Feliu Formosa, a Sabadell, presentant el llibre Sense nostàlgia el 26 de febrer de 2015
De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment —avui Vila Cinca— al barri de la Creu Alta de Sabadell.[3] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[4] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi —Josep Formosa—, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.[5] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[6]
Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) i va destacar pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia vint-i-cinc anys, va ser professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i va impartir un curs sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg.[1] De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'editorial Aymà —de la mà de Joan Oliver— i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris.[3] Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets.[7] El 1960 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans i Macià, que va morir el 1974, i amb qui va tenir dues filles: Ester Formosa i Plans, que és cantant i actriu, i Clara Formosa, que és traductora.[8] Durant vint-i-cinc anys va ser professor de l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).[9] El 1984 es casà en segones núpcies amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual va viure uns anys a Igualada.[10][11] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.[1] Del 2003 al 2009 va formar part del consell assessor del Teatre Nacional de Catalunya, concretament; era membre del comitè de lectura, juntament amb Jordi Castellanos i Esteve Miralles.[12]
Va militar al PSUC del 1956 al 1972.[3] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.[16]
Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023[17] i el 19 de novembre de 2023 va rebre el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, en un acte al celebrat al Teatre de l'Ateneu Igualadí, en la ciutat on resideix actualment.[18] El 9 de maig de 2024, el Departament de Cultura de la Generalitat, per mitjà de la Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya,va homenatjar Feliu Formosa coincidint amb la inauguració d’una mostra sobre el seu fons personal a l’Espai Zero de la Biblioteca i amb la donació de les quaranta-quatre capses que formen part del fons personal que l'autor va cedir l'any 2023 a la Biblioteca.[19] La primavera del 2024, Sabadell li va dedicar un cicle d'homenatge, amb diferents activitats, en què destacaven un espectacle al Teatre Principal titulat Molt bé diu, senyor Feliuǃ[20] i una exposició al Casal Pere Quartː "Qui és Feliu Formosa?".[21]
Premi Friedrich Gundolf a la difusió de la cultura alemanya a l'estranger, concedit per l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011)[24][1]
Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012)[4][25]
Premi d'Honor de l'Asociación de Directores de Escena (ADE) (2018)
2018: Papallona de l'ombra. Autoantologia, pròleg d'Àngels Marzo, amb il·lustracions 'Albert Novellon. Lleida: Pagès Editors. ISBN 978-84-9975-920-3
2019: Del foc al vers, amb ceràmiques d’Eulàlia Sayrach, fotografies de Jordi Parra i Eulàlia Sayrach. Pròleg de José Corredor-Matheos. Barcelona: Editorial Comte d’Aure
2020: L'incert encontre. Epíleg de Jordi Solà Coll. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 9788481289886
2023: Ah, sí? (Poemes del confinat). Epíleg de Joan Casas. Barcelona: Cafè Central (col·lecció Balbec). ISBN 978-84-8128-038-8
2023: El temps sofert. Edició i epíleg a cura d’Esteve Miralles. Valls: Cossetània. Col·lecció "Quaderns de la Font del Cargol", n. 24. ISBN 978-84-1356-286-5
Traduccions (selecció)
2017: El viatge de Pere l'afortunat; La més forta; Dansa de mort; La sonata dels espectres; Escrits sobre teatre, d'August Strindberg, conjuntament amb Carolina Moreno Tena. Barcelona: Comanegra
2018: Dansa de mort dins La gent de Hemsö, d'August Strindberg, tria i traducció de Carolina Moreno (excepte la Dansa de mort, traduït per Formosa) . Barcelona: L'Avenç. ISBN 978-84-16853-23-6
↑Prat, Cesc «"Molt bé diu, senyor Feliuǃ". Un espectacle d'homenatge a Feliu Formosa aplega un cartell de luxe a Sabadell, ciutat natal de l'escriptor i traductor, que també es podrà veure a Terrassa». Vallesos, 2024, pàg. 6.
↑Formosa, Feliu. El present vulnerable. Primera edició dins la Biblioteca del Núvol. Barcelona: Edicions del Núvol, 2017, p. 158. ISBN 978-84-947479-4-6.
.svg)
