Josep Maria Espinàs va morir el 5 de febrer de 2023 als 95 anys,[6]
Autor de llibres
L'any 1953 es va donar a conèixer com a escriptor quan va obtenir el Premi Joanot Martorell amb la novel·la Com ganivets o flames.[5] A partir d'aquell moment començà a tenir un notable èxit de públic lector amb: Dotze bumerangs (1954) i El gandul (1955). Però fou amb la traducció a l'anglès, als Estats Units, el 1961, de Tots som iguals (1956) que obtingué també el reconeixement internacional, gràcies a elogioses crítiques del New York Herald Tribune, el New York Times, el Washington Post, i fins i tot la revista Book of the month seleccionà el llibre entre dotze de tot el món.
Més endavant va escriure La trampa (1956), el recull Variétés (1958), amb el qual va obtenir el premi de narracions Víctor Català, Cita de narradors, recull d'articles de diversos narradors parlant cadascun de l'obra d'un altre, que obtingué el premi Josep Yxart (1957), i la més acostada al realisme social, Combat de nit (1959).
El 1961 va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la amb l'obra L'últim replà, i entrà en una llarga etapa amb poquíssima producció novel·lística només exceptuada per La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992).
El 1986 va publicar unes emotives cartes adreçades a la seva filla sota el títol El teu nom és Olga, que va ser un èxit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relació amb una filla amb síndrome de Down.[7]
Va excel·lir en el conreu de llibres de viatges i obres de divulgació, entre les quals destaquem Ciutats de Catalunya (1956-1958), Viatge al Pirineu de Lleida (1957; que feu amb Camilo José Cela), Carrers de Barcelona (1961), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972), El llibre de la diada (1975), Visions de Cadaqués (1978), Imatges de Catalunya i Balears (1979), Geografia de Catalunya (4 volums) (1982), Catalunya: transports metropolitans (1988), A peu per la Terra Alta (1989) o A peu per la Llitera (1990). A mitjans de la dècada de 1990 va escriure uns reportatges atípics com ara Viatge als grans magatzems (1993) i A peu per la terra cremada (1995); en aquest últim, descriu un recorregut per contrades de la Catalunya interior devastades pels incendis de l'estiu del 1994.
Activitat periodística
El 23 d'abril de 1976 començà la publicació diària al nou diari Avui amb el títol A la vora de..., que va mantenir de manera ininterrompuda fins al gener de 1999. Gràcies a aquesta columna va rebre diversos premis, com el premi Ciutat de Barcelona de periodisme l'any 1983, el premi AVUI d'articles periodístics el 1992 i el Premi Nacional de Periodisme l'any 1995, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Llavors passà a col·laborar a El Periódico amb la columna d'opinió Petit observatori, en el qual va escriure fins al 2019. Els articles d'Espinàs es caracteritzen per l'amenitat i la diversitat de temes tractats des de diversos tons, mostrant la faceta d'un home molt humà i terriblement cívic. "No tinc un sistema anglès de treball: fer-me una tassa de te, mirar-me el jardí i escriure l'article -deia l'escriptor el 2013, després de publicar l'antologia Una vida articulada-. En 35 anys no he fallat mai, però això no vol dir que cada dia em posi, metòdicament, a fer un article a les 10 del matí. Potser un dissabte o un diumenge n'escric dos de seguits. Un altre dia, una notícia llegida al diari em fa pensar i escriure un comentari. Quan treballo a la nit mai no ho faig a màquina, perquè molestaria els veïns: escric a mà i l'endemà passo l'article a l'Olivetti"
També va conduir programes d'entrevistes a la televisió com Personal i intransferible, al Canal 33; Identitats, a TV3, del 1984 al 1988, i Senyals, al Canal 33, del 1989 al 1991.
El 17 de desembre de 2013 li fou concedit el premi Ofici de Periodista, guardó atorgat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya a la trajectòria de «professionals que són una referència per al conjunt de la professió i que gaudeixen del respecte i l'estima dels seus companys».[11] El mateix any la Facultat de Comunicació i el Grup d'Investigació d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona li va atorgar el premi Ploma d'Or.[12]
L'any 2014 va rebre el Premi Memorial Francesc Macià, honor que distingia la seva defensa de la llengua i la cultura catalanes.
Identitats (3 vol.). Barcelona: La Campana, 1985-1988.ISBN 8486491096
Lluís Llach. Història de les seves cançons explicada a Josep Maria Espinàs. Barcelona: La Campana, 1986.
Altres
Carrers de Barcelona. Barcelona: Selecta, 1961.
Barcelona, blanc i negre (amb Xavier Miserachs). Barcelona: Aymà, 1964.
Això també és Barcelona. Barcelona: Lumen, 1965.
Diccionari català de falses etimologies: Edicions 62, 1984.
Els germans petits de tothom. Barcelona: La Galera, 1988.
Viatge pels grans magatzems. Barcelona: La Campana, 1993.
Les 26 cançons infantils. Barcelona: La Campana, 2010. Juntament amb Francesc Burrull i pròleg de Lluís Llach. Inclou gravació en CD amb les 26 cançons infantils editades en quatre discos de 1967 al 1970.
És perillós fer-se esperar. Barcelona: Nereida, 1959.
Obra escrita en castellà
Guía del Pirineo de Lérida, 1958 [prosa no de ficció: viatges].
Guía de Tarragona, Barcelona: Ed. Noguer, 1964 [prosa no de ficció: viatges].
Pi de la Serra, Oviedo: Ed. Júcar, 1974 [prosa no de ficció].
La Nova Cançó
L'any 1961 va ser uns dels impulsors de la Nova Cançó i un dels fundadors d'Els Setze Jutges. Ell mateix va cantar i enregistrar cançons de Georges Brassens, per iniciar el moviment, però quan aparegueren els cantants professionals es retirà. També va escriure i enregistrar la narració per a infants Viatge a la Lluna, amb música de Xavier Montsalvatge.
Discografia de Josep Maria Espinàs com a membre d'Els Setze Jutges:
Espinàs canta Brassens (Josep Maria Espinàs) [1962]
Cançons tradicionals catalanes (Josep Maria Espinàs) [1962]
Espinàs canta les seves cançons (Josep Maria Espinàs) [1963]
Nadal a casa (Josep Maria Espinàs - Maria Cinta) [1963]
Tu no estàs sol (Josep Maria Espinàs) [1963]
Josep Maria Espinàs i orquestra (Josep Maria Espinàs) [1964]
.jpg)
.svg)
