Ulvöspinel·la

Ulvöspinel·la
Ulvöspinel·la euèdrica trobada a la Lluna, a la zona d'alunatge de l'Apollo 12
Fórmula química	Fe₂TiO₄
Epònim	Ulvö Island ^(en) i espinel·la
Localitat tipus	mina Grundhamn, Södra Ulvön (Ulvö), Örnsköldsvik, Ångermanland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.01d
Dana	7.2.5.2
Heys	7.9.17
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Grup espacial	grup espacial 227
Color	negre ferro
Duresa (Mohs)	5,5 a 6
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Uspl
Referències	[1]

La ulvöspinel·la és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, l'illa d'Ulvö (Suècia), i la seva estructura similar a la de l'espinel·la.

Característiques

La ulvöspinel·la és un òxid de fórmula química Fe₂TiO₄. Cristal·litza en el sistema isomètric. Normalment es troba com una exsolució, formant una fina xarxa al llarg de {100} en magnetita o en ilmenita; poques vegades es troba en forma de cristalls esquelètics, de fins a 2 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ulvöspinel·la pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

És un component comú dels minerals de ferro amb magnetita titànica. També es troba en kimberlites, i en basalts molt degradats que porten ferro, tant terrestres com lunars. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ferro, magnetita, troilita, cohenita, grafit, ilmenita, pirrotina, calcopirita, olivina, biotita, plagioclasa, apatita i alguns piroxens.[2] Va ser descoberta a la mina Grundhamn, a Södra Ulvön (Örnsköldsvik, Suècia).

Referències

1. «Ulvöspinel» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 abril 2016].
2. «Ulvöspinel» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 abril 2016].