Auricalcita

Auricalcita
Auricalcita, Mina 79, Banner District, Arizona, Estats Units
Fórmula química	(Zn,Cu)₅(CO₃)₂(OH)₆
Epònim	llautó i mena
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.BA.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BA.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/B.01
Dana	16a.4.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic, pseudo-ortoròmbic degut a les macles
Hàbit cristal·lí	generalment en forma d'agulles emplomades divergents o agregats esfèrics, pot estar en crostes gruixudes; rarament columnar, laminat o granular
Estructura cristal·lina	a = 13.82 Å, b = 6.419 Å, c = 5.29 Å; β = 101.04°; Z = 2
Grup puntual	monoclínic 2/m
Color	blau clar, blau verdós
Macles	observats patrons en raigs-X
Exfoliació	perfecta {010} i {100}
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	nacrada, sedosa
Color de la ratlla	més clara que el color
Diafanitat	transparent
Gravetat específica	3,96
Densitat	3,9
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.655 nβ = 1.740 nγ = 1.744
Birefringència	0,0890
Pleocroisme	feble, incolor a verd pàl·lid
Angle 2V	mesurada: 1° a 4°, calculada: 22°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ach
Referències	[1][2][3]

L'auricalcita és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descrita per primera vegada el 1839 per Böttger, que va anomenar el mineral pel seu contingut de zinc i coure, όρειχαλκος en grec, ja que significa 'de llautó de muntanya' o 'coure de muntanya', el nom d'un metall fabulós. La localitat tipus és la mina Loktevskoye, Alta Loktevka River, Rudnyi Altai, Altaiskii Krai, Sibèria occidental, Rússia.

Característiques

Es tracta d'un mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic, i que té una duresa molt baixa, en l'escala de Mohs. El seu hàbit cristal·lí característic és en forma de petites agulles formant radis divergents. La ratio entre el zinc i el coure que conté és d'aproximadament 5:4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'auricalcita pertany a «05.BA: carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Cu, Co, Ni, Zn, Mg, Mn», juntament amb els minerals següents: atzurita, georgeïta, glaucosferita, kolwezita, malaquita, mcguinnessita, nul·laginita, pokrovskita, rosasita, zincrosasita, txukanovita, hidrozincita, holdawayita, defernita, loseyita i sclarita.

Formació i jaciments

L'auricalcita es troba normalment a les zones oxidades dels dipòsits de coure i zinc. Els minerals associats inclouen: rosasita, smithsonita, hemimorfita, hidrozincita, malaquita i atzurita.

Se n'han trobat jaciments a Alemanya, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, l'Iran, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Madagascar, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Noruega, Nova Caledònia, el Perú, Polònia, Portugal, el Regne Unit, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Suïssa, Turquia, el Vietnam, Xile, la Xina, Zàmbia i Zimbàbue. A Catalunya s'ha trobat auricalcita a les mines Monsant, a Hortsavinyà (Maresme, Barcelona), les mines Liat, a Arres (Vall d'Aran, Lleida), la mina Margalida, a Bossòst (Vall d'Aran, Lleida), la mina Victòria, a Vielha e Mijaran (Vall d'Aran, Lleida), Prullans (Cerdanya, Lleida), la mina Balcoll, a Falset i la mina Bessó, a Ulldemolins (Priorat, Tarragona).[2]

• 
• 

Referències

1. Handbook of Mineralogy
2. Mindat
3. Webmineral data