Molibdenita

Molibdenita
Cristalls euèdrics de molibdenita en quars, de la mina Molly Hill, Quebec, Canadà.
Fórmula química	MoS₂
Epònim	plom
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.EA.30
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EA.30
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.10
Dana	2.12.10.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Hàbit cristal·lí	cristalls hexagonals prims, massiu, lamel·lar
Estructura cristal·lina	a = 3.16 Å, c = 12.3 Å; Z = 2
Grup puntual	hexagonal dihexagonal dipiramidal (6/m 2/m 2/m) P 6₃/mmc
Color	gris blavós, violaci
Exfoliació	{0001} perfecta
Tenacitat	flexible, no elàstica
Duresa (Mohs)	1 a 1,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris blavosa, es torna verdosa
Diafanitat	gairebé opaca; translúcida en flocs fins
Gravetat específica	4,73
Densitat	4,7 a 4,8
Pleocroisme	molt fort
Fusibilitat	infusible (es descompon a 1185 °C)
Altres característiques	té una sensació greixosa i deixa marques en els dits
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mol
Referències	[1]

La molibdenita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup molibdenita de minerals.[2] Rep el seu nom del grec molubdos, 'plom'.

Característiques

Estructura cristal·lina de la molibdenita

La molibdenita és un disulfur de molibdè, amb fórmula MoS₂. Es fa servir en el camp de l'electrònica i en la indústria química. Es pot confondre amb el grafit. Cristal·litza en el sistema hexagonal, formant cristalls hexagonals prims, tot i que també se'n troba de forma massiva i lamel·lar.

La molibdenita conté sempre l'element reni, normalment en quantitat de parts per milió (ppm), però sovint fins proporcions de fins a 1–2%. La molibdenita és essencialment l'única font de reni. Els isòtops de molibdenita serveixen per a la datació geocronològica, ja que conté un isòtop radioactiu (reni-187), i el seu isòtop relacionat osmi-187 es pot mesurar i saber l'edat de formació de les roques que en contenen.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la molibdenita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Cu, Ag, Au», juntament amb els minerals següents: silvanita, calaverita, kostovita, krennerita, berndtita, kitkaita, melonita, merenskyita, moncheita, shuangfengita, sudovikovita, verbeekita, drysdal·lita, jordisita i tungstenita.

Usos

La molibdenita té un efecte lubricant, que és conseqüència de la seva estructura en capes. L'estructura atòmica consta d'un full d'àtoms de molibdè amb una capa a dalt i a sota d'àtoms de sofre. En electrònica, la molibdenita té avantatges sobre el silici i el grafè, i la molibdenita es creu que podrà permetre fer transistors més petits i més eficients energèticament.[3]

Formació i jaciments

Se'n troba en pocs jaciments, en dipòsits hidrotermals d'alta temperatura. Els seus minerals associats inclouen pirita, quars i fluorita. Hi ha importants dipòsits de molibdenita en llocs on hi ha mines de molibdè, com els de Questa, Nou Mèxic i Henderson (Colorado). També es troba molibdenita en dipòsits de coure d'Arizona, Utah i Mèxic.

Varietats

Es coneixen dues varietats de molibdenita:

• La femolita, probablement una molibdenita fèrrica o una barreja amb fórmula (Mo,Fe)S₂.[4]
• La molibdenita rènica, una varietat que conté reni.[5]

Grup molibdenita

El grup molibdenita està integrat per tres espècies minerals.[2]

Espècie	Fórmula
Drysdal·lita	MoSe₂
Molibdenita	MoS₂
Tungstenita	WS₂

Vegeu també

• Lubricant sec.

Referències

1. «Molybdenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
2. «Molybdenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
3. «New Transistors: An Alternative to Silicon and Better Than Graphene» (en anglès). Science Daily. [Consulta: 19 gener 2014].
4. «Femolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].
5. «Rhenian Molybdenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 març 2015].