Abdel Aziz al-Rantissi
BiografiaAl-Rantisi va néixer a Jibna el 1947, durant el Mandat britànic. Durant la guerra arabo-israeliana de 1948, la seva família va fugir o va ser expulsada per milícies sionistes a la Franja de Gaza.[1] El 1956, quan tenia vuit o nou anys, va ser testimoni de la massacre de Khan Yunis, on els soldats israelians van matar centenars de palestins.[2] Durant la massacre, al-Rantisi va recordar que els soldats israelians van matar el seu oncle davant seu; tal com va explicar a Joe Sacco, aquest fet serà molt important per a la seva vida futura. Va estudiar medicina pediàtrica i genètica a la Universitat d'Alexandria d'Egipte, graduant-se primer de la seva promoció, durant la qual es va convertir en membre dels Germans Musulmans. El 1976, va tornar a Gaza per ensenyar parasitologia i genètica a la Universitat Islàmica de Gaza. Durant la Primera Intifada contra l'ocupació israeliana el 1988, es va convertir en un organitzador popular i un líder els esforços del qual van ajudar a la formació de Hamàs. Rantisi es va convertir en el líder polític i portaveu de Hamàs a la Franja de Gaza després de l'assassinat per Israel del líder espiritual de Hamàs, el xeic Àhmed Yassin, el març de 2004.[3] Rantisi es va oposar al compromís amb Israel i va demanar la creació d'un Estat palestí (incloent tot l'Estat d'Israel) mitjançant una acció militar contra Israel.[4] El 17 d'abril de 2004 va morir assassinat per les forces israelianes, quan el cotxe en què viatjava va rebre l'impacte de míssils llançats des d'un helicòpter. Al-Rantisi estava casat amb Jamila Abdallah Taha al-Shanti, que va ser escollida membre del Consell Legislatiu Palestí el 2006, i que també va ser assassinada el 2023. Van tenir sis fills.[5] Història amb HamàsEl 1987, quatre civils palestins del camp de refugiats de Jabalia van morir en un accident de trànsit que van implicar colons i soldats israelians. Al-Rantisi es va unir al xeic Àhmad Yassin i Salah Shehade, entre d'altres, animant la gent a protestar per l'ocupació, després dels serveis de la mesquita. Aquest va ser l'inici de la Primera Intifada, que va durar cinc anys. Al-Rantisi es va convertir en un organitzador i líder popular els esforços del qual van ajudar a la formació de Hamàs.[6][7] El desembre de 1992, al-Rantissi va ser deportat al sud del Líban, com a part de l'expulsió de 416 agents de Hamàs i de la Jihad Islàmic Palestií, i va emergir com el portaveu general dels expulsats.[8] El 8 de juny de 2003, va dirigir un atac dirigit per Hamàs en el qual quatre soldats israelians van morir al pas d'Erez a la Franja de Gaza. El 10 de juny de 2003, al-Rantisi va sobreviure a un atac en helicòpter israelià contra un cotxe en el qual viatjava.[9] En va resultar ferit lleu, tot i que un dels seus guardaespatlles i un civil van morir, i va ferir almenys 25 persones més.[10] El 23 de març de 2004, al-Rantisi va ser nomenat líder de Hamàs a la Franja de Gaza, després de l'assassinat d'Àhmed Yassin per part de les forces israelianes. El 27 de març de 2004, Rantisi es va dirigir a 5.000 seguidors a Gaza. Va declarar que l'aleshores president dels Estats Units, George W. Bush, era un «enemic dels musulmans» i va afirmar que Amèrica i Xaron havien declarat la guerra a Déu, i que Déu havia declarat la guerra a Amèrica, Bush i Xaron i que «la guerra de Déu continua contra ells i puc veure com la victòria arriba des de la terra de Palestina de la mà de Hamàs.»[11] AssassinatEl 17 d'abril de 2004 al-Rantisi va ser assassinat per la Força Aèria Israeliana, quan va disparar contra el seu cotxe míssils Hellfire des d'un helicòpter AH-64 Apache. Dues altres persones, un guardaespatlles anomenat Akram Nassar i el fill d'al-Rantisi, Mohammed, de 27 anys, també van morir en l'atac. Quatre persones més van resultar ferides. La ràdio de l'exèrcit israelià va declarar que aquella havia estat la primera oportunitat d'abatre al-Rantisi, sense danys col·laterals significatius, des que havia pres el lideratge de Hamàs,[12] al·legant que s'havia anat envoltat d'escuts humans des de l'assassinat de Yassin.[13] ReaccionsEl portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, Jonathan Peled, va declarar:
Per la seva banda, el ministre d'Afers Exteriors britànic, Jack Straw, va condemnar l'acció:
Referències
Bibliografia
|
Portal di Ensiklopedia Dunia