|
Jesu, nun sei gepreiset, BWV 41
Jesu, nun sei gepreseit, BWV 41 (Jesús, sigues glorificat),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Cap d'any, estrenada a Leipzig, el primer de gener de 1725. Origen i contextForma part del denominat cicle de les “cantates corals”, atesa la seva vinculació textual i musical amb un coral, que normalment els dona el nom; aquest cicle comença el primer diumenge després de la Trinitat (11 de juny de 1724) i acaba per Pasqua de l'any següent; d'aquest període de deu mesos es conserven quaranta-nou cantates. D'autor desconegut, s'inspira en un himne d'Any Nou de Johannes Hermann (1593) de tres versos, manté el primer i l'últim per als números extrems, l'1 i el 6, de la cantata, i fa una reelaboració del vers del mig, que forneix el text per als quatre números interiors. En el número 5, es reconeix una lletania de Luter. Cronològicament, per a aquest dia es conserven les cantates BWV 190, BWV 41, BWV 16, BWV 171 i la quarta de l'Oratori de Nadal (BWV 248). AnàlisiObra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, tres oboès, violoncel piccolo, timbals corda i baix continu. Consta de sis números .
Tant el text com la música reflecteixen l'alegria i l'exultació pròpies del primer dia de l'any que es mostra especialment bé al començament de la cantata, amb la participació de les trompetes i els timbals. El motiu que executen reapareix en cadascuna de les seccions del coral, entonats pels sopranos i sostinguts per les altres veus i el conjunt instrumental. A la segona secció el metall calla, en un moviment adagio i homòfon, d'acord amb la “dolça serenitat” del text; a continuació un coral amb un tempo presto que contrasta amb els compassos anteriors, i el número acaba tal com comença, amb un ambient de confiança exposat de nou per les trompetes i els timbals. L'ària de soprano, número 2, acompanyada pels oboès i amb un compàs 6/8 assoleix un aire pastoral tan típic de l'època. A continuació, un recitatiu breu de contralt condueix a l'altra ària, ara de tenor, acompanyat d'un violoncel piccolo, tocant en un estil molt florit. L'últim recitatiu de baix, número 5, no tindria cap cosa especial a no ser per la irrupció de la massa coral cantant, en to de súplica, la lletania de Luter: que Satanàs sigui esclafat als nostres peus. En el coral final se sent, fins a quatre vegades, la fanfara del cor inicial, amb les trompetes i els timbals. Té una durada aproximada d'una mitja hora. Discografia seleccionada
Knabenchor Hannover, Heinz hennig (director del cor), Concentus Musicus Wien, Paul Esswood Kurt Equiluz, Rud van der Meer. (Teldec), 1994.
ReferènciesBibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
