Metazeunerita

Metazeunerita
Cristalls de metazeunerita de fins a 7 mm sobre quars fumat, de la regió d'Erongo, Namíbia
Fórmula química	Cu(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	meta- i zeunerita
Localitat tipus	Walpurgis Flacher
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.EB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20b
Dana	40.2a.14.2
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	cristalls tabulars rectangulars amb dues cares pinacoides; agregats foliats o micacis
Estructura cristal·lina	a = 7.1094 Å, c = 17.416 Å; Z = 2
Grup puntual	tetragonal dipiramidal 4/m P42/n
Color	verd clar a verd
Exfoliació	perfecta en {001}; diferent en {010}
Fractura	desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clara
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	3,87
Propietats òptiques	uniaxial(-)
Índex de refracció	nw = 1.643-1.651 nε = 1.623-1.635
Birefringència	0,020
Pleocroisme	feble
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mzeu
Referències	[1]

La metazeunerita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la metaautunita.[2] Va ser descoberta en 1937 en una mina prop de la localitat de Schneeberg, a la serralada de les Muntanyes Metal·líferes de l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així per la seva relació amb la zeunerita.

Característiques

És un arsenat d'urani i coure o uranil-arseniat de coure, hidratat. Com la resta de minerals del grup de la metaautunita en què s'enquadra la seva estructura molecular és en capes d'arsenat i uranat. Forma una sèrie de solució sòlida amb la metatorbernita, en la qual la substitució gradual de l'arsènic per fòsfor va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] Cristal·litza en el sistema tetragonal formant cristalls rectangulars a tabulars, o piramidals acabats en punta. Comunament de cares rugoses i estriades horitzontalment. També és molt comú l'hàbit foliat en forma d'agregats micacis. És comú que aparegui maclada merohèdricament. Presenta creixements sobre cristalls de trögerita i uranospinita, amb eixos paral·lels. Pot ser usada com a mena de l'urani. Per presentar radioactivitat ha de ser manipulada amb les degudes precaucions.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metazeunerita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

És un mineral estrany que es forma com a mineral secundari a la zona d'oxidació de jaciments d'urani d'alteració hidrotermal enriquits en arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita, trögerita, walpurgita, uranospinita, eritrina, mimetita, farmacosiderita, olivenita o calcofil·lita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),[4] a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà) i a les mines San José i Lealtad (Xóvar, Alt Palància).[5]

Referències

1. «Metazeunerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
2. «Meta-autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
3. «Metatorbernite-Metazeunerite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 març 2015].
4. Castillo-Oliver, Montgarri; Melgarejo, Joan Carles; Torró, Lisard; Villanova-de-Benavent, Cristina; Campeny, Marc; Díaz-Acha, Yael; Amores-Casals, Sandra; Xu, Jingyao; Proenza, Joaquin; Tauler, Esperança «Sandstone-Hosted Uranium Deposits as a Possible Source for Critical Elements: The Eureka Mine Case, Castell-Estaó, Catalonia». Minerals, 10, 1, 1-2020, pàg. 34. DOI: https://doi.org/10.3390/min10010034 [Consulta: 13 gener 2024].
5. Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 25 gener 2024].