L'arquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seumetropolitana de l'Església catòlica a França. L'any 2013 tenia 715.000 batejats sobre 1.048.521 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbeGeorges Paul Pontier.
Erigida, segons la tradició al segle i, és una de les diòcesis històriques de la Provença. Suprimida el 1801, va ser restablerta el 1822 i ocupa el districte de Marsella. Sufragània de l'arxidiòcesi d'Aix, va ser elevada al rang d'arxidiòcesi al 1948. L'any 2002 esdevingué seu metropolitana.
La diòcesi va ser construït d'acord amb la tradició en el segle i. La fundació de la comunitat cristiana de Marsella, de fet, es remunta als temps apostòlics i estaria vinculada a l'apostolat de Sant Llàtzer, ressuscitat per Jesús d'acord amb la narració de l'evangelistaJoan[1] que hauria anat a Marsella amb Maria Magdalena i les seves germanes Marta i Maria. El primer bisbe del qual existeix la confirmació documental va ser Oresius, present al Concili d'Arles de 314. No obstant això la necròpoli de Sant Víctor conté les restes dels màrtirs de cites considerades dels anys 250. És en aquest lloc que es va fundar la Abadia de Sant Víctor .
La comunitat cristiana de Marsella recorda especialment els màrtirs de l'inici del segle iv, incloent Sant Víctor, sobre la tomba al segle v, Giovanni Cassiano erigí l'abadia de Sant Víctor, una de les més importants al sud-est de França .
El concili de Torí de 401 va confirmar el dret del bisbe Pròcul de consagrar bisbes d'algunes diòcesis que han gravitat tradicionalment al voltant de la seu marsellesa. En un moment en què encara no estaven clars i garantits els drets dels arquebisbesmetropolitans, com va ser el cas a l'Orient, aquesta decisió de Torí van provocar la reacció de Patrocle d'Arles i d'altres metropolitans. La decisió del Papa Zòsim el 417 va donar la raó a Arles i, de fet, va sotmetre la diòcesi de Marsella a la província eclesiàstica arlesiana; i romandria així fins a la Revolució Francesa.
En 533 es va celebrar un concili a Marsella, on va ser jutjat i deposat Contumelioso, bisbe de Riez: és l'únic concili celebrat a Marsella, de tots els celebrats a l'antiga Gàl·lia.
Al segle xii es va reconstruir la catedral, avui anomenada église de la vieille Major, ja que va ser reemplaçada per la nova catedral, construïda entre el 1852 i 1893.
El bisbe Toussaint de Forbin-Janson establí el seminari diocesà i les conférences ecclésiastiques, unes sessions d'actualització per als sacerdots de la diòcesi, en compliment de les decisions del Concili de Trento sobre la formació del clergat.
Al juny de 1817 la Santa Seu i el Govern francès estipularen un nou concordat, que va ser seguit el 27 de juliol per la butlla Commissa divinitus, amb la qual el Papa restaurà la diòcesi de Marsella. No obstant això, atès que el concordat no va entrar en vigor perquè no va ser ratificat pel Parlament de París, aquesta erecció no va tenir cap efecte.
El 6 d'octubre de 1822 la diòcesi va ser finalment restaurada amb la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, com a sufragània de l'arxidiòcesi d'Aix.[3]
↑(llatí) La butlla Qui Christi Domini de 29 de novembre de 1801, a Bullarii romani continuatio, t. XI, Rome 1845, pp. 245-249 (consulté le 30 juin 2013)
↑(llatí) La bulle Paternae charitatis du 6 octobre 1822, dans Bullarii romani continuatio, t. XV, Rome, 1853, pp. 577-585 (consulté le 30 juin 2013)
↑(llatí) La constitution Inter conspicuas du 31 janvier 1948, publiée aux Acta Apostolicae Sedis (AAS), vol. XL (1948), n° 8 (16 août 1948) pp. 309-311 (consulté le 30 juin 2013)
↑Gli autori ritengono che in una lettera di papa Celestino I del 26 de juliol de 428 si faccia ancora menzione di Procolo, benché non appaia il suo nome.
↑Va ser bisbe en temps del Papa Gelasi I (492-496), amb qui mantingué un intercanvi epistolar.
↑Ignorat a Gallia christiana, i admès per Duchesne i Albanès, però amb un ordre diferent: per a Albanès, Cannato precedeix Onorato.
↑I vescovi Ausanio e Emeterio parteciparono ai concili di Marsiglia (533) e di Arles (554) e sono menzionati negli atti conciliari, dove però non è indicata la sede episcopale di appartenenza. Secondo Duchesne l'attribuzione alla sede di Marsiglia è dubbia; Albanès, pur condividendo il medesimo dubbio, li inserisce nella sua cronotassi. Ausanio è assente in Gallia christiana.
↑Prima di Mauronto, Albanès inserisce con il beneficio del dubbio, due vescovi, menzionati dalla tradizione, ma sui quali non esistono prove della loro appartenenza alla sede marsigliese: Ambrogio (683) e Abdalongo (VIII secolo). Ambrogio è assente in Gallia christiana.
↑Ignorato da Gallia christiana, che al suo posto inserisce un Onorato II, che né Duchesne né Albanès prendono in considerazione.
↑Duchesne i Albanès el daten de manera diferent o in modo diverso i due diplomi del re Lotario, scritti lo stesso giorno e indirizzati a Teodeberto.
↑El document que menciona el bisbe Gulfarico d-ona només la indizione (l'undicesima), que pot corrispondre, segons Duchesne, al 848 o al 863. Albanès l'atribueix al 863.
↑Gulfarico i Babone són absents a Gallia christiana.
.jpg)
.jpg)
