Mckinstryita

Mckinstryita
Mckinstryita de Silver City (Nou Mèxic, Estats Units)
Fórmula química	Ag5-xCu3+xS₄
Epònim	Hugh Exton McKinstry
Localitat tipus	mina Foster, Coleman Township, regió Cobalt-Gowganda, districte de Timiskaming, Ontario, Canadà
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.25b
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.04
Dana	2.4.5.1
Heys	3.2.11
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 14,043Å; b = 7,803Å; c = 15,677Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	gris acer
Exfoliació	indistinta
Fractura	subconcoidal
Duresa (Mohs)	1,5 a 2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris acer fosc
Diafanitat	opaca
Densitat	6,61 g/cm³ (mesurada); 6,57 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1966-012
Any d'aprovació	1966
Símbol	Mck
Referències	[1]

La mckinstryita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de Hugh Exton McKinstry (1896-1961), professor de geologia de la Universitat Harvard.

Característiques

La mckinstryita és un sulfur d'argent i coure, de fórmula química Ag_5-xCu_3+xS₄, un sulfur de baixa temperatura, sovint associat amb les químicament relacionades stromeyerita i jalpaïta. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agregats granulars de cristalls entrellaçats, de fins a 3 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mckinstryita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoïta, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

És d'origen supergènic hidrotermal; probablement formada per sota de 94,4◦C, el límit superior d'estabilitat per a la mckinstryita. Sol trobar-se associada a molts altres minerals com: plata, arsenopirita, stromeyerita, actinolita, wittichenita, bismut, rammelsbergita, balkanita, cinabri, pirita, calcita, barita o aragonita, entre altres.[2] Va ser descoberta l'any 1966 a la mina Foster, a Coleman Township (Ontario, Canadà).

Referències

1. «Mckinstryite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2016].
2. «Mckinstryite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 7 febrer 2016].