La malaquita és un mineral de la classe dels carbonats. El terme malaquita deriva del mot grec malakhé, 'malva', en referència al color verd.[2] Estructuralment, està relacionada al grup rosasita de minerals.[3]
Característiques
La malaquita està formada majoritàriament per coure 79,1%, seguit de diòxid de carboni amb un 19,9% i finalment, d'aigua amb un 8,2%.[4] La seva duresa es troba entre 3,5 i 4 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 3,9 a 4,1 g/cm3. La seva ratlla és de color verd clar. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva lluïssor és de caràcter sedós.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la malaquita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.
Es troba a la zona oxidada superior dels jaciments de coure.[5][2] Els jaciments més rellevants en el qual es pot trobar aquest mineral són: Colòmbia, el Congo, el nord d'Àfrica, Rússia, Hongria i els Estats Units. A Catalunya se'n pot trobar a Palamós, Darnius, Setcases, Castell-estaó, Prats de Molló, Montcada, Rocabruna i Aós de Civís, entre d'altres. Es troba associada a altres minerals, com tenorita, limonita, cuprita, crisocol·la, calcedònia, calcita, brochantita, atzurita, auricalcita i atacamita.
Utilitats
La malaquita s'utilitza per a fabricar joies o elements de decoració. També, s'utilitza per crear pigments.[6]
Referències