Calcocita

Calcocita
Fórmula química	Cu₂S
Epònim	coure
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.01
Dana	2.4.7.1
Heys	3.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 15,246(4) Å; b = 11,884(2) Å; c = 13,494(3) Å; β = 116,35(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris plom, s'enfosqueix ràpidament i passa a verd-blau. També gris, negre o gris acer
Macles	comunes en {110} formant formes estrellades pseudohexagonals. També eb {032} i {112}.
Exfoliació	pobre/indistingible en (110)
Fractura	concoïdal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica sobre fractura fresca
Color de la ratlla	gris plom negrós
Diafanitat	opaca
Densitat	5,5 a 5,8 g/cm³ (mesurada); 5,8 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Cc
Referències	[1]

La calcocita (del grec jalkos, 'coure'), també anomenada calcosina, és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la calcocita-digenita.[2]

Característiques

La calcocita és un mineral fràgil de color gris plom negrós i d'una lluentor metàl·lica. És coneguda per ser un important mineral de coure, format per un màxim d'un 79,8% d'aquest metall.[3] El seu sistema cristal·lí és dimorf: ortoròmbic per sota de 103 °C i hexagonal a temperatures superiors. Forma una sèrie de solució sòlida amb la yarrowita.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcocita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari a prop de les zones d'oxidació dels jaciments de minerals sulfurs del coure, formada a partir d'aquests, en el que es diuen zones d'enriquiment supergènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirita, calcopirita, bornita, covel·lita o molibdenita.[5]

Referències

1. «Chalcocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Chalcocite-Digenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
3. Universidad Nacional de Educación a Distancia Arxivat 2014-07-03 a Wayback Machine., (castellà) [consulta:19-10-2014]
4. «Chalcocite-Yarrowite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 març 2015].
5. «Chalcocite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 7 març 2015].