17 d'abril

<<	Abril 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
	1r	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30
Tots els dies

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs. Queden 258 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1711 - Barcelona: Carles III, Comte de Barcelona, en morir el seu germà Josep I, marxa immediatament cap a Àustria on serà nomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort.
• 1931 - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevé el president.
• 1938 - Viella (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila.
• 1973: S'estrena a RTVE (només per a Catalunya) el programa Giravolt, el primer informatiu setmanal en català de la televisió espanyola, després de Mare Nostrum, que era mensual.[1]
• 1979 - Barcelona: hi comença a emetre Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país.
• 2019 - Gironaː per primer cop les dones poden desfilar com a manaies a les processons de Setmana Santa de Girona.[2]

Resta del món

• 1492 - Santa Fe (Andalusia): els Reis Catòlics signen les Capitulacions de Santa Fe, document que nomena Cristòfol Colom almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrís o guanyés durant la seva vida.
• 1867 - Alemanya: Proclamació de la Constitució de la Confederació Alemanya del Nord.[3]
• 1895 - Japó: Es signa el Tractat de Shimonoseki, que posa fi a la primera guerra entre la Xina i el Japó, significativament favorable als segons.[4]
• 1942 - Fortalesa de Königstein, prop de Dresde, Tercer Reich: el general Henri Giraud s'escapa del castell on era presoner de guerra.[5]
• 1946 - Síria s'independitza dels imperis britànic i francès.
• 1961 - A l'illa de Cuba mercenaris entrenats pels Estats Units comencen la invasió de Playa Girón, també coneguda com a Invasió de Bahía de Cochinos, que acabarà amb la derrota dels Estats Units.[6]
• 1970 - Pacífic Sud, Samoa Americana: Retornen a la Terra els tripulants de la nau Apollo 13, després d'un viatge accidentat i de moltes hores d'angoixa i incertesa.[7]
• 1973 - Estats Units: es produeix la primera aparició de Blade, creat per Marv Wolfman i Gene Colan, a les pàgines de The Tomb of Dracula nº 10 de Marvel Comics.
• 2004 - Madrid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero jura el càrrec de president del govern espanyol.

Naixements

Països Catalans

• 1873 - Sabadell: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre (m. 1957).[8]
• 1884 - Toixa, València: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del segle xx espanyol (m. 1938).[9]
• 1926 - Barcelona: Montserrat Torrent i Serra, organista catalana.[10]
• 1927 Pegoː Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (m. 2019).[11]
• 1946 - Sants: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (m. 2022).
• 1956 - Manresa: Montse Estruch i Casagolda, cuinera catalana, amb una estrella Michelin, i participant en el programa televisiu Top Chef.
• 1986 - Torelló: Clàudia Galicia, esportista catalana que competeix en ciclisme de muntanya i esquí de muntanya.

Resta del món

• 1589, Ranten, Àustria: Martin Zeiller, teòleg protestant (m. 1832).
• 1709, La Rochelleː Marie Sallé, ballarina i coreògrafa francesa (m. 1756).[12]
• 1766, Largo, Fife, Escòcia, Regne Unit): John Leslie, físic i matemàtic (m. 1832).[13]
• 1774, Eisleben Saxònia: Johann Friedrich Gottlob Koenig, inventor de la premsa de vapor (m. 1833).[14]
• 1813, Nova York: Susan Fenimore Cooper, escriptora i naturalista nord-americana.[15]
• 1837, Hartford, Connecticut (EUA): John Pierpont "J.P." Morgan, financer i banquer americà que va dominar les finances corporatives i la consolidació industrial de la seva època (m. 1913).[16]
• 1867, Madrid: María Guerrero, actriu espanyola.[17]
• 1876, Oulu, Finlàndia: Otto Karhi, polític
• 1885, Rungsted, Dinamarca: Karen Blixen, escriptora en danès i anglès (m. 1962).[18]
• 1894, Kalinovka (Rússia): Nikita Serguéievitx Khrusxov, va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin (m. 1971).[6]
• 1904, Londresː Irene Manton, botànica britànica, estudiosa de les falgueres (m.1988).[19]
• 1916, Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (m. 2000).[6]
• 1919, San Joaquín de Flores, Costa Rica: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny (m. 2012).[20]
• 1927,
  • Halle an der Saale, República de Weimar: Margot Honecker, política alemanya, ministra d'educació a la RDA.[21]
  • Torí, Itàlia: Graziella Sciutti, soprano italiana (m. 2001).[22]
• 1929, Dakarː Mariama Bâː novel·lista, professora i feminista senegalesa (m. 1981).[23]
• 1936, Malvern, parròquia de Saint Elizabethː Verma Panton, arquitecta jamaicana, la primera del Carib anglòfon (m. 2015).[24]
• 1940, Berlín: Anja Silja, soprano alemanya.[25]
• 1955, Mkoko: Anna Kachikho, política que ha ocupat diversos càrrecs governamentals a Malawi.
• 1959, Sheffield, Regne Unit: Sean Bean, actor britànic de cinema i de televisió.
• 1967, Reykjavíkː Birgitta Jónsdóttir, política, activista i poeta islandesa, diputada al parlament islandès.[26]
• 1972, Houston, Texas (EUA): Jennifer Garner, actriu i productora de cinema estatunidenca.[27]
• 1974, Harlow (Anglaterra): Victoria Beckham, cantant i dissenyadora de moda anglesa.[28]
• 1977, Dinamarca: Frederik Magle, compositor, organista i pianista danès.
• 1980, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.[29]

Necrològiques

Països Catalans

• 1723 - València: Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores (n. 1651).[30]
• 1900 - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).[31]
• 1946 - València: Gustau Pascual Falcó, músic i compositor valencià, autor del pasdoble «Paquito el Chocolatero» (n. 1909).
• 1954 - Perpinyàː Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (n. 1881).[32]
• 2014 - Barcelona: Conxa Pérez Collado, sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista (n. 1915).[33]
• 2021 -
  • Barcelonaː Josep Mussons i Mata, empresari i dirigent esportiu (n. 1925).[34]
  • Manresaː Joan Badia i Pujol, filòleg, professor, activista i polític (n. 1951).[35]

Resta del món

• 1066 - Barbastre, Aragó: Ermengol III, denominat el de Barbastre, comte d'Urgell (1038 - 1066).[36]
• 1695 - Ciutat de Mèxic: Sor Juana Inés de la Cruz, religiosa jerònima i escriptora mexicana (n. 1651).[37]
• 1696 - Grignan, França: Marquesa de Sévigné, escriptora francesa que elevà les cartes al nivell d' alta literatura (n. 1626).[38]
• 1711 -Vienna: Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic (n. 1678).[39]
• 1783 - París: Louise d'Épinay, escriptora.[40]
• 1790 - Filadèlfia (Estats Units): Benjamin Franklin, polític i impressor nord-americà (n. 1706).[41]
• 1794 - Bordeusː Angélique du Coudray, llevadora pionera i molt influent en la França del segle xviii (n. 1712).[42]
• 1838 - Jena: Johanna Schopenhauer, novel·lista i salonnière alemanya (n. 1766).[43]
• 1877 - Berlín (Imperi Alemany): Julius Springer, editor alemany (n. 1817).
• 1913 - Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar turc otomà.
• 1942 - Nova York (EUA): Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (n. 1870).[44]
• 1951 - Parísː Berthe Weill, marxant d'art francesa, primera galerista europea, descobridora de les avantguardes europees (n. 1865).[45]
• 1962 - Beverly Hills, Califòrnia: Louise Fazenda, actriu còmica molt popular en el cinema mut i sonor entre 1910 i 1930 (n. 1895).[46]
• 1975 - Chennai (Ìndia): Sir Sarvepalli Radhakrishnan, filòsof indi, polític i segon president de l'Índia (n.1888).[6]
• 1976 - Copenhaguen (Dinamarca): Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n. 1895).[47]
• 1993 - Pennsilvàniaː Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (n. 1898).[48]
• 1996 - Madrid, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof,assagista i professor espanyol (n. 1909).[49]
• 1998 - Tucson, Arizona, EUA: Linda McCartney, música, compositora, activista pels drets dels animals i fotògrafa americana, esposa de Paul McCartney (n. 1941).[50]
• 2004 - Gaza, Franja de Gaza: Abdel Aziz al-Rantissi, líder polític palestí i cofundador de Hamàs (n. 1947).[51]
• 2008 - Madrid: Rosario Sánchez, La Dinamitera, miliciana espanyola, immortalitzada per Miguel Hernández (n. 1919).[52]
• 2013 - Neauphle-le-Château: Deanna Durbin, actriu i cantant canadenca (n. 1921).[53]
• 2014 - Ciutat de Mèxic: Gabriel García Márquez, escriptor colombià.[54]

Festes i commemoracions

• Onomàstica: Sants Acaci de Melitene, bisbe; Anicet I, papa; Elies, Pau i Isidor de Còrdova, monjos i màrtirs; Arnoald de Metz, bisbe; Robert de Molesme, abat, fundador dels cistercencs; Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa; beat Baptista Spagnoli, religiós carmelità (a l'Orde del Carme; a la resta de l'Església, el 20 de març); beates Chiara Gambacorti, vídua, i Mariana de Jesús Navarro de Guevara, verge mercedària. A l'Església Ortodoxa Grega: Simeó bar Sabas, màrtir.

Referències

1. «Primera emisión de un programa en catalán» (en castellà). Televisió Espanyola, 30-07-2018.
2. Artigas, Lurdes. «Les dones manaies ja desfilen a Girona - 18 abril 2019». El Punt-Avui, 09-02-2024. [Consulta: 9 febrer 2024].
3. Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4. 
4. Walter, Xavier.. Petite histoire de la Chine. ISBN 978-2-212-53872-4. 
5. «General Henri Giraud makes his great escape». history.com. [Consulta: 5 abril 2022].
6. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
7. «Launch of Apollo 13 From Kennedy Space Center—April 11, 1970» (en anglès). NASA. [Consulta: 1r febrer 2025].
8. Santamaria, Escrit per Antonio. «'Història de Sabadell': Antoni Estruch i el quadre 'L'Onze de setembre de 1714'», 11-09-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
9. Sanchis Gadea, Francisco. «Emilio Sagi-Barba y Luisa Vela». Notícies d'ací. D'ací Periòdic, 11-10-2006. [Consulta: 19 abril 2020].
10. «Montserrat Torrent i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
11. Lacruz, Raquel. «Dolores Sendra Bordes. Una pegolina a Nova York». A: Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.. València: Generalitat Valenciana, 2019, p. 30. 
12. «SALLÉ Marie (1709-1756) – Danseuse française début XVIIIe» (en francès). Autres Temps – Autres Danses: danses historiques en costumes, contredanses et quadrilles. [Consulta: 10 març 2024].
13. «Sir John Leslie | Scottish physicist and mathematician» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
14. «Friedrich Gottlieb König (1774 - 1833) Buchdrucker und Erfinder der Schnellpresse» (en alemany). Lutherstadt Eisleben. [Consulta: 17 abril 2017].
15. «Susan Augusta Fenimore Cooper» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2024].
16. Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9. 
17. Campal Fernández, José Luis. «Cronología de María Guerrero». La ratonera. Revista asturiana de teatro, 27-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-27. [Consulta: 19 abril 2020].
18. «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
19. Martínez Pulido, Carolina. «Irene Manton, una originalidad que ha enriquecido la ciencia biológica (1)» (en castellà). Mujeres con ciencia, 24-01-2024. [Consulta: 14 març 2024].
20. «Las mejores canciones de Chavela Vargas reunidas en su centenario». La Vanguardia, 07-08-2019.
21. «Honecker, Margot» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur. [Consulta: 27 febrer 2022].
22. «Graziella Sciutti (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 16 abril 2020].
23. «Mariama Bâ» (en castellà). Mujeres para pensar, 17-05-2012. [Consulta: 28 juny 2021].
24. Ramé, Jimena. «VERMA WEVLYN PANTON 1936-2015» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 15-06-2019. [Consulta: 4 març 2021].
25. «Anja Silja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
26. «Birgitta Jónsdóttir». Althing. [Consulta: 21 juny 2010].
27. «Jennifer Garner». Munzinger Personen. [Consulta: 5 abril 2022].
28. «Victoria Beckham | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
29. «Jillian Tamaki» (en anglès). Lambiek. Amsterdam. [Consulta: 19 abril 2020].
30. «Tomàs Vicent Tosca i Mascó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
31. «Esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya, Any 12, Núm. 1168, Ed. Vespre, 15-04-1902, pàg.1.
32. Roma, Josefina «Sara Llorens. L’aventura de la recerca dins de casa». Revista Caramella, núm 20, gener-juny 2009.
33. «Les dones oblidades de Les Corts». Barcelona Districte 11, 19-04-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
34. «Mor Josep Mussons, exdirectiu del Barça en l'època de Núñez». Diari de Girona, 17-04-2021. [Consulta: 26 abril 2021].
35. «Mor als 69 anys Joan Badia, exalcalde de Callús i històric militant de l'esquerra independentista del Bages». Manresa: Nació Digital, 17-04-2021. [Consulta: 17 abril 2021].
36. «Ermengol III d'Urgell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
37. «17 d'abril de 1695 - Muere la poetisa y escritora Sor Juana Inés de la Cruz». Universidad de Guadalajara. Red Universitaria de Jalisco. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 19 abril 2020].
38. «Marie de Rabutin-Chantal, marquise de Sévigné» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 novembre 2022].
39. «Joseph I | Holy Roman emperor» (en anglès). [Consulta: 22 abril 2020].
40. «Louise-Florence-Pétronille Tardieu d'Esclavelles, dame de la Live d'Épinay». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].
41. «Benjamin Franklin | Biography, Inventions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
42. Ferrer Valero, Sandra. «La comadrona y el muñeco, Angélique du Coudray (1712-1794)». Mujeres en la historia. [Consulta: 19 abril 2021].
43. Penkała, Roman. «Johanna i Adela Schopenhauer - Biografie niemieckie» (en polonès). [Consulta: 26 febrer 2023].
44. «The Nobel Prize in Physics 1926» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
45. Gioia, Patrizia. «L'arte di Berthe Weill» (en italià). Città Futura, 02-07-2020. [Consulta: 19 març 2022].
46. «Louise Fazenda (1895-1962)». Golden Silents. [Consulta: 26 abril 2020].
47. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1943» (en anglès americà). [Consulta: 19 abril 2020].
48. «Willard, Mary L. (Mary Louisa), 1898-1993». SNAC (Social Networks and Archival Context). [Consulta: 13 abril 2020].
49. «José Luis Aranguren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
50. «Linda McCartney» (en anglès). McCartney Times. [Consulta: 19 abril 2020].
51. «Abdel-Aziz al-Rantissi» (en anglès). The Guardian, 19-04-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
52. Nash, Elizabeth «Rosario Sanchez: Front-line fighter against Franco». The Independent, 22-04-2008 [Consulta: 13 maig 2008].
53. «Deanna Durbin» (en castellà). La Vanguardia, 24-10-2022. [Consulta: 2 març 2023].
54. «Gabriel García Márquez. Biografía». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 19 abril 2020].