Jacobsita

Jacobsita
Cristalls de jacobsita de la mina Wessels, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Fórmula química	Mn^2+Fe^3+₂O₄
Epònim	mina de Jakobsberg
Localitat tipus	mina de Jakobsberg
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.01b
Dana	7.2.2.2
Heys	7.19.3
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	disseminada a massiva, rarament en forma de cristalls octaèdrics
Estructura cristal·lina	a = 8.457 Å; Z = 8
Grup puntual	isomètrica (4/m 3 2/m)
Grup espacial	grup espacial 227
Color	negre
Macles	llei espinel·la, aplanada en {111} o lamel·lar
Exfoliació	{111}, probablement una separació
Fractura	concoidal, desigual
Duresa (Mohs)	5,5 a 6,5
Lluïssor	metàl·lica a semimetàl·lica
Color de la ratlla	vermella fosca
Diafanitat	opaca
Densitat	4,75
Propietats òptiques	isotròpica
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982 s.p.
Símbol	Jcb
Referències	[1]

La jacobsita és un mineral de la classe dels òxids, que va rebre el seu nom l'any 1869 per Augustin Alexis Damour de la seva localitat tipus, la mina Jakobsberg, a Värmland (Suècia). Pertany al grup de l'espinel·la de minerals.[2]

Característiques

La jacobsita és un òxid múltiple de ferro (Fe^3+) i manganès (Mn^2+), que com la resta de minerals del grup de l'espinel·la són òxids de dos metalls que cristal·litzen en el sistema isomètric o cúbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la magnetita, en la qual la substitució gradual del manganès (Mn^2+) per ferro (Fe^2+) va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, és molt comú que porti com a impuresa àtoms de zinc.

L'hàbit és de cristalls clarament octaèdrics tot i que rarament forma cristalls grans, normalment en hàbit granular massiu. Els cristalls poden tenir epitaxis amb el mineral hausmannita, és a dir, s'observen intercreixements de cristalls d'ambdós minerals.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jacobsita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiita, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments

És un mineral que es pot formar com a primari o bé com a producte d'alteració secundari a partir de dipòsits d'altres minerals de manganès en alguns jaciments d'aquest sotmès a metamorfisme. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hausmannita, galaxita, braunita, pirolusita, coronadita, hematites o magnetita.

Referències

1. «Jacobsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2014].
2. «Spinel Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2014].
3. «Jacobsite-Magnetite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2014].