Hessita

Hessita
Cristalls d'hessita de Botés, Alba, Romania
Fórmula química	Ag₂Te
Epònim	Germain Henri Hess
Localitat tipus	Second Zavodinskii mine ^(en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.BA.60
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.30c
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.03
Dana	2.4.2.1
Heys	3.2.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls pseudocúbics, altament modificats i, generalment, irregularment desenvolupats i distorsionats, a 1,7 cm. També massiu, compacte, o de gra fi
Estructura cristal·lina	a = 8.13Å, b = 4.48Å, c = 8.09Å, β = 112.9°, Z = 4
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris plom, amb tons blavosos o negres
Macles	lamael·lars, visibles en secció polida
Exfoliació	{100} molt imperfecta
Fractura	irregular
Tenacitat	sèctil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris clara, brillant
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	8,24 a 8,45 g/cm³ (mesurada); 8,4 g/cm³ (calculada)
Densitat	8,4 g/cm³
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Au, Pb
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hes
Referències	[1][2]

L'hessita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1843 per Frobel en honor del químic suís Germain Henri Hess (1802-1850).

Característiques

L'hessita és un sulfur d'argent, químicament un tel·lurur, de color gris plom amb tons blavosos o negres. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu hàbit acostuma a ser cristalls pseudocúbics, altament modificats i, generalment, irregularment desenvolupats i distorsionats a 1,7 cm. També se'n troba de manera massiva, compacte o de gra fi. Per sobre dels 155° inverteix a forma cúbica i en refredar-se per sota d'aquesta temperatura s'hi desenvolupen làmines. La seva duresa oscil·la entre 2 i 3 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hessita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es forma en filons hidrotermals de mitjana i baixa temperatura; també en petites quantitats en alguns dipòsits massius de pirita. Se'n pot trobar juntament amb altres espècies, com calaverita, silvanita, altaïta, petzita, empressita, rickardita, or, tel·luri, pirita, galena, tetraedrita o calcopirita.

Referències

1. «Hessite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 agost 2014].
2. «Hessite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 14 agost 2014].