Sideròtil

Sideròtil
Fórmula química	Fe(SO₄)·5H₂O
Epònim	ferro, fibra i composició
Localitat tipus	mina Idria (Idrija Mine), Idrija, Eslovènia
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.03a
Dana	29.6.7.2
Heys	25.10.3
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Color	groguenc, blanc, verd clar; incolor en llum transmesa
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,513 a 1,515 nβ = 1,525 a 1,526 nγ = 1,534 a 1,536
Birefringència	δ = 0,021
Angle 2V	mesurat: 50°, calculat: 80° a 86°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1963 s.p.
Símbol	Sdt
Referències	[1][2]

El sideròtil és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la calcantita. Rep el seu nom del grec sideros (ferro), i tilos (fibra), en al·lusió a la seva composició i al seu hàbit.

Característiques

El sideròtil és un sulfat de fórmula química Fe(SO₄)·5H₂O.[3] Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el sideròtil pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

Es pot formar deguta a la deshidratació de la melanterita cúprica. Va ser descoberta a la mina Idria, a la localitat d'Idrija, a Eslovènia, on sol trobar-se associada a la melanterita. Als territoris de parla catalana ha estat trobada al Sot de les mines, a Santa Creu d'Olorda (Barcelonès), província de Barcelona.

Referències

1. «Siderotil» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 juny 2017].
2. «Siderotil» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 26 juny 2017].
3. Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 50». Mineralogical Magazine, 83, 2019, pàg. 615-620 [Consulta: 24 novembre 2019].

Enllaços externs

• Galeria d'imatges