Wo soll ich fliehen hin, BWV 5
Wo soll ich fliehen hin, BWV 5 (On podré fugir),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach, estrenada a Leipzig el 15 d'octubre de 1724 i destinada al dinovè diumenge després de la Trinitat. Origen i contextCronològicament és la segona per a aquest diumenge, flanquejada per la BWV 48 i la BWV 56, estrenades els anys 1723 i 1726, respectivament. Forma part del segon cicle de les cantates corals, que s'inicia amb la BWV 20. El text és d'autor desconegut, i aprofita un himne de l'any 1630 de Johann Heerman – considerat un dels autors més destacat d'aquest tipus d'obres – que dona nom a la cantata. Les estrofes 1 i 11 de l'himne s'empren en el primer i darrer número de la cantata, mentre que en els cinc restants es fa una glossa de les altres estrofes. El text tracta del pecat i la seva redempció per la sang de Jesús, d'acord amb l'evangeli del dia (Mateu 9,2) sobre l'episodi del paralític, a qui Jesús curà amb les paraules els teus pecats et són perdonats. AnàlisiEscrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; trompa ''de tirarsi'', dos oboès, corda i baix continu. Consta de 7 moviments:
La cantata s'inicia amb divuit compassos orquestrals, quasi un moviment instrumental independent, encara que presenti un material procedent del coral; les veus de soprano reforçades per la trompa de tirarsi – instrument poc freqüent que apareix de tant en tant a les cantates de Bach – entona la melodia Auf meinen liebe Gott. Sentiments oposats caracteritzen les dues àries; la primera, el número 3, il·lustra la “font divina”, mentre que la segona, el número 5, el baix, amb un ritme apassionat i vigorós, increpa el poder infernal i il·lustra “calla”. El recitatiu número 4 és l'autèntic eix de la cantata, sobre un recitat del contralt, que canta paraules de consol, se superposa l'oboè serè i confiat. Un recitatiu senzill de soprano, motiva el cant del coral final que clou la cantata amb sobrietat. Té una durada aproximada d'uns vint minuts. Discografia seleccionada
ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia