Uranospatita

Uranospatita
Fórmula química	(Al,☐)(UO₂)₂(PO₄)₂F·20(H₂O,F)
Epònim	urani, espasa i composició
Localitat tipus	Wheal Basset, Carn Brea, Districte de Camborne - Redruth - St Day, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.20a
Dana	40.2a.22.1
Heys	19.11.32
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 30,020(4) Å; b = 7,0084(9) Å; c = 7,0492(9) Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Grup espacial	space group Pnn2 ^(en)
Color	groc, groc-verd clar
Macles	en {110}, formant agrupacions cruciformes
Exfoliació	perfecta en {001}, bona en {100} i {010}
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,5 g/cm³ (mesurada); 2,49 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,492 nβ = 1,510 nγ = 1,521
Birefringència	δ = 0,029
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 69°, calculat: 70°
Dispersió òptica	r > v forta
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1915
Símbol	Ush
Referències	[1]

La uranospatita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició, que conté urani més el terme σπάθη, del grec spathe, o espasa d'ampla fulla, en al·lusió al seu hàbit comú.

Característiques

La uranospatita és un fosfat de fórmula química (Al,☐)(UO₂)₂(PO₄)₂F·20(H₂O,F). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. És l'anàleg amb fòsfor de l'arsenuranospatita, del qual n'és isostructural.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uranospatita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, chernikovita, meta-ankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari poc comú que apareix en les zones oxidades dels dipòsits hidrotermals que contenen urani. Va ser descoberta l'any 1915 a Wheal Basset, Carn Brea (Cornualla, Anglaterra). Sol trobar-se associada a altres minerals com la bassetita.[2]

Referències

1. «Uranospathite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Uranospathite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 novembre 2015].