Vilanova
Vilanova (en castellano Villanova, en catalán Vilanova d'Éssera, oficialment Villanova/Villanoba[1]) ye un municipi de la provincia de Uesca, que se troba a la comarca de Ribagorza, a la boca d'abaixo de la vall de Benás, dintro de la conca de l'Esera y dan ombra d'estar-se entre las serras de Chía y de la vall. El llugar de Vilanova tien dos nuclios de casas deseparats l'un de l'altro, cadagún dan la suya ilesia, que son fetas d'els temps d'el romanico aragonés. El casc urbano d'el llugar se composa de bellas casas sinyorials coma Casa Riu y Casa Betràn, y la mes important de totas, Casa d'el Señor que va ser propiedat d'els Bardaixí. Vilanova se troba a vinticinc kilometros debaixo de la complleguera alta de la vall y d'el macizo de la Maladeta-Aneto, a on que yera planeyau que se fes un tunel pasadero enta Franza que mai no se va fer. 42 kilometros mas luent, ta l'este de la muga dan Catalunya, y 135 Km enta l'uest de la capital de la provincia. El chentilicio de vilanova ye "vilanován/a", pero amés els llugars vecins emplegan ta éls la embotada "bocatovas" ToponimiaA'l fogache de 1405 escriben Villanueva de Martin Lopez de Ciresuela. Demografía![]()
Climatolochía
EconomíaLa economía d'el llugar antigament yera basada a'l bestiar bovín que bien se feba en las fincas de la vall. Dan l'arribada d'el siglo vinte y, sobretot, la construcción de las pistas d'esquí t'alto, ta Sarller, que van vinre a chuntar-se que ya no marchaba bien el tinre bestiar en la ball, van fer que alavegada se fes prou mes facil de vivir d'el turismo que no de la terra, y se ba reconvertir la economía d'el llugar. Encara huei se i poden veder els efectos d'ixe cambio, y coma la vall entera se va cambiar de vestuache y calceros, coma qui diu, y se va ficar de plen en el negoci turistico que de Vilanova enta Benás fa correr els dineros y ha achudau a veder huei una vall de Benás prou viva. Festas y festividats d'el llugar
As dos ilesias de VilanovaOs vilanovans tenen una ilesia a cada barrio d'el llugar. Son d'estilo romanico aragonés. La primera y mes antiga ye Santa María, en el barrio homonimo, ta la cual en chiner d'el 2006 ya se va dir que heba intencions de mirar de restaurar-la. L'altra ilesia ye Sant Pero, patrón d'el llugar, y se ba fer enamplada n'el siglo XVI per la cual cosa els rasgos mes romanicos han quedau amagats per l'estilo posterior. ParlaEn el llugar de Vilanova s'heba parlau tradicionalment una variedat aragonesa oriental de transición d'el benasqués ta l'alto ribagorzano, anque coma tot hu referent a las parlas de Benás, dengún no se posa d'alcuerdo de coma se be de dir. Els propios vilanovans cllaman patués a la suya parla, coma las parlas de mes d'alto de la vall, pero el suyo malnombre (bocatovas) fa veder la opinión que moltos d'els suyos vecins nevats (d'a complleguera mes alta de Benás) en han quiesto tinre, d'el que se i parla en el llugar. Mes cientificament, pareixe que la versión de que mes se ragona ye que, en verdat, ye patués mes que no altra forma ribagorsana, anque dan particularidats que el relacionan dan el ribagorzano. La forma patuesa, pos, d'el llugar de vilanova sería de plen dintro de la zona benasquesa meridional (pllurals femeninos rematats en "-as" en cuenta d'"-es" coma se diría a la vall). AdministraciónReparto de concellers
Alcaldes
Enlasaments externosReferensias
|
Portal di Ensiklopedia Dunia