Brochantita

Brochantita
Brochantita de la província de Copiapó, Regió d'Atacama, Xile
Fórmula química	Cu₄SO₄(OH)₆
Epònim	André Brochant de Villiers
Localitat tipus	Mednorudyanskoye copper deposit ^(en)
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	07.BB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	7.BB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/B.01
Dana	30.1.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics, cristalls similars a agulles aciculars; druses
Color	verd maragda, verd fosc o negre
Exfoliació	perfecta [100]
Fractura	concoidal - fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	verd clara
Diafanitat	transparent a translúcida
Densitat	3,97
Propietats òptiques	biaxial (-), 2V mesurada: 72°
Índex de refracció	nα = 1.728 nβ = 1.771 nγ = 1.800
Birefringència	δ = 0.072
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1980 s.p.
Símbol	Bct
Referències	[1]

La brochantita, també coneguda com a konigita o waringtonita, és un mineral de la classe dels sulfats que rep el seu nom del seu descobridor, el geòleg i mineralogista francès André-Jean-François-Marie Brochant de Villiers (1772 - 1840). La localitat tipus d'aquesta espècie prové dels dipòsits de coure de Mednorudyanskoye, als Urals, Rússia.

Propietats

La seva fórmula química és Cu₄SO₄(OH)₆. Els cristalls de brochantita poden variar des del verd maragda al negre-verd o al blau-verd, i poden ser aciculars o prismàtics. Es pot confondre també amb l'antlerita un altre sulfat de coure molt poc comú.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brochantita pertany a «07.BB: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: caminita, hauckita, antlerita, dolerofanita, vergasovaita, klebelsbergita, schuetteita, paraotwayita, xocomecatlita, pauflerita i grandviewita.

Formació

Es forma en climes àrids o en dipòsits de sulfurs de coure ràpidament oxidats. La brochantita és sovint associada amb minerals com la malaquita, l'atzurita i la langita, amb els quals pot formar pseudomorfs, i s'altera a crisocol·la. També s'associa a la tenorita, la linarita i la cuprita. Les varietats aciculars es poden confondre amb la dioptasa.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona)[3] i a les mines de Can Magre (Vidreres, Girona).[4]

Referències

1. «Brochantite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 gener 2014].
2. «Antlerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 gener 2014].
3. Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, pàg. 3-46 [Consulta: 23 novembre 2023].
4. Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Josep A. Ignacio Herrera · Josep Formiga Bosch «Les mines de Can Magre, Vidreres, la Selva, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 4, 2016, pàg. 3-46 [Consulta: 27 novembre 2023].