Consulta: 10 setembre 2024].
14. Katchmer, George A. A Biographical Dictionary of Silent Film Western Actors and Actresses (en anglès). McFarland, 2015-05-20, p. 307. ISBN 978-1-4766-0905-8. 
15. Marie Baron getrouwd, Rotterdamsch nieuwsblad, 27 August 1930
16. «Alan Lloyd Hodgkin. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
17. «Robert Hofstadter. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
18. «Marion Eames | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
19. Biographical dictionary of new Chinese entrepreneurs and business leaders = Zhongguo jing ji feng yun ren wu. Cheltenham, UK: Edward Elgar, 2009. ISBN 978-1-84720-636-7. 
20. «Charlotte Rampling». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
21. «Biographical Data. Mary L. Cleave». NASA, 01-02-2007. [Consulta: febrer 2020].
22. «Biografia de Barbara Hershey». The New York Times.
23. «Margarita Ledo Andión». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
24. «Filmografia de Jennifer Jason Leigh».
25. Qvist, Olov; von Bagh, Peter. Guide to the Cinema of Sweden and Finland. Greenwood Publishing Group, 2000, p. 52–53. ISBN 978-0-313-30377-7. 
26. «Mary Donaldson» (en castellà). Vanity Fair. Arxivat de l'original el 2015-03-18 [Consulta: 17 agost 2013].
27. «No soy un monstruo – Carme Chaparro». El libro durmiente. [Consulta: febrer 2020].
28. Marca
29. «FIFA». Arxivat de l'original el 2017-10-19. [Consulta: 10 febrer 2020].
30. «Teresa Mañé i Miravet | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
31. Anglada Lloveras, Núria «La feina lexicogràfica d'Irene Rocas». Estudis del Baix Empordà. Núm. 34 [Sant Feliu de Guíxols], 2015, p. 411 - 435. ISSN: 1130-8524.
32. «Ramoncita Rovira» (en castellà). Javier Barreiro, 15-11-2012. [Consulta: 31 desembre 2020].
33. Enciclopèdia Espasa. Suplement 12: 1961-62. Espasa, p. 241. 
34. Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3. 
35. Belchem, John; Price, Richard; Denith, Simon. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 96. ISBN 978-84-460-1848-3. 
36. Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. «Atanasijević, Ksenija (1894-1981)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 41 i ss.. ISBN 978-963-7326-39-4. 
37. «Lou Andreas Salome». Encyclopaedia Britannica, 08-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
38. «Anna Wagner Keichline» (en anglès). Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 7 abril 2024].
39. «biografia de Thelma Ritter» (en anglès). imdb.
40. «Coba Surie» (en neerlandès). RKD-Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis. [Consulta: 27 març 2020].
41. «Marianne Moore». Encyclopaedia Britannica, 01-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
42. Laura Lynn Windsor: Women in Medicine: An Encyclopedia.
43. «Wassily Leontief. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
44. 324cat. «Mor als 91 anys Christopher Plummer, el capità Von Trapp de "Somriures i llàgrimes"», 05-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].