Trevorita

Trevorita
Cristalls negres de trevorita sobre nepouïta (verda)
Fórmula química	Ni^2+Fe₂^3+O₄
Epònim	Tudor Gruffydd Trevor ^(en)
Localitat tipus	Bon Accord nickel deposit ^(en)
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.01b
Dana	7.2.2.5
Heys	7.22.6
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 8,41Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial	grup espacial 227
Color	negre amb tint verd o marró
Macles	en {111}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5
Lluïssor	submetàl·lica
Color de la ratlla	marró clar
Diafanitat	opaca
Densitat	5,164 g/cm³ (mesurada); 5,2 g/cm³ (calculada)
Fluorescència	no en té
Magnetisme	diamagnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1921
Símbol	Trv
Referències	[1]

La trevorita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el nom de Major Tudor Gruffydd Trevor, inspector de mines del Districte de Pretòria, Transvaal, Sud-àfrica, on va ser descoberta.

Característiques

La trevorita és un òxid de fórmula química Ni^2+Fe₂^3+O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. Normalment es troba de forma granular o massiva, rarament en forma de petits cristalls octaèdrics.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trevorita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

Es troba en un petit cos tabular de serpentinita niquelífera, probablement en un dipòsit de contacte, al llarg de la unió de quarsita i roques ultramàfiques intrusives; també se'n troba per sota de dipòsits de sulfur de níquel en gabre en peridotites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: nimita, willemseïta, talc, violarita, mil·lerita, reevesita, goethita, níquel i heazlewoodita.[2] Va ser descoberta l'any 1921 al dipòsit de níquel i a la mina de talc Scotia, a Bon Accord, Barberton (Sud-àfrica).

Referències

1. «Trevorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 abril 2016].
2. «Trevorite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 23 abril 2016].