Jane Evrard

Jane Evrard

Biografia
Naixement	(fr) Jeanne Stéphanie Chevallier 5 febrer 1893 Neuilly-Plaisance (França)
Mort	4 novembre 1984 (91 anys) 16è districte de París (França)
Sepultura	Cementiri d'Ivry de París, 6 ^48° 48′ 34″ N, 2° 22′ 11″ E
Altres noms	Jane Evrard (1930–)
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	directora d'orquestra
Instrument	Violí
Família
Cònjuge	Gaston Poulet (1912–)
Fills	Gérard Poulet

Jeanne Chevallier –després del seu matrimoni Jeanne Poulet, i amb pseudònim artístic de Jane Evrard a partir de 1930– (Neuilly-Plaisance, França, 5 de febrer de 1893 - París, 4 de novembre de 1984) fou una música francesa, que l'any 1930 va esdevenir la primera dona directora d'orquestra a França.[1][2]

Biografia

Jane Evrard va començar a tocar el violí a l'edat de set anys. Va acabar els estudis musicals al Conservatori Nacional de París, a la classe de violí dirigida per Augustin Lefort. Al Conservatori va conèixer el violinista Gaston Poulet, amb qui es casaria l'any 1912. La parella va freqüentar a continuació el director d'orquestra Georges Rabani, que dirigia les orquestres del Casino de Deauville i del Théatre de l'Odéon de París. L'any 1913 Pierre Monteux els encarregà que l'ajudessin en la preparació de l'estrena de l'obra Le sacre du Printemps (La consagració de la primavera), d'Ígor Stravinski, en la qual participava el coreògraf i ballarí rus Vàtslav Nijinski. Durant els anys 1920, mentre que Gaston Poulet fundava els Concerts Poulet, la seva esposa treballaria de professora de violí. Acabarien per separar-se.

El 1928 es van organitzar una sèrie de concerts a Barcelona per recollir diners per a l'Associació Mundial de Defensa de les Dones. Hi va participar l'Orquestra Femenina, dirigida per Isabel de la Calle. Dues actuacions de l'Orquestra Femenina de París al Palau de la Música Catalana, dirigida per Evrard, van contribuir a l'èxit d'aquest iniciativa.[3]

L'any 1930 Jeanne va fundar la seva orquestra, l'Orquestra Femenina de París, composta de vint-i-cinc músiques.[4] A partir d'aquell moment es va fer dir Jane Evrard,[5] i va ser així la primera directora d'orquestra francesa. Al diari Excelsior el compositor i musicògraf Émile Vuillermoz va escriure: «La iniciativa presa per Jane Evrard, excel·lent violinista, música completa i treballadora incansable, és intel·ligent i raonada. Jane Evrard posa damunt la taula el problema de la mà d'obra femenina en la música de conjunts. Vet aquí un gest honest i valent». La seva orquestra va fer diverses gires per França, Portugal, Catalunya[4][6] i Països Baixos.

A la fi de la seva vida, va anar a viure a una casa de retir de la Fundació Rossini.[7]

Reconeixement i memòria

Una plaça al 16è districte de París porta el nom de Jane Evrard des de l'any 2002.[8]

Referències

1. «Jane Evrard». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Evrard, Jane» (en alemany). Gosteli-Stiftung (Fundació Gosteli). [Consulta: 10 setembre 2024].
3. Theros, Xavier «El Conservatorio de la Infanta» (en castellà). El País, 21-08-2013. «La única escuela y orquesta femenina de España tuvo su sede en Gràcia»
4. «Gráficos del extranjero». La Vanguardia, 24-05-1930, pàg. 4. «Mme. Jane Evrard, la primera directora d'orquest que tien la capital de Francia ensayando el conjunto sinfónico que dirige.»
5. En referència a la casa anomenada Ville-Évrard, a prop del seu lloc de naixement.
6. «Música y Teatros». La Vanguardia, 15-02-1933, pàg. 11.
7. «Jane Evrard» (àudio) (en francès). Ina, 23-03-1977. [Consulta: 29 agost 2020].
8. «Place Jane Evrard 75016 Paris: origine, histoire». Arxivat de l'original el 2023-03-13. [Consulta: 13 març 2023].

Enllaços externs

• Poulet, Christian. «Jane Evrard (1893-1984» (en francès).