Bereitet die Wege, bereitet die Bahn!, BWV 132
Bereitet die Wege, bereitet die Bahn!, BWV 132 (Prepareu el camí, prepareu la calçada!),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al quart diumenge d'Advent, estrenada a Weimar, el 22 de desembre de 1715. Origen i contextEl llibret és de Salomo Franck, a la partitura hi falta el coral final, possiblement perquè es copià en un full a part que es perdé, fet que comportaria una cantata sense participació del cor; però el mateix text de Franck proposa la cinquena estrofa de l'himne Herr Christ, der einig Gotes Sohn d'Elisabeth Kreuziger (1524), que el mateix Bach emprà com a coral final de la cantata BWV 164 i que acostuma a cloure l'obra. El text està molt relacionat amb l'evangeli del dia, Joan (1, 19-28), que narra el testimoni que Joan Baptista va donar als sacerdots i levites de Jerusalem, quan li preguntaren Qui ets tu? i contestà amb les paraules del profeta Isaïes (40, 3): Soc la veu d'un que crida en el desert: Adreceu el camí del Senyor,[2] paraules amb què comença la cantata. És l'única cantat conservada per a aquest diumenge, cal recordar que a Leipzig no era permesa la música figurada durant el període d'Advent i de Quaresma. AnàlisiObra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; oboè, corda i baix continu amb fagot. Consta de sis números.
L'obra no comença amb un cor com és habitual, sinó que ho fa amb una ària de soprano acompanyada de la corda i de l'oboè que hi té un paper destacat. És un moviment a ritme de siciliana que proclama la pròxima arribada del Messies, on hi sobresurten una vocalització molt llarga sobre Bahn (camí) i les explosions d'alegria sobre Messias komnt an! (el Messies ja ve!). El recitatiu de tenor, número 2, és característic de l'època de Weimar, amb un estil arioso i jugant, sovint, amb imitacions entre la veu i el continu. L'ària de baix, número 3, acompanyat per un violoncel, combinació que Bach no empra pràcticament en cap altra cantata, fa la pregunta Qui ets tu?, presentada com a pregunta de Jesús als creients Un recitatiu de contralt, molt ajustat al text, porta a l'ària següent, també de contralt, breu però plena de virtuosismes, tant de la veu com del violí que l'acompanya. Com s'ha indicat, la cantata s'acostuma a cloure amb el text d'Elisabeth Kreuger, i té una durada aproximada d'uns vint minuts. Discografia seleccionada
ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia