Retgersita

Retgersita
Fórmula química	NiSO₄·6H₂O
Epònim	Jan Willem Retgers ^(en)
Localitat tipus	mina Ragra (Minasragra), Districte de Huayllay, Província de Pasco, Departament de Pasco, Perú
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.03b – Anhang
Dana	29.6.9.1
Heys	25.12.5
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 6,78Å; c = 18,28Å;
Grup puntual	4 2 2 - trapezohedral
Color	verd maragda amb tonalitats blaves; verd clar en llum transmesa
Exfoliació	perfecta - perfecta en {001}; traces en {110} en grans triturats, sota magnificació
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc verdós
Densitat	2,04 g/cm³ (mesurada); 2,07 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,511 nε = 1,487
Birefringència	δ = 0,024
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1948
Símbol	Rtg
Referències	[1]

La retgersita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del cristal·lògraf holandès Jan Willem Retgers (1856-1896).

Característiques

La retgersita és un sulfat de fórmula química NiSO₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. Es tracta d'una espècie dimorfa de la niquelhexahidrita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la retgersita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, römerita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

Es pot produir com a producte de deshidratació de morenosita. Va ser descoberta a la mina Ragra, que es troba al districte de Huayllay, al departament de Pasco, al Perú. Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a la mina Eugènia, a Bellmunt del Priorat (Priorat, Tarragona).[2]

Referències

1. «Retgersite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 juny 2017].
2. Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].