Uytenbogaardtita

Uytenbogaardtita
Uytenbogaardtita, de la mina New Bullfrog, Comtat de Nye, Nevada, Estats Units
Fórmula química	Ag₃AuS₂
Epònim	Willem Uytenbogaardt
Nom IUPAC	disulfur de triargent i or disulfur d'or i triplata
Localitat tipus	Tambang Saweak ^(en) , comtat de Storey i Zmeinogorsky District ^(en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.75
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.40b
Dana	2.4.3.1
Heys	3.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	cristalls microscòpics
Estructura cristal·lina	a = 9.75Å, c = 9.85Å
Massa molar	584,70 gm
Color	gris blanquinós que canvia ràpidament en exposar-se a l'aire
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	8,34 a 8,45 g/cm³
Impureses comunes	Cu, Se, Te
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1977-018
Any d'aprovació	1977
Símbol	Uyt
Referències	[1]

La uytenbogaardtita és un mineral de la classe dels sulfurs.[2] El seu nom fa referència a Willem Uytenbogaardt (1918-2012), professor de geologia a la Universitat de Delf, Països Baixos. Fou descoberta a Tambang Sawah, districte de Benkulen, Sumatra, Indonèsia el 1978 i descrita per M.D. Barton, C. Kieft, E.A.J. Burke i I.S. Oen.[3][4]

Característiques

La uytenbogaardtita és un sulfur de plata, or i sofre. Químicament és un sulfur d'argent i or (I), de fórmula Ag₃AuS₂ i nom químic disulfur de triargent i or, o disulfur d'or i triplata, de color gris blanquinós. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa coure. La seva duresa és de 2 a l'escala de Mohs i la seva densitat és de 8,34 a 8,45 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls microscòpics.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uytenbogaardtita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es forma com a mineral secundari en filons de quars amb plata i or, mitjançant alteració hidrotermal de baixa temperatura. Sol trobar-se associada a altres minerals com: acantita, aliatges d'Au-Ag, clorargirita, naumannita o quars. Encara que poc abundant, és buscada com a mena dels valuosos metalls de plata i or.

Referències

1. «Uytenbogaardtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 7 maig 2012]. 
3. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Uytenbogaardtite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 7 maig 2012]. 
4. «Uytenbogaardtite» (en anglès/francès). The EUROMIN project. [Consulta: 7 maig 2012].