Metarauchita

Metarauchita
Fórmula química	Ni(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	meta- i rauchita
Localitat tipus	Mina Eduard, Jáchymov, Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Dana	40.2a.31.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,194(2) Å; b = 9,759(5) Å; c = 13,231(7) Å; α = 75,53(3)°; β = 84,01(3)°; γ = 81,59(3)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	groc a groc verdós clar
Macles	múltiples al llarg de {011}
Exfoliació	perfecta (011)
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	verd clar
Densitat	3,81 g/cm^3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,625(3) nβ = 1,649(3) nγ = 1,649(3)
Birefringència	δ = 0,024
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	calculat: 52°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2008-050
Any d'aprovació	2008
Símbol	Mrau
Referències	[1]

La metarauchita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom en honor de Luděk Rauch (1 de juliol de 1951 - 5 de desembre de 1983, Jáchymov, República Txeca), un col·leccionista de minerals txec que va morir tràgicament a les mines de Jáchymov. Anomenat segons les regles del grup de l'autunita, per tant, “meta” indica un estat deshidratat.

Característiques

La metarauchita és un arsenat de fórmula química Ni(UO₂)₂(AsO₄)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008, sent publicada per primera vegada el 2010. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metarauchita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu d'Història Natural de Praga, amb el número de catàleg: 19/2008.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Eduard, a la localitat de Jáchymov (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). També ha estat descrita posteriorment en un altre indret de la mateixa regió, així com a Rússia i Alemanya, sent aquests indrets els únics a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

1. «Metarauchite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2021].