Representació iconogràfica d'Sant Hilari en un manuscrit del segle xiv.El baptisteri de Sant Joan, a la paer més antiga (segle iv).L'església Notre-Dame la Grande, mencionada per primera vegada al segle x.
El primer bisbe històricament documentat és sant Hilari, que ocupava la seu de Poitiers, uns anys abans del concili de Béziers (356), en el qual, per no haver-se plegat a les idees arrianes de l'emperador, va ser exiliat a Frígia. Allà va ser capaç de participar en el concili de Seleucia a Isàuria (359); a l'any següent va tornar a la Gàl·lia i va morir al voltant del 367 o 368. El 312 va establir-se una escola al costat de la catedral, en el qual va estudiar el mateix Hilari i al segle vi sant Venanci Fortunat, bisbe de Poitiers i famós autor eclesiàstic.
Originalment, la diòcesi era molt gran i arribava a l'oceà Atlàntic. En els segles IX i x, les invasions dels bretons i els atacs dels comtes d'Anjou van portar a la venda forçada de parts del seu territori a la diòcesi de Nantes i a la diòcesi d'Angers, respectivament.
Poc després de meitat del segle xii es va iniciar la construcció de la catedral actual, gràcies al suport d'Elionor d'Aquitània i el seu marit, Enric II d'Anglaterra. Va ser consagrat el 17 d'octubre de 1379.
El 15 d'abril de 1583, el bisbe Geoffroy de Saint-Belin va adoptar el ritu romà al llarg de la diòcesi.[2]
El 29 de novembre de 1801, arran del concordat, els límits de la diòcesi van ser modificats substancialment per fer-los coincidir amb els departaments de Viena i Deux-Sèvres. Va cedir 130 parròquies a les diòcesis circumdants, però al mateix temps va incorporar 93 parròquies restants de la diòcesi de La Rochelle i 35 que havien pertangut a la diòcesi suprimida de Saintes.[3]
L'1 de setembre de 1974, la parròquia de Puy-Saint-Bonnet, que havia format part del departament de Maine i Loira des de l'1 de setembre de 1973, va ser cedida a la diòcesi d'Angers.
El 8 de desembre de 2002, després de la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, Poitiers va ser elevat al rang d'arxidiòcesimetropolitana.
Cronologia episcopal
Hi ha diversos manuscrits que mostren el catàleg dels bisbes de Poitiers. Quatre d'elles es remunten al segle xiii i, segons Duchesne, «són documents històrics importants, ja que representen la tradició reconeguda al segle xii, a l'Església de Poitiers, sobre la successió dels bisbes d'aquesta seu». A partir del segle vi, el catàleg està àmpliament confirmat per documents i proves històriques; no hi ha certesa sobre els noms abans d'aquest període, ja que a partir dels 23 bisbes esmentats, només sant Hilari està documentat històricament.[4]
↑L'intera lista del catalogo è riportata da Duchesne, op. cit., pp. 77-79, e dal sito ufficiale della bisbat de Poitiers. La presente cronotassi, sulla scia di Gallia christiana e di Duchesne, parte da sant'Ilario.
↑Secondo Duchesne (op. cit., p. 80), Pascenzio I non è altro che il raddoppiamento di Pascenzio II, realmente esistito nel VI secolo, frutto di un errore di interpretazione della biografia di sant'Ilario scritta da Venanzio Fortunato.
↑Gallia christiana exclou de la seva cronologia aquest bisbe, perquè hauria estat abat (i no bisbe); cfr. anche Duchesne pp. 81-82.
↑Dopo Giovanni I, Gallia christiana inserisce Emmerano di Ratisbona, che secondo la tradizione fu vescovo di Poitiers prima di evangelizzare la Germania. Assente nel catalogo di Poitiers.
↑Gauberto, assieme ai precedenti Eparchio e Ansoaldo, sono menzionati in un documento del 794 come antichi benefattori di un monastero a Nouaillé.
↑Il riferimento al 757 è contenuto in Gallia christiana e Gams, ma è absent a Duchesne.
↑L'epitaffio di Giovanni II fu composto da Alcuino attorno all'800.
↑Questo vescovo è assente nel catalogo di Poitiers. È ammesso da Gallia christiana e dagli autori che ne dipendono; secondo Duchesne, potrebbe essere stato vescovo, ma non di Poitiers.
↑Secondo Duchesne, il suo epitaffio indica il giorno di morte, ma non l'anno (op. cit., p. 86). L'ultima sua menzione risale all'848.
↑Questo vescovo è assente nel catalogo di Poitiers. È ammesso da Gallia christiana e dagli autori che ne dipendono, in base ad una tradizione, non documentata, secondo la quale prima di occupare la sede di Bourges, Frotier è stato vescovo di Poitiers.
↑Philippe Balleos és el darrer bisbe informat per l'antic catàleg de Poitiers.
