Boothita

Boothita
Boothita (verd) amb arsenosiderita (daurat)
Fórmula química	CuSO₄·7H₂O
Nom IUPAC	sulfat de coure(II)—aigua (1/7)
Localitat tipus	mina Alma (Alma Pyrite Mine), dipòsit Leona Heights, Leona Heights, Oakland, Oakland Hills, Diablo Range, Comtat d'Alameda, Califòrnia, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.35
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.03c
Dana	29.6.10.2
Heys	25.2.4
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	blau clar; blau clar a la llum transmesa
Exfoliació	imperfecta/regular - en {001} imperfecta
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	vítria, sedosa, nacrada
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,1 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,470 nβ = 1,480 nγ = 1,490
Birefringència	δ = 0,020
Dispersió òptica	relativament feble
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1903
Símbol	Boo
Referències	[1]

La boothita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de la melanterita. Rep el seu nom en honor de Edward Booth (1857-1917), químic a la Universitat de Califòrnia.[1]

Característiques

La boothita és un sulfat de fórmula química CuSO₄·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són molt rars, complexos, típicament fibrosos o cristal·lins massiu.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boothita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, bieberita, retgersita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

La boothita va ser descoberta a la mina Alma, a Leona Heights (Califòrnia, Estats Units) com a producte d'alteració de la calcopirita i associada a calcantita, melanterita i pisanita.[2] També ha estat descrita a altres indrets de Califòrnia i als estats nord-americans d'Arizona, Massachusetts, Montana, Nevada i Utah. Fora dels EUA ha estat descrita a Austràlia, França, Itàlia, Noruega, Rússia i Xile.[1]

Referències

1. «Boothite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2017].
2. «Boothite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 15 juliol 2017].