Römerita

Römerita
Fórmula química	Fe^2+Fe3+ 2(SO₄)₄·14H₂O
Epònim	Friedrich Adolph Roemer
Localitat tipus	mina Rammelsberg, Rammelsberg, Goslar, Harz, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.75
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.75
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.05
Dana	29.7.2.1
Heys	25.10.20
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,463(8) Å; b = 15,309(18) Å; c = 6,341(8) Å; α = 90,5°; β = 101,09°; γ = 85,73°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	marró, groc, violeta-marró; groc-marró en llum transmesa
Fractura	irregular, desigual
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	vítria, grassa
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,174 g/cm³ (mesurada); 2,173 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,519 a 1,524 nβ = 1,571 a 1,970 nγ = 1,578 a 1,583
Birefringència	δ = 0,059
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 45° a 51°
Dispersió òptica	relativament forta r> v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Röm
Referències	[1]

La römerita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del geòleg alemany Friedrich Adolph Römer (1809-1869).

Característiques

La römerita és un sulfat de fórmula química Fe^2+Fe3+
2(SO₄)₄·14H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la römerita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

Es forma per l'oxidació de sulfurs de ferro, com la pirita, la marcasita i la pirrotita, i sovint es troba amb altres sulfats de ferro com la romboclasa. Va ser descoberta a les mines de Rammelsberg, a la localitat de Rammelsberg, a Goslar, Harz (Baixa Saxònia, Alemanya). Els jaciments a on s'hi pot trobar es troben repartits per tot el planeta, a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta, a la comarca del Priorat.[2]

Referències

1. «Römerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2017].
2. «https://www.mindat.org/locentry-1582570.html». Mindat. [Consulta: 1r febrer 2024].