Uranocircita

Uranocircita
Fórmula química	Ba (UO₂)₂(PO₄)₂·10H₂O
Epònim	urani i falcó
Localitat tipus	pedrera Streuberg, Bergen, Districte de Zobes-Bergen, Vogtland, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	Minerals fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20a
Dana	40.2a.3.1
Heys	19.11.22
Propietats
Sistema cristal·lí	Tetragonal, ditetragonal dipiramidal
Hàbit cristal·lí	Tabular a foliada
Grup espacial	grup espacial l4/mmm
Color	Verd groguenc, groc
Exfoliació	Perfecta
Tenacitat	Fràgil, flexible en fragments
Duresa (Mohs)	2-2,5 Mohs
Lluïssor	Nacrada
Color de la ratlla	Groc clar
Densitat	3,46 g/cm³
Pleocroisme	Visible, groc canari
Fluorescència	Sí, color verd amb llum UV
Solubilitat	Soluble en àcids
Mineral radioactiu
Radioactivitat	Alta
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1877
Símbol	Urc

La uranocircita és un mineral de la classe dels minerals fosfats, segons la classificació de Strunz. Va ser descoberta l'any 1877 a Bergen, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així pel seu contingut en urani i per la seva localitat de descobriment -traduït al grec-.[1]

Fins al mes de setembre de 2022 s'anomenava uranocircita-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.[2]

Un sinònim poc usat és autunita bàrica.

Característiques

És un fosfat hidratat d'uranil i bari, del grup de l'autunita, semblant a aquesta. Es presenta en petits cristalls tabulars que poden presentar macles polisintètiques. Normalment es troba en masses laminars o en crostes terroses. És radioactiva i fluorescent als rajos UV. Pot transformar-se en meta-uranocircita per parcial deshidratació.

Localització

No és molt abundant. Es troben algunes mostres a Morvan i Puy-de-Dôme (França) i a Wölsendorf, Wittichen i Bergen (Alemanya). Un jaciment espanyol és el d'Escalona (Toledo) encara que també hi ha un jaciment que no s'explota a la Serra d'Albarrana (Còrdova).

Referències

1. Weisbach (1877) Jahrb.
2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, 10-2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].

• Uranocircita, mindat.org.
• Uranocircita, webmineral.com.
• Manual de uranocircita, Mineral Data Publishing.