Friedelita

Friedelita
Fórmula química	Mn₈^2+Si₆O15(OH)10
Epònim	Charles Friedel
Localitat tipus	Montagne d'Azet, Aderville, vall de Louron, Alts Pirineus, Migdia-Pirineus, França
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EE.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EE.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.12
Dana	72.4.1b.1
Heys	17.3.11
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 23,33Å; b = 13,39Å; c = 7,44Å; β = 105,08°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	bronze, marró, vermell-marró, marró fosc
Macles	universals, repetides cada [110] i [110], pla de composició {001}, resultant en simetria pseudoromboèdrica
Duresa (Mohs)	4 a 5
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,630 nβ = 1,660 nγ = 1,660
Birefringència	δ = 0,030
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe, Al, Zn, Mg, Ca
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1876
Símbol	Fdl
Referències	[1]

La friedelita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la pirosmalita. Rep el seu nom en honor del químic i mineralogista francès Charles Friedel (1832 – 1899), conegut per la reacció de Friedel-Crafts, un mètode de síntesi orgànica.

Característiques

La friedelita és un fil·losilicat de fórmula química Mn₈^2+Si₆O₁₅(OH)₁₀. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma làmines pseudohexagonals que poden ser hemimòrfiques de fins a 1 cm, més rarament cristal·litza en forma d'agulles esveltes o com agregats lamel·lars o fibrosos; també apareix en forma d'estalactites massives criptocristal·lines.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5. Curiosament, el seu color i aspecte s'assembla al de la carn.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la friedelita pertany a «09.EE - Fil·losilicats amb xarxes tetraèdriques de 6-enllaços connectades per xarxes i bandes octaèdriques» juntament amb els següents minerals: bementita, brokenhillita, pirosmalita-(Fe), pirosmalita-(Mn), mcgillita, nelenita, schal·lerita, palygorskita, tuperssuatsiaïta, yofortierita, windhoekita, falcondoïta, loughlinita, sepiolita, kalifersita, gyrolita, orlymanita, tungusita, reyerita, truscottita, natrosilita, makatita, varennesita, raïta, intersilita, shafranovskita, zakharovita, zeofil·lita, minehil·lita, fedorita, martinita i lalondeïta.

Formació i jaciments

La friedelita es forma en dipòsits metamorfosats de Mn-Fe. Se n'han trobat jaciments a Alemanya, Austràlia, Àustria, Estats Units, França, Itàlia, el Kazakhstan, Noruega, el Perú, Romania, Sud-àfrica, Suècia i Suïssa. A Catalunya s'ha trobat friedelita a la mina Serrana, al Molar (Priorat, Tarragona).[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: rodocrosita, alabandita, franklinita, wil·lemita, calcita, barita, clorita, esfalerita, kutnohorita, andradita i hausmannita.[2]

Referències

1. «Friedelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. «Friedelite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 28 gener 2017].