Romboclasa

Romboclasa
Fórmula química	(H₅O₂)Fe^3+(SO₄)₂·2H₂O
Localitat tipus	Smolník (Schmöllnitz; Schmölnitz; Szomolnok), Districte de Gelnica, Regió de Košice, Eslovàquia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.55
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.55
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.04
Dana	29.1.1.1
Heys	25.10.6
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 9,72Å; b = 18,33Å; c = 5,42Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blau, incolor, blanc, groc, verd clar, gris; incolor a la llum transmesa
Exfoliació	perfecta - en {001} perfecta; en {110} bona
Fractura	concoidal, fibrosa
Tenacitat	elàstica
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	subvítria, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	2,23 g/cm³ (mesurada); 2,21 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,534 nβ = 1,553 nγ = 1,638
Birefringència	δ = 0,104
Angle 2V	mesurat: 27°, calculat: 54°
Dispersió òptica	r > v feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1888
Símbol	Rbc
Referències	[1]

La romboclasa és un mineral de la classe dels sulfats. El nom prové del llatí rhombus, rombe, més el mot grec klasis, trencar, en al·lusió a la seva exfoliació basal i a la forma dels cristalls.[1]

Característiques

La romboclasa és un sulfat de fórmula química (H₅O₂)Fe^3+(SO₄)₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls tabulars prims que mostren {001}, {010}, {100}, {111}, {011}, i també han estat observades altres formes de modificació, donant un contorn ròmbic, de fins a 2 cm; es pot estirar radialment en estalactites.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la romboclasa pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

La romboclasa és un mineral secundari poc freqüent format per l'alteració de la pirita, especialment en climes àrids; típicament d'origen post-miner.[2] Va ser descoberta a Smolník, al Districte de Gelnica (Regió de Košice, Eslovàquia). També ha estat descrita a Alemanya, Austràlia, Àustria, Bolívia, Espanya, els Estats Units, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Macedònia del Nord, el Perú, Polònia, la República Txeca, Romania, Rússia, Suïssa, el Tajikistan, Ucraïna, Xile, la Xina i Mart.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: szomolnokita, copiapita, römerita, voltaïta, epsomita, halotriquita, melanterita, calcantita i pirita.[2]

Referències

1. «Romboclasa» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2017].
2. «Rhomboclase» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 17 juliol 2017].