Jalpaïta

Jalpaïta
Cristalls de jalpaïta de Jalpa, Zacatecas, Mèxic (mida: 3,6 x 3,5 x 3,2 cm)
Fórmula química	Ag₃CuS₂
Epònim	Jalpa
Nom IUPAC	disulfur de triargent i coure
Localitat tipus	Mina Leonora, Jalpa, Zacatecas, Mèxic
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.BA.45
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.25c
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.04
Dana	2.4.4.1
Heys	3.2.12
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Hàbit cristal·lí	masses foliades i irregulars, inclusions en altres minerals
Estructura cristal·lina	a = 8.67 Å, c = 11.75 Å; Z = 8
Grup puntual	tetragonal ditetragonal dipiramidal
Color	gris o gris fosc
Exfoliació	prismàtica
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	sèctil, mal·leable
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negra
Diafanitat	opaca
Densitat	6,82 a 6,85 g/cm³
Pleocroisme	diferent en oli, de color gris terrós a gris pur
Impureses comunes	Fe
S'altera amb	s'entela amb irisacions
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1858
Símbol	Jal
Referències	[1][2]

La jalpaïta[3] és un mineral de la classe dels sulfurs. El nom prové de la localitat mexicana de Jalpa, Zacatecas. Fou descrita el 1858 pel mineralogista alemany August Breithaupt.

Característiques

La jalpaïta és un mineral d'argent, coure i sofre, un sulfur de fórmula química Ag₃CuS₂. És molt freqüent que a més d'aquests dos metalls de la seva fórmula també porti impureses de ferro. És de color gris fosc i de ratlla negra. La seva duresa és de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 6,8 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal en masses gruixudes, irregulars i laminars de fins a 5 cm.[4] Acostuma a formar masses foliades i irregulars, tot i que també s'hi pot trobar com a inclusions en altres minerals.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jalpaïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació

Es forma a baixes temperatures, per sota de 117 °C, en condicions de circulació hidrotermal, com a mineral secundari. Sol trobar-se associada en aquest ambient de formació a altres minerals com ara: acantita, mckinstryita, galena, esfalerita, pirita, calcopirita, stromeyerita, polibasita, pearceïta, tetraedrita, tennantita o plata nativa.

Referències

1. «Jalpaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2014].
2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Jalpaite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012]. 
3. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
4. «Jalpaïta» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 octubre 2016].