Stützita

Stützita
Stützita de la mina Moctezuma, Sonora, Mèxic (3,7 x 3,3 x 1,7 cm)
Fórmula química	Ag5-xTe₃ (0,24 ≤ x ≤ 0,36)
Epònim	Andreas Stütz ^(en)
Localitat tipus	Săcărâmb ^(en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.BA.30e
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.30e
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.03 – Anhang
Dana	2.16.13.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Hàbit cristal·lí	massiu, compacte, granular
Estructura cristal·lina	a = 13.38 Å c = 8.45 Å; Z = 7
Grup puntual	hexagonal 6/m 2/m 2/m - dihexagonal dipiramidal
Color	gris plom fosc
Exfoliació	no observada
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris-negre
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	8,0
Densitat	8,00 a 8,18 g/cm³
S'altera amb	s'entela ràpidament a color bronze fosc iridescent
Altres característiques	anisotropisme en secció polida
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1964 s.p.
Símbol	Stz
Referències	[1]

La stützita o stuetzita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] Va ser descoberta l'any 1951 en una mina de Sacaramb (Romania), i el seu nom fou posat en honor del mineralogista austríac Andreas Xavier Stütz (1747-1806).[3]

Característiques

La stützita és un mineral d'argent i tel·luri, un tel·lurur de composició variable, no estequiomètrica, (berthòl·lid), de fórmula química Ag_5-xTe₃ on x pot variar entre 0,24 i 0,36. És de color gris plom fos, i la seva duresa és 3,5 a l'escala de Mohs. La seva densitat és de 8 a 8,18 g/cm³. Cristal·litza en el sistema hexagonal, trobant-se comunament de manera massiva, compacte o granular. Està químicament relacionat amb l'empressita. És usat com a mena de tel·luri i plata

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stützita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari reemplaçant a d'altres en jaciments hidrotermals d'altres minerals de tel·luri i sulfurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: silvanita, hessita, altaïta, petzita, empressita, tel·luri, or, galena, esfalerita, colusita, tetraedrita, tennantita o pirita.

Referències

1. «Stützite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2015].
2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Stützite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].