Manganocromita

Manganocromita
Intercreixements submicroscòpics de manganocromita en pirrotina
Fórmula química	(Mn,Fe)(Cr,V)₂O₄
Epònim	cromita i manganès
Localitat tipus	pedrera Shepherd Hill, Nairne, Mont Barker, Austràlia Meridional, Austràlia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.01c
Dana	7.2.3.2
Heys	7.19.7
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Grup espacial	grup espacial 227
Duresa (Mohs)	5,5
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1975-020
Any d'aprovació	1978
Símbol	Mnchr
Referències	[1]

La manganocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la.

Característiques

La manganocromita és un òxid de fórmula química (Mn,Fe)(Cr,V)₂O₄. Forma una sèrie de solució sòlida amb la vuorelainenita.[2] Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganocromita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

Es troba en filons en dipòsits hidrotermals de pirita metamorfosada, en dipòsits de sulfur de ferro metamorfosat associat amb vulcanisme fèlsic submarí, i en els nòduls d'un meteorit de ferro (com en el meteorit Burkhala). Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirrotina, rútil, diòpsid, vuorelainenita, esfalerita, alabandita, troilita, daubreelita, sulfurs de zinc, olivina i diversos piroxens.[3] Va ser descoberta l'any 1978 a la pedrera Shepherd Hill, a Nairne, Mont Barker (Austràlia Meridional, Austràlia). També ha estat descrita al complex ofiolític del mont Vourinos (Departament de Macedònia, Grècia), al volcà Mutnovsky (óblast de Kamtxatka, Rússia), a Ol'khonskiye Vorota (llac Baikal, Rússia), a la mina Sätra (Östergötland, Suècia) i a la mina Serrana (El Molar, Tarragona, Catalunya).[4]

Referències

1. «Manganochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
2. «Manganochromite-Vuorelainenite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
3. «Manganochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 abril 2016].
4. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 25 gener 2024].