Rosasita

Rosasita
Rosasita en una geoda de limonita de la mina Ojuela, Mapimí, Durango, Mèxic
Fórmula química	CuZn(CO₃)(OH)₂
Epònim	lloc de descobriment
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/B.01
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls aciculars en grups radials fibrosos; botrioide; mamil·lar; incrustacions
Estructura cristal·lina	a = 12.873(3) Å, b = 9.354(3) Å, c = 3.156(2) Å; β = 110.36(3)°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica prismàtica 2/m P21/a
Color	verd blavós, blau clar
Macles	en {100}
Exfoliació	perfect en {100} i {010}
Fractura	fibrosa, astellosa
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blau clar o verd
Gravetat específica	4 a 4,2
Densitat	4,0 a 4,2
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.672 - 1.688 nβ = 1.796 - 1.830 nγ = 1.811 - 1.831
Birefringència	δ = 0,139 a 0,143
Pleocroisme	fort: X = verd maragda pàl·lid o incolor; Y = verd maragda fosc o blau pàl·lid; Z = verd maragda fosc o blau pàl·lid
Angle 2V	mesurat: 33°
Solubilitat	efervescència en àcid clorhídric fred i diluït
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Rss
Referències	[1]

La rosasita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup rosasita de minerals.[2] Va ser anomenada així l'any 1908 per Domenico Lovisato amb el nom de la mina Rosas, on va ser descoberta, a Sardenya (Itàlia).

Característiques

La rosasita és un carbonat hidroxilat i anhidre de coure i zinc, en proporció aproximada 3:2. A més dels elements de la seva fórmula, CuZn(CO₃)(OH)₂, sol portar com impureses: ferro i magnesi. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i per la seva bellesa i raresa és molt apreciat pels col·leccionistes. Pot ser extret juntament amb els minerals amb els quals està i és usat com a mena de zinc i coure.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosasita pertany a «05.BA: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn» juntament amb els següents minerals: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, zincrosasita, txukanovita, auricalcita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.

Formació i jaciments

D'aparició rara, es forma com a mineral secundari a la zona d'oxidació dels jaciments de zinc-coure, típicament format pel pas a través de fractures de solucions contenint ions de zinc entre minerals primaris del coure. També pot ser d'origen post-explotació minera, formant-se sobre les parets de la mina de coure. Sol trobar-se associada a altres minerals com: malaquita, auricalcita, smithsonita, cerussita, hidrozincita, hemimorfita, siderita, greenockita o brochantita. A Catalunya s'ha descrit a Prullans (Cerdanya), a la mina Les Ferreres (Ripollès) i a la pedrera i mina Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol; Vallès Occidental, Baix Llobregat).[3]

Varietats

La rosasita niquèlica, l'única varietat coneguda de rosasita, és una varietat que conté níquel.[4]

Grup rosasita

El grup rosasita enquadra els carbonats hidroxilats amb metalls. Està integrat per set espècies.[2]

Espècie	Fórmula
Txukanovita	Fe₂(CO₃)(OH)₂
Glaucosferita	CuNi(CO₃)(OH)₂
Mcguinnessita	CuMg(CO₃)(OH)₂
Paradsasvarita	Zn₂(CO₃)(OH)₂
Pokrovskita	Mg₂(CO₃)(OH)₂
Rosasita	CuZn(CO₃)(OH)₂
Zincrosasita	(Zn, Cu)₂(CO₃)(OH)₂

Referències

1. «Rosasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2014].
2. «Rosasite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 maig 2017].
3. «Rosasite: Rosasite mineral information and data.». [Consulta: 3 novembre 2017].
4. «Nickeloan Rosasite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2014].