Encara, un cinquè territori s'ha afegit administrativament al Pallars Jussà, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Ribagorça: es tracta de la meitat oriental de la Terreta, amb els antics termes municipals d'Espluga de Serra i Sapeira, tots dos actualment englobats en el gran municipi de Tremp. El 2018 tenia 13.091 habitants.
Segons la llegenda,[1] el nom de la comarca procedeix del mot comú palla. Segons Joan Coromines,[2] no és exactament així, encara que hi és relacionat: Pallars procedeix del llatí paleares, cabanes amb sostre vegetal (probablement de palla).
La llegenda, segons Pep Coll, conta que a la major part de Catalunya hi hagué una gran secada que durà anys i panys, i els cereals que produeixen palla no aixecaven ni un pam de terra, fins al punt no hi havia palla ni per a alimentar els rucs. Al Pallars, en canvi, la pluja era tan generosa que no es produïa aquesta circumstància i als pallaresos els en sobrava, de palla. Per tal de fer enveja a les comarques veïnes del sud, s'acostumaren a llençar la palla sobrera al riu, de manera que cap al pla de Lleida, el riu (la Noguera Pallaresa) baixava tan ple de palla que els noguerencs s'avesaren a dir que el riu venia de les valls de la palla, és a dir, de les valls pallareses, d'on ve el nom de Pallars, tan aplicable al Pallars de baix (Pallars Jussà) com al Pallars de dalt (Pallars Sobirà).
Història
Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars fou conquerit per la casa de Tolosa l'any 800, formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del comtat de Pallars.
El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passà a mans de Ramon II, que fundà la Casa de Pallars, i acabà de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa. Feu així del Pallars un comtat independent.
L'any 1010, el testament de Sunyer dividí el comtat en dos, el comtat de Pallars Jussà per a Ramon IV, i el comtat de Pallars Sobirà, que quedà en mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'encetà una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats, que acabà el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.
Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que són els límits comarcals actuals. La principal diferència és que la Vall Fosca, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, havia pertangut al comtat de Pallars Sobirà. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i, per tant, els límits eren variables i no donaven quasi mai un territori continu.
Història contemporània: evolució de la distribució municipal
Aspecte que presentaven a nivell municipal el Pallars i la Ribagorça entre 1842 i 1965
Prenent com a punt de partida la creació dels ajuntaments moderns amb la promulgació de la Constitució de Cadis del 1812, a tot Catalunya ha esdevingut el mateix que al Pallars Jussà: en un primer moment, es va crear un munt d'ajuntaments (96, al Pallars Jussà, més 20 de l'Alta Ribagorça), que van quedar bastant reduïts en el moment que, el 1845, es promulga una llei municipal que fixa el límit mínim de veïns que ha de tenir un municipi: 30 (cal dir que, en aquell moment, veí volia dir 'cap de casa'). Aquesta llei s'aplicà el febrer del 1847, i dels 116 ajuntaments del període 1812-1847, es passà a 32 (més 3 que en aquell moment pertanyien a l'Alta Ribagorça).
Entre 1969 i 1973, es produí una nova reducció dels municipis pallaresos, amb unes modificacions que afectaren també la comarca veïna de l'Alta Ribagorça. De 32 ajuntaments, es passà als 14 actuals, amb la particularitat que tres antics municipis ribagorçans (Benés, Espluga de Serra i Sapeira) foren incorporats a municipis pallaresos (respectivament, Sarroca de Bellera i Tremp, els dos darrers).
Aquesta reducció és causada per la suma de dos factors: per un cantó, la simplificació administrativa que s'ha anat aplicant a mesura que avançava el temps, però per l'altre, el més determinant: el fort procés de despoblament que ha sofert la comarca, sobretot a les zones més muntanyoses.
Reducció dels municipis al llarg dels segles XIX i XX
En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[3] de l'any 2000, els termes municipals del Pallars Jussà havien de sofrir tot de canvis, que són els següents, exposats a partir dels municipis que haurien de resultar-ne:
A més, a causa del volum de la seva població, es creaven quatre agrupaments municipals: Tremp, Talarn i Montsec; la Torre de Cabdella i Sarroca i Senterada; Isona i Conca d'Orcau, i la Pobla de Segur, Conca de Dalt i Salàs de Pallars.
Aquesta proposta, però, al cap de deu anys no passava de ser això: un estudi i una proposta.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
1.376
1.060
1.474
10.009
15.474
28.861
25.285
25.622
20.295
18.996
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
20.485
22.108
19.991
19.792
19.985
16.210
15.633
13.267
12.802
12.802
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
12.817
12.482
12.442
12.380
12.712
12.648
13.715
13.978
14.113
13.530
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
13.453
13.091
13.227
13.199
13.301
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Política i govern
Consell Comarcal del Pallars Jussà
Té la seu al carrer de Soldevila, 18, de la ciutat de Tremp, en un edifici de nova construcció que aprofita alguns elements del casal pairal dels Sullà, palauet renaixentista i barroc que estava en molt mal estat. A part del mateix Consell Comarcal, en el mateix complex hi ha l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, que té com a sala de consulta per als investigadors l'antiga capella del palau.
2 de l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes:
M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada
Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt (Aramunt)
I un de l'Agrupació Electoral d'Isona i Conca Dellà:
Josep Solduga Espluga, d'Isona i Conca Dellà
El 1988, es creava la nova comarca de l'Alta Ribagorça, cosa que obligà a remodelar el Consell Comarcal del Pallars Jussà, del qual havia depès l'Alta Ribagorça fins aquell moment. Amb la remodelació, Convergència i Unió quedava amb els mateixos representants, el Partit dels Socialistes de Catalunya perdia dos representants (Jaume Prió i Leonor Echalar), i l'Agrupació d'Independents, Progressistes i Nacionalistes i l'Agrupació Electora d'Isona i Conca Dellà en guanyaven un cadascun: Montserrat Gelabert i Magret, de la Torre de Cabdella, per la primera, i Antoni Grasa i Llobet per la segona.
I un altre per al grup de Gent Convergent pel Municipi de Tremp:
Josep Maria Solé Santolalla, de Tremp
2003
L'any 2003, s'hi produïen alguns canvis més significatius:
Convergència i Unió hi assolia 10 representants:
Xavier Pont Jordana, de Conca de Dalt, President
Joan Comenge i Riba, de la Pobla de Segur
Constante Aranda i Farrero, d'Isona i Conca Dellà
Josep M. Solé Santaolalla, de Tremp
Ferran Fuertes Guiró, de la Pobla de Segur
M. Lourdes Servent Pedescoll, de Senterada
Josep Soldevila i Tartera, de la Torre de Cabdella
Jaume Elies Elies, de Llimiana
Josep Durany Galera, de Gavet de la Conca
Josep Ramon Lloret i Loan, de Sarroca de Bellera
Els Socialistes de Catalunya, 6:
Víctor Orrit Ambrosio, de Tremp
Esperança Farrera Granja, de la Pobla de Segur
Josep M. Dalmau Gil, de la Torre de Cabdella
Julià Sala Monsó, d'Abella de la Conca
Ramon Erta i Gallart, de Talarn
Antonio Vilana Codina, de Llimiana
I ERC augmentava a 3:
Josep M. Ardanuy i Tarrat, de Tremp
Josep Castells Farré, de Castell de Mur
Fermí Tormo Armengol, de la Pobla de Segur
2007
En el període 2007-2011, es produïren alguns canvis en el repartiment de forces, i la composició del ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà fou la següent:
El Partit dels Socialistes de Catalunya - PSOE, amb 8 representants:
Josep Castells i Farré, Vicepresident primer, Alcalde de Castell de Mur
David Riba i Torrecillas, Regidor de Tremp
Ramon Vilanova i Solsona, Regidor d'Isona i Conca Dellà
Lluís Bellera i Juanmartí, Alcalde de la Pobla de Segur
L'equip de govern del Consell Comarcal estigué format per CiU i ERC.
2011
Després de les darreres eleccions municipals, els canvis en els resultats de les votacions foren mínims, i el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha quedat format de la manera següent, amb la coalició CiU - ERC formant equip de govern:
Maria Rosa Amorós i Capdevila, Regidora d'Isona i Conca Dellà
Lluís Bellera i Juanmartí, Vicepresident 1r, Alcalde de la Pobla de Segur
Josep Castells i Farré, Vicepresident 3r, Alcalde de Castell de Mur
2015
Les eleccions municipals del 2015, CiU i ERC, amb 14 llocs dels 19 que formen el Consell, van arribar a un acord per governar en coalició. El nombre de vicepresidències, però, es va reduir de 4 a 2; una va ser per CiU, mentre que l'altrà va ser pel partit republicà.
Josep M. Dalmau Gil, Conseller. Alcalde de la Torre de Cabdella.
Andreu Isanta Eroles, Conseller. Regidor d'Isona i Conca Dellà.
Joan Jordana i Boneta, Conseller. Regidor de la Torre de Cabdella.
2019
Les municipals de 2019 van donar la victòria a ERC al Pallars Jussà. Després que Junts per Catalunya aventurés una possible coalició amb el grup socialista, finalment la mediació d'Òmnium Cultural del Pallars va fer possible la coalició ERC - Junts per Catalunya. L'acord, però, establia que la presidència del Consell havia de ser per a un membre del partit postconvergent.
Junts per Catalunya, 6 representants:
Josep Maria Mullol Miret, President. Alcalde de Castell de Mur.
Martí Cardona Rocafort, Vicepresident 2n. Alcalde de Conca de Dalt.
↑[[Joan Coromines i Vigneaux|COROMINES,Joan. "Pallars". A: Onomasticon Cataloniae. VI O-Sai. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensiona de Barcelona "La Caixa", 1996. ISBN 84-7256-852-0.]]
↑AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.47. ISBN 978-84-96779-45-7.
Bibliografia
CREUS, Jordi i GASA, Josep R. El Pallars Jussà a peu: 15 recorreguts fascinants per la comarca. Valls: Cossetània Edicions, 2002 (Azimut, 30). ISBN 978-84-95684-72-1
MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria i RAPALINO, Verònica (coordinadores) [et al.]. Història del Pallars: Dels orígens als nostres dies, Lleida: Pagès Editors, 2005 (Col·lecció Pallars, 5). ISBN 978-84-9779-265-3
.png)
