Calcantita

Calcantita
Calcantita amb guix de la mina Canaveille (Pirineus Orientals)
Fórmula química	CuSO₄·5H₂O
Epònim	coure i flor
Localitat tipus	Chuquicamata, Districte de Chuquicamata, Calama, Província d'El Loa, Regió d'Antofagasta, Xile
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.CB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.03a
Dana	29.6.7.1
Heys	25.2.3
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	típicament estalactític, incrustat, reniforme o massiu. Els cristalls naturals són rars, sent prismàtics curts o tabulars
Estructura cristal·lina	a = 6.11 Å, b = 10.673 Å, c = 5.95 Å; α = 97.58°, β = 107.17°, γ = 77.55°; Z = 2
Grup puntual	triclínica 1 pinacoide
Color	verd, verd-blau, blau clar, o blau fosc; incolor a blau clar en llum transmesa
Macles	rarament forma macles cruciformes, amb els vèrtexs [001] i [100] en un cristall, respectivament paral·lels a [100] i [001] a l'altre cristall i {010} en comú-
Exfoliació	{110} imperfecta
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2.12 - 2.3
Densitat	2,2 a 2,3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,514 nβ = 1,537 nγ = 1,543
Birefringència	δ = 0.029
Angle 2V	mesurat: 56°, calculat: 56°
Dispersió òptica	r < v
Solubilitat	soluble en aigua, tenyint-la de blau
Impureses comunes	Fe, Mg, Co
Altres característiques	tòxica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1853
Símbol	Cct
Referències	[1]

La calcantita (del grec jalkos, coure i anthos, flor) és un mineral de la classe dels sulfats amb un gran contingut en coure, descrit per primera vegada pel mineralogista alemany Wolfgang Franz von Kobell. Pertany i dona nom al grup de la calcantita.

Característiques

La calcantita és un mineral hidrosoluble. És un pentahidrat i el membre més comú d'un grup de sulfats hidratats similars, anomenat grup calcantita. Cristal·litza en el sistema triclínic, tot i que acostuma a trobar-se recristal·litzat en forma de crostes degut a la seva hidrosolubilitat. Acostuma a trobar-se en hàbit típicament estalactític, en incrustacions, reniforme o massiu. La seva duresa és força baixa, 2,5 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcantita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleita, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, jôkokuita, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeita, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseita, nickelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, meta-alunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, rhomboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiita i meridianiïta.

Molts exemplars de calcantita posats a la venda (per exemple a les subhastes en línia), generalment ben cristal·litzats, són creats artificialment.

Formació i jaciments

Al tractar-se d'un mineral hidrosoluble, només es troba en llocs molt secs. Es presenta formant estalactites de fins a un metre de longitud en Bisbee, Arizona, Estats Units, i a Riotinto, Huelva. Altres jaciments d'interès són a Chuquicamata (Xile), i a Rupelo, Villaespasa i Campolara (Burgos); a Cerro Minado (Múrcia) ia Sant Feliu de Buixalleu, Girona. Atès que la calcantita es troba en dipòsits oxidats d'altres minerals de coure, es troba habitualment associada a altres minerals, com la calcita i la seva polimorfa, l'aragonita, tots dos CaCO₃, la brochantita, CU₄(SO₄)(OH)₆, la calcopirita, CuFeS₂, la mMalaquita, Cu₂(CO₃)(OH)₂ i la melanterita, FeSO₄·7H₂O.

Varietats

La phillipita és l'única varietat que es coneix de la calcantita, i es tracta probablement d'una calcantita fèrrica impura, amb fórmula Cu₃Fe^3+₂(SO₄)₆·40H₂O. Ha sigut trobada a la província de Santiago, Xile, i a Festa, Trento, Itàlia.[2]

Referències

1. «Chalcanthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].
2. «Phillipite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 abril 2014].