Magnesioferrita

Magnesioferrita
Cristalls de magnesioferrita de Wannenköpfe (Eifel, Alemanya)
Fórmula química	MgFe₂^3+O₄
Epònim	magnesi i Fèrric
Localitat tipus	Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.01b
Dana	7.2.2.1
Heys	7.20.11
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 8,3866Å;
Grup puntual	m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Grup espacial	grup espacial 227
Color	negre
Macles	comunes en {111}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5,5 a 6,5
Lluïssor	metàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratlla	vermell fosc
Diafanitat	opaca
Densitat	4,56 a 4,65 g/cm³ (mesurada); 4,51 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1859
Símbol	Mfr
Referències	[1]

La magnesioferrita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom de la seva composició, contenint magnesi i ferro.

Característiques

La magnesioferrita és un òxid de fórmula química MgFe₂^3+O₄. Forma una sèrie de solució sòlida amb la magnetita.[2] Cristal·litza en el sistema isomètric, formant cristalls octaèdrics de fins a 5 mil·límetres. Habitualment es troba de manera granular o massiva.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesioferrita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

La magnesioferrita més comuna és d'origen fumaròlic. És un mineral accessori en algunes kimberlites, carbonatites i gabres alcalins. Es troba també com a inclusions esquelètiques en esfèrules vítries en sediments atribuïts a restes d'impactes de bòlids. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hematites, magnetita i diòpsid.[3] Va ser descoberta l'any 1859 al Vesuvi, província de Nàpols (Campània, Itàlia).

Referències

1. «Magnesioferrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
2. «Magnesioferrite-Magnetite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2016].
3. «Magnesioferrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 abril 2016].