Troegerita

Troegerita
Fórmula química	(H₃O)(UO₂)(AsO₄)·3H₂O
Localitat tipus	mina Walpurgis Flacher vein, Weißer Hirsch (Shaft 3), Neustädtel, Districte de Schneeberg a les Muntanyes Metal·líferes, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	fosfats > uranilarseniats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20b
Dana	40.2a.20.1
Heys	20.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 7,16Å; c = 8,80Å;
Grup puntual	4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Color	groc llimona a groc profund
Macles	no reportades
Exfoliació	perfecta - perfecta en {001}, bona en {100}, pobre en {011}
Fractura	micàcia
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	subvítria, cerosa, nacrada
Color de la ratlla	blanc a groc clar
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,3 a 3,55 g/cm³ (mesurada); 4,80 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,585 nβ = 1,630 nγ = 1,630 nω = 1,580 nε = 1,620 a 1,624
Birefringència	δ = 0,040
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r > v
Fluorescència	groc llimona
Solubilitat	soluble en àcids
Mineral radioactiu
Radioactivitat	molt forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1871
Símbol	Tge
Referències	[1]

La troegerita o trögerita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de l'autunita. Va ser descoberta l'any 1871 a Schneeberg, a les muntanyes Metal·líferes, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així en honor de Richard Troeger, miner alemany.[2]

Característiques

És un uranil-arseniat hidratat amb peròxid d'hidrogen com a catió. El grup de l'autunita al qual pertany són uranil-fosfats i uranil-arsenats estructurats en capes. Pot presentar-se amb creixement epitàxic amb la zeunerita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar quantitats variables d'aigua.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trögerita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

És un rar mineral format a la zona d'oxidació d'alguns jaciments de l'urani, enriquits amb plata, arsènic i níquel. Sol trobar-se associat a altres minerals com: walpurgita, minerals de l'urani, zeunerita, eritrina, realgar, orpiment, escorodita, arsenosiderita, metatorbernita, metazeunerita, uranofana, arsenopirita, pirita o galena. Va ser descoberta al segle xix a la mina Walpurgis Flacher, a Neustädtel, al districte de Schneeberg (Saxònia, Alemanya). Als territoris de parla catalana ha estat trobada a la mina Eureka, a la localitat de Castell-estaó, al Pallars Jussà (província de Lleida).

Usos

Per la seva alta radioactivitat ha de ser manipulat i emmagatzemat amb els corresponents protocols de precaució.

Referències

1. «Trögerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juny 2017].
2. Weisbach A., 1871.

• Troegerita, webmineral.com.
• Manual de troegerita, Mineral Data Publishing.