La catedral primitiva de Dijon, dedicada a sant Esteve, avui transformat en un pol cultural, seu d'una biblioteca i del museu Rude
L'arquebisbat de Dijon (francès : Archidiocèse de Dijon , llatí : Archidioecesis Divionensis ) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França . Al 2013 tenia 355.700 batejats sobre una població de 541.800 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Roland Minnerath .
Territori
La diòcesi comprèn el departament francès de la Côte-d'Or .
La seu episcopal és la ciutat de Dijon , on es troba la catedral de Sant Benigne .
El territori s'estén sobre 7.692 km². Fins al 2006 el territori estava dividit en 720 parròquies . Amb la reforma de l'organització territorial de l'arxidiòcesi, des del 2007 es va reduir el nombre de parròquies fins a 61, repartides en 11 vicariats .
Província eclesiàstica
La província eclesiàstica de Dijon, instituïda el 2002 , està constituïda per les següents diòcesis sufragànies :
A la província també pertany la Prelatura territorial della Missió de França ,
Història
Sota els merovingis i els carolingis , molts bisbes de Langres residien a Dijon, per exemple, sant Urbà (segle v ), sant Gregori i sant Tetricus (segle vi ), que van ser enterrats allí. Quan, el 1016 , Lambert, bisbe de Langres, va cedir el senyoriu i el comtat de Dijon al rei Robert II de França , els bisbes de Langres van traslladar la seva residència a Langres .
El 9 d'abril de 1731 , el papa Climent XII va erigir la diòcesi de Dijon amb la butlla Super specula , obtenint el territori de Langres i annexant-lo a la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Lió . L'abadia de Sant Esteve (segle v ) tenia un capítol regular durant molt de temps que observava la regla de sant Agustí ; va ser transformat en un capítol secular pel papa Pau V el 1611 i el papa Climent XI va elevar l'església capitular a la catedral de Dijon; la qual, durant la Revolució francesa , es va reduir a un graner.
Seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801 , es va ampliar la diòcesi incorporant parts de la diòcesi suprimida de Langres i Chalon i parts d'Autun i Besançon . El 6 d'octubre de 1822 es va restaurar la diòcesi de Langres amb territori obtingut de la de Dijon.
Al mateix temps que aquests canvis, la seu episcopal va ser traslladada a l'església abacial de San Benigne, que es va convertir en la nova catedral diocesana.
El bisbe Claude Rey va tenir dificultats per entrar a la seva diòcesi, ja que no hi havia un bisbe disposat a consagrar-lo per la seva estreta relació amb el rei Lluís Felip ; el papa Gregori XVI el va autoritzar a ser consagrat per un únic bisbe, que era espanyol; en conflicte amb una part del seu clergat, va dimitir el 1838 .
El 1904 , la petició de renúncia d'Albert-Léon-Marie Le Nordez , bisbe de Dijon des del 1898 , per part del papa Pius X va ser un dels incidents que van provocar la ruptura de les relacions diplomàtiques entre França i la Santa Seu .
El 8 de desembre de 2002 va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana .
Cronologia episcopal
Jean-Jacques Bouhier de Lantenay † (9 d'abril de 1731 - 13 de desembre de 1743 renuncià)
Claude Bouhier † (16 de desembre de 1743 - 21 de juny de 1755 mort)
Claude-Marc-Antoine d'Apchon de Corgenon † (24 de setembre de 1755 - 12 d'abril de 1776 renuncià)[ 1]
Jacques-Joseph-François de Vogüé † (20 de maig de 1776 - 6 de febrer de 1787 mort)
René des Monstiers de Mérinville † (23 d'abril de 1787 - 2 de desembre de 1801 renuncià)[ 2]
Henri Reymond † (2 de maig de 1802 - 20 de febrer de 1820 mort)
Jean-Baptiste Dubois † (29 de maig de 1820 - 6 de gener de 1822 mort)
Jean-François Martin de Boisville † (19 d'abril de 1822 - 27 de maig de 1829 mort)
Jacques Raillon † (28 de setembre de 1829 - 24 de febrer de 1832 nomenat arquebisbat de Ais de Provença )
Claude Rey † (24 de febrer de 1832 - 21 de juny de[ 3] 1838 renuncià)
François-Victor Rivet † (13 de setembre de 1838 - 12 de juliol de 1884 mort)
Jean-Pierre-Bernard Castillon † (27 de març de 1885 - 9 de novembre de 1885 mort)
Victor-Lucien-Sulpice Lécot † (10 de juny de 1886 - 26 de juny de 1890 nomenat arquebisbat de Bordeus )
Fédéric-Henri Oury † (26 de juny de 1890 - 28 de novembre de 1898 nomenat arquebisbat d'Alger )
Albert-Léon-Marie Le Nordez † (28 de novembre de 1898 - 4 de setembre de 1904 renuncià)
Pierre Dadolle † (21 de febrer de 1906 - 22 de maig de 1911 mort)
Jacques-Louis Monestès † (11 d'agost de 1911 - 31 de març de 1915 mort)
Maurice Landrieux † (6 de desembre de 1915 - 11 de desembre de 1926 mort)
Pierre-André-Charles Petit de Julleville † (23 de juny de 1927 - 7 d'agost de 1936 nomenat arquebisbat de Rouen )
Guillaume-Marius Sembel † (15 de març de 1937 - 11 d'abril de 1964 mort)
André-Jean-Marie Charles de la Brousse † (11 d'abril de 1964 - 22 d'abril de 1974 renuncià)
Albert Florent Augustin Decourtray † (22 d'abril de 1974 - 29 d'octubre de 1981 nomenat arquebisbat de Lió )
Jean Marie Julien Balland † (6 de novembre de 1982 - 8 d'agost de 1988 nomenat arquebisbat de Reims )
Michel Louis Coloni † (30 de gener de 1989 - 13 de febrer de 2004 jubilat)
Roland Minnerath, des del 13 de febrer de 2004
Estadístiques
A finals del 2013, la diòcesi tenia 355.700 batejats sobre una població de 541.800 persones, equivalent al 65,7% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parròquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
1950
325.000
335.602
96,8
421
341
80
771
123
866
727
1970
423.688
432.288
98,0
381
317
64
1.112
139
820
523
1980
396.094
470.350
84,2
281
249
32
1.409
2
63
625
526
1990
395.000
483.000
81,8
260
230
30
1.519
6
50
460
527
1999
415.576
506.800
82,0
233
178
55
1.783
27
101
377
527
2000
413.027
506.782
81,5
238
184
54
1.735
26
107
382
527
2001
410.493
506.782
81,0
225
171
54
1.824
29
109
385
527
2002
408.973
506.783
80,7
122
64
58
3.352
28
98
300
527
2003
408.466
506.782
80,6
216
162
54
1.891
26
78
280
527
2004
329.408
506.782
65,0
219
166
53
1.504
25
69
292
720
2006
330.000
506.782
65,1
213
156
57
1.549
24
92
257
720
2013
355.700
541.800
65,7
177
133
44
2.009
32
74
167
60
Notes
↑ Nomenat arquebisbat de Auch el 20 de maig de 1776 .
↑ Nomenat bisbat de Chambery el 4 de maig de 1802 .
↑ Per la data de dimissió, cfr. Gabriel Dumay, op. cit. , p. 61.
Fonts
Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Dijon (anglès)
Pàgina oficial de la diòcesi Arxivat 2005-10-12 a Wayback Machine . (francès)
Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
P. Gras, v. Dijon in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques , vol. XIV, París 1960, coll. 466-480 (francès)
Gabriel Dumay, Les évêques de Dijon (1731-1889). Documents historiques, épigraphiques et héraldiques , in Mémoires de la Commission des antiquités du département de la Côte-d'Or , tomo XII, 1889-1895, pp. 1-100(francès)
Pius Bonifacius Gams , Series episcoporum Ecclesiae Catholicae , Ratisbona 1873, p. 546(llatí)
Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi , vol. 6 , pp. 197-198 (llatí)
Butlla Super specula , a Bullarum diplomatum et privilegiorum sanctorum Romanorum pontificum Taurinensis editio , Vol. XXIII, pp. 270-277 (llatí)
Vegeu també