Magnesiocromita

Magnesiocromita
Magnesiocromita de la mina Mistake, Districte de New Idria, Fresno, Califòrnia, Estats Units
Fórmula química	Mg(Cr,Al,Fe)₂O₄
Epònim	cromita i magnesi
Localitat tipus	Schwarzenberg, Erzgebirge, Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.01c
Dana	7.2.3.1
Heys	7.14.13
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 8,305Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial	grup espacial 227
Color	negre, vermell intens
Exfoliació	no observada
Fractura	irregular, desigual, aspre, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	grassa, metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla	marró
Diafanitat	opaca
Densitat	4,1 a 4,3 g/cm³ (mesurada); 4,43 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Pleocroisme	no pleocròica
Fluorescència	no fluorescent
Impureses comunes	Fe, Al
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1868
Símbol	Mchr
Referències	[1]

La magnesiocromita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Va rebre el seu nom per Antoine François Alfred Lacroix l'any 1910 en al·lusió a la seva composició química, la qual conté magnesi, i la seva relació amb la cromita. El seu nom original l'any 1868 va ser (en anglès) magnochromite, posat per G. M. von Bock.

Característiques

La magnesiocromita és un òxid de fórmula química Mg(Cr,Al,Fe)₂O₄. És un mineral isostructural amb la cromita i la magnetita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la cromita, i una altra amb l'espinel·la.[2][3] Cristal·litza en el sistema isomètric. En rares ocasions es troba com a cristalls octàedrics, de fins a 1,5 mil·límetres; normalment es troba de manera massiva.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiocromita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

Es tracta d'un mineral accessori que es pot trobar en roques ultramàfiques, com dunites, serpentinites, kimberlites, lamproïtes i komatiïtes. Més rarament com a xenocristals en lampròfids i basalts enmig de l'oceà. Pot ser detrítica. Sol trobar-se associada a altres minerals com: olivina, augita, magnetita, plagioclasa i pigeonita.[4] Va ser descoberta l'any 1868 al districte de Schwarzenberg, a Erzgebirge (Saxònia, Alemanya).

Referències

1. «Magnesiochromite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
2. «Chromite-Magnesiochromite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
3. «Magnesiochromite-Spinel Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 abril 2016].
4. «Magnesiochromite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 abril 2016].