Saleeïta

Saleeïta
Cristalls de saleeïta de la mina Ranger, a Austràlia
Fórmula química	Mg(UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O
Epònim	Achille Salée ^(en)
Localitat tipus	Weisser Hirsch mine ^(en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20a
Dana	40.2a.11.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	comunament grups laminars subparal·lels, cristalls plans quadrats, compostos, aplanats a {001}, amb {001}, {100}, {120}, {012}
Estructura cristal·lina	a = 6.951(3) Å, b = 19.947(8) Å, c = 9.896(4) Å, β = 135.17(2)°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica 2/m
Color	groc llimona, groc palla, groc verdós
Exfoliació	perfecta en {001}, diferent en {010} i {110}
Fractura	micàcia
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	adamantina a cerosa
Color de la ratlla	groga-blanca
Diafanitat	transparent a opaca
Gravetat específica	3,27
Propietats òptiques	biaxial (-) típicament gairebé uniaxial
Índex de refracció	nα = 1.554 - 1.559 nβ = 1.570 - 1.582 nγ = 1.571 - 1.585
Birefringència	δ = 0,027
Pleocroisme	X = incolora; Z = groc verdós pàl·lid
Angle 2V	mesurat 0 a 61°
Fluorescència	groc llimona brillant sota onona llargaa llarga, groc pàl·lid sota ona curta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Slé
Referències	[1]

La saleeïta és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'autunita.[2] Va ser descoberta l'any 1932 a la mina Shinkolobwe, Katanga, República Democràtica del Congo, sent anomenada així per Jacques Thoreau i Johannes F. Vaes en honor del belga Achille Salée (1883-1932), mineralogista i professor de la Universitat Catòlica de Lovaina.

Característiques

És un uranil-fosfat hidratat de magnesi amb fórmula Mg(UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O. Degut a la seva composició d'urani és radioactiva. La seva estructura molecular consisteix en fulls de uranilofosfat entre les que es localitzen ions de magnesi i molècules d'aigua; els ions Mg^2+ estan octaedricament coordinats amb sis de cada deu molècules d'aigua de la intercapa, però no amb les altres 4 molècules d'aigua. És extreta juntament amb altres minerals de l'urani com a mena d'aquest estratègic element. Per la seva alta radioactivitat ha de ser manipulada i emmagatzemada amb els adequats protocols.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la saleeïta pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeita, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleita, natrouranospinita, trögerita, uramphita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaita, arsenuranospathita, uranospathita, vochtenita, coconinoita, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

És un mineral de formació secundària que apareix a la zona d'oxidació de jaciments de minerals de l'urani polimetàl·lics d'alteració hidrotermal, així com en roques sedimentàries, disseminat en roca arenisca contenint carnotita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: torbernita, autunita, zeunerita, bassetita, dewindtita, sabugalita, fosfuranilita o dumontita.

Referències

1. «Saléeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].
2. «Autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r abril 2015].