|
Es ist dir gesagt, Mensch, was gut ist, BWV 45
Es ist dir gesagt, Mensch, was gut ist, BWV 45 (T'ha estat dit, Home, on és el bé),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al vuitè diumenge després de la Trinitat, estrenada a Leipzig, l'11 d’agost de 1726. Origen i contextForma part del grup de cantates de 1726, en què Bach empra els mateixos textos que el seu cosí Johann Ludwig, l'anomenat Bach de Meiningen. Mantenen un esquema general de set números dividits en dues parts (3+4), el quart número, és l'eix de la cantata rodejat de dues àries, números 3 i 5, i dos recitatius, 2 i 6; el primer i l'últim número, van a càrrec del cor, aconseguint així una estructura simètrica; en general contenen una cita de l'Antic Testament i una altra dels evangelis, que dominen la composició En aquest cas, el text té present l'evangeli del dia (Mateu 7, 15-23), molt en concret el versicle "pels seus fruits els coneixereu"; en el primer número, hi intercala un passatge del profeta Miquees (6,8), i un de l'evangeli del mateix Mateu (10,32) en el quart; en el coral final, es canta la segona estrofa de l'himne O Gott, du frommer Gott de Johann Heermann (1630). Les altres dues cantates conservades per a aquest diumenge són la BWV 136 i la BWV 178. AnàlisiObra escrita per a contralt, tenor, baix i cor; dues flautes travesseres, dos oboès, corda i baix continu. Consta de set números, dividits en dues parts. Primera part
Segona part
El cor inicial és un exemple magnífic de la tècnica polifònica de l'època madura de Bach, que es desenvolupa en tres fases. Una primera introducció instrumental seguida d'un passatge en estil motet insistint sobre les paraules Es ist dir gesagt (se t'ha manifestat); una exposició de fuga sobre la primera part del text, seguit d'un passatge imitatiu de la segona part; i per acabar, represa total del text sobre els elements musicals de les dues fases anteriors. El tenor canta el recitatiu i ària següents, que clouen la primera part. La segona part, que s'interpretava després del sermó, comença amb un text de l'evangeli del dia, que forma part del Sermó de la muntanya (Mateu, 7, 22-23), en què Jesús, com d'habitual és encarnat pel baix. És un arioso reforçat per les cordes. L'ària de contralt, número 5, recull alguns elements rítmics de l'arioso anterior, però la presència de la flauta li dona un caràcter més íntim, d'acord amb la confessió des del fons del cor, que indica el text. El coral final, canta el text indicat reforçat per les dues flautes, l'oboè i el primer violí. Té una durada aproximada d'uns vint minuts. Discografia seleccionada
ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
